Una aturada per a reafirmar-nos

Més que bèsties humanes, semblaven bèsties inhumanes i amb tot el perdó per les bèsties que no hi tenen cap culpa. Cada vegada que es passen el vídeos sento una mala llet impressionant i penso que què cony es pensaven que anàvem a fer el diumenge que se’ls hagi desfermat tanta fúria i tant d’odi. No serà que seran ells que a través de la desinformació de tants mitjans d e desinformació estan abduïts? A més, quan els informaves que eres un alcalde o un càrrec electe, o feies de president de mesa, encara actuaven més durament. Però què han après aquests servidors de la justícia? Què els ensenyen a les acadèmies? Què saben de fins a on poden arribar? Per què quan ja havien segrestat les urnes, seguien colpejant a tothom que trobaven? Per què eren tan sàdics?

Ja sé que són preguntes que a part d’ells que són els executors, les hi hauríem de fer als caps i al govern espanyol, representat aquí per Enrique Millo. Qui t’ha vist i qui et veu. La justificació, si és que n’hi ha alguna d’aquests atacs és, si encara és possible, més esgarrifosa, dient que també s’han ferit 400 policies quan tothom sap que és una gran mentida i que també hi havia agressors entre els manifestants, una altra gran mentida. Abans de la seva arribada, a les meses hi havia una gran concòrdia i la violència la van portar exclusivament aquestes forces estrangeres quan van arribar.

Ara es tractarà de tornar a repetir aquell conegut eslògan antifranquista que deia: Fora les forces d’ocupació! A veure si ho aconseguim amb la República!

Avui he pogut saludar a tot el Govern en sortir a la Plaça St Jaume. La gent els voliem agraïr el que estan fent per tots nosaltres.
El triomf del Govern respecte els resultats del Referendum es inmens i el Govern se sent extraordinariament fort. Els voldria dir que cal administrar be aquest éxit, potser seria el moment oportú de pactar una mica mes els proxims esdeveniments en el Parlament: L’oposició, els sindicats, potser algunes patronals, etc a fi de millorar l’imatge de l’ actuacio en el Parlament.
Aixó es pot fer quant un es fort i ara el Govern es molt fort, sent una inmensitat de vots que el recolsen, fins a uns 2’5 mil.lions i aixó es una força inmensa.
Que no es confii massa del compromis de la UE, Europa historicament mai ha ajudat a Catalunya. I ara malahuradament tampoc ho farà. De la mateixa manera que no van fer res en una Iugoslavia que es desangrava fins que l’intervencio americana els va fer decidir a pendre-hi part. Per tant han de tenir preparat un pla B. Que s’oblidin una mica d’Europa i busquin altres recolsaments, America seria fantàstic.
Doncs, dues recomanacions:
Administreu be l’ èxit i cerqueu alguna complicitat a l’oposició
Cerqueu una substitució a la nostra pertinència a l ‘UE.

Només puc afegir que jo he començat el meu procés particular d’expulsió de la ràbia que encara porto dins primer, criticant la UE, la postura vergonyosa de la qual em recorda com es va gestionar la crisi humanitària dels refugiats (no comparo gravetat de la situació, no em malinterpreteu, si us plau) i, després, escrivint això:
“Diguem-ho clar d’una vegada, i a tot el món: qui defensa el que van fer els policies repressors del règim de Madrid, o qui dubta si va ser proporcionat o legal es un FEIXISTA. Potser no d’obra, i potser no se’n considera, però ho és. I m’és igual si vota al PP, al PSOE, a Podemos o a qualsevol altre, o no vota, si és nacionalista espanyol (un dels nacionalismes pitjors i més perillosos que hi ha actualment a Europa) o català, si és independentista o unionista, si és del Barça o del Madrid i si viu aquí o a Fuencabras…
Prou d’aquest color i diem a les coses pel seu nom: el que van fer ahir NO TÉ CAP MENA DE JUSTIFICACIÓ POSSIBLE i jo, com a mínim, no els ho perdonaré mai.

L’aturada general de demà serà una catarsi compartida… Benvinguda sigui!

Quan jo era jove, la tècnica consistia en tenir-los tancats en una furgoneta sota el sol durant hores i a l’hora que tocava, deixar-los anar per a que expulsessin tota la seva ràbia contra la població.
La seva malaltissa agressivitat que mostraven, les seves cares, els gests, l’absoluta submissió a les ordres de l’amo del grup que amb un sol gest, crit o cop de taló els feia anar d’un lloc a l’altre, recordava més els horrorosos efectes d’un grup d’addictes amb síndrome d’abstinència, que el comportament d’unes persones sanes.
Amb els gossos és ben sabut que s’utilitzen aquests mètodes. Se’ls fa addictes, i dos dies abans de l’atac els treuen la dosi. Llavors ataquen a qui sigui o busquen amb desfici fins que reben el premi de l’amo.
És així com es fa? És possible tanta amoralitat per part dels seus amos? No ho sé, però ni tot l’odi del món pot produir aquesta inhumanitat. I jo em pregunto com es deu sentir una persona que ha estat enganyada d’aquesta manera quan recupera el seu estat normal i es veu al diari atacant a qui podria ser un familiar seu estimat.

Una catarsi. Estic d’acord. I la necessitem. L’aplicació del terror sobre la població fent ús de la força pública delegada és imperdonable. Representa incapacitat política, i una gestió nefasta. L’expressió màxima del fracàs espanyol a Catalunya. Hores d’ara ja són als nostres ulls i als ulls del món ocupants militars. I els seus actes TERRORISME. Jo em quedo amb la imatge dels mossos ferms, saludant al seu poble, mentre es canta L’IMNE NACIONAL. El poble va fent el seu nou ESTAT.

M’agradaria estar bé de salut per poder col.laborar en l’extensió de la vaga. Voldria, però, expressar un parell de dubtes.

Amb la vaga general aturem l’economia catalana, mentre que a l’espanyola no l’afectem gaire. És a dir, que com a demostració política és una eina excel.lent, però econòmicament potser no ho és tant.

M’amoïna una mica el paper que hi poden tenir els sindicats catalans d’arrel espanyola. Tota col.laboració en el procés és molt valuosa, però s’hi ha d’anar amb compte. Cal recordar, per exemple, que fins al 2008 el líder de CCOO va ser Joan Coscubiela. En els que sí que hi confio plenament és en els sindicats d’obediència exclusivament catalana, com ara la IAC, Intersindical Alternativa Catalana (USTEC, CATAC, etc.).

Amb la vaga general

Benvolgut Sr. Josep Sanchez,
Lament o que la seva salut no sigui prou bona, però tots fem el que podem per l’alliberament de Catalunya, vostè perl sol fet d’escriure ja ha fet la contribució que les seves forces li permeten.
Altrament, penso, que en aquest moments tothom que vol la independència l’economia no és el més important i no cregui que no té repercusió l’erari espanyol, n’hi té, no tingui cap dubte. Que Catalunya s’aturi fa que la resta de l’Estat tampoc pougui treballar amb normalitat.
Sr. Sanchez, no passi pena, patirem molt però ens en sortirem i espero que la seva salut li ho permeti gaudir.

Em vaig aplicar el més bé que vaig saber. Vaig recórrer a tota la meva preparació d’anys. La meva forma física per fer la feina bé era excel·lent. Vaig obeir cegament tot el que els meus superiors, que en saben molt més que no jo, em deien que havia de fer per complir amb el meu deure. I encara més, vaig posar tot l’entusiasme personal de què vaig ser capaç. Entusiasme. Molt d’entusiasme. Qualsevol que em va veure en acció no pot dir que no vaig posar una gran quantitat d’entusiasme.
No tenia por. Anava protegit amb una armadura que em cobria de dalt a baix tot el cos. Les armes que portava eren reglamentàries, modernes i efectives i qui tenia al meu davant, tot i superar-me en nombre, eren vells, nens, ciutadans pacífics sense cap intenció de fer-me mal… No, no tenia por. La meva feina era arrabassar el que se’m posés per davant. Que se sentissin terroritzats. Que es descoratgessin. Que sabessin qui manava allí. Que no quedés res en peu del que ells creien tenir. La meva feina era destruir esperits i voluntats. Que us haveu pensat que és això de la dignitat? Dignitat? Sí, però regulada per uns reglaments. Dignitat dintre d’un ordre.
Vaig servir. Vaig servir bé. I tan mateix, després d’una tan gran feinada, com és possible que avui tingui més feina que no aquests dies abans? No ho acabo d’entendre.
Ara comenten que ens espera una feinada encara més gran. Sense armes ni armadures. Sense estris. No som del servei de neteja però sembla que es tracta, diuen, de netejar. Netejar merda. Merda que ens embruta la roba que portem i que, tot i que nosaltres no la sentim perquè és la nostra pròpia merda, fa una pudor insuportable. És una quantitat tan immensa que diuen els més vells, els que són experts en netejar la merda que ens embrutava del franquisme que costarà molts anys de netejar. Molts anys de feina. Jo vaig complir i vaig complir bé. I ara em pregunto, com puc llevar-me de sobre tanta merda?

El comentari d’en Pedemonte diu: que passi el que passi, el seguiment serà poc…”, ho diu a les 5,48 del matí!!. Li demano que surti als carrers de Catalunya i rectifiqui. Tenim els carrers sota control malgrat decenes d’infiltrats per provocar aldarulls.
Quan passa la brama revolucionària tothom ensenya les cartes, i surten moltes emocions negatives d’aquesta minoria silenciosa, que en diuen. Les pors al canvi, l’odi contra Catalunya on viuen, la nostàlgia de la dictadura,… tot es remou amb la riuada.
Avui és un dia “d’ expressar públicament la indignació i el dolor que tots vàrem sentir diumenge “. I això es fa amb contundència democràtica sense caure en cap provocació.
L’actitud covarda d’Europa encara ens ha fet més forts i d’aqui poc s’haurà de “mullar” perquè li ho imposarem amb els fets, amb el control del país quan hagim proclamat la república.
Me’n vaig al carrer a fer història.

Trobo lamentable, per no dir alguna cosa pitjor, que Vilaweb doni la informació sobre els resultats del referèndum d’autodeterminació obviant completament les més de 300 meses electorals que van ser assaltades per les forces repressives de l’estat español.

Aquestes meses assaltades haurien de sortir encara que fos en una nota a part i s’hauria de fer, encara que fos en un apart, una projecció dels resultat que haurien estat els autèntics sense la salvatjada dels feixistes españols.

Això hauria demostrat que, en realitat, va votar molt més del 50% del cens i que el SÍ a la independència ha obtingut molt més de 2.0200.000 vots.

Penso que s’hauria de fer un esforç per tenir més dades sobre els moments que el sistema informàtic va ser sabotejat i milers de persones no van poder votar o van desistir de fer-ho; al mateix temps tenir informació més precisa dels recomptes que es van haver de fer abans de les 20h. i per tant dels vots que ja no es van introduir en aquelles urnes. Ja sé que en haver un registre de cens universal podíem anar a votar a altres llocs però no tothom ho va poder fer o es va poder desplaçar; no podem minimitzar totes aquestes dificultats que van restar vots, en proporció la majoria devien ser del SÍ. Adduir la falta de garanties en aquestes circumstàncies per part d’alguns i algunes polítiques és realment indigne.