Un manifest denuncia l’ofensiva estatal contra l’escola catalana, la cultura i les llibertats de reunió i premsa

Un manifest titulat ‘La nova cultura per la república’ i impulsat a la Revista Mirall denuncia l’ofensiva estatal contra el sistema educatiu català, la immersió lingüística, la cultura i les llibertats democràtiques de reunió i premsa. Davant d’aquest fet, els impulsors del text diuen que s’oposen a aquesta situació. Animen a ‘restar fidels’ al compromís de defensar els valors de la democràcia, el republicanisme, el feminisme i totes les llibertats de ser i d’estimar en llibertat. I advoquen per fer possible un moviment constituent ‘que camini ferm i sense dilacions’ cap a un país ecològicament sostenible, amb igualtat de gènere i que blindi els drets civils aconseguits i treballi pels que han de venir.

El text qualifica la situació que es viu a Catalunya d’estat d’excepció i fa un repàs de les manifestacions independentistes que hi ha hagut des de les consultes populars que van començar amb la del 2009 a Arenys de Munt. Totes, segons els redactors, han estat ignorades per l’Estat, al qual també critiquen la via de la judicialització del procés, la repressió policial de l’1-O i els empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
En aquest sentit afirmen que la ‘repressió política’ de l’Estat espanyol no és uniforme, és transversal, i asseguren que són moltes més les persones que han estat empresonades per qüestions polítiques.

També recorden el ‘context d’ofensiva’ contra el sistema educatiu català, la immersió lingüística, la cultura i les llibertats democràtiques de reunió i premsa. A més, subratllen que els comptes de la Generalitat han estat intervinguts. ‘Un clima de control que clama per la resistència’, afirmen.

Finalment també critiquen que el govern estatal ‘ha negat, i nega’, la realitat política catalana representada en les seves institucions, el caràcter de subjecte polític i les legítimes aspiracions republicanes ‘amb un tracte paternalista i de condescendència contra la voluntat dels catalans i les catalanes que volen autodeterminar-se’.

El text està signat per un centenar de personalitats del món del periodisme, la política i la cultura com l’escriptora Liz Castro, l’editor Germà Capdevila, l’assessor de comunicació i tuitaire Bernat Castro, la directora d’art de la Fundació Vila Casas Glòria Bosch Mir, el portaveu d’Universitats per la República i coeditor d’Ab Origine Jordi Vives, el portaveu de les JERC Pau Morales i el secretari general de la JNC Sergi Miquel.