27.04.2017 - 13:44
Costaria anualment 290 milions, sobretot per la manipulació en els comerços
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
Un sistema de dipòsit, devolució i tornada (SDDR) per a envasos d’un sol ús obligatori a Catalunya tindria “un impacte ambiental superior a l’actual, perquè els seus processos esdevenen més contaminants”, i més cost econòmic, segons un estudi de la Càtedra Unesco de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de l’Esci-Universitat Pompeu Fabra (UPF).
El director de la càtedra i de l’estudi, Pere Fullana, ha dit aquest dijous en roda de premsa que han comparat l’actual sistema de reciclatge d’envasos (SCRAP) amb una situació hipotètica que convisquessin tots dos sistemes, amb el de retorn aplicada en envasos de plàstic, vidre, acer i alumini –com estudia implantar la Generalitat– retornats a comerços, amb una recuperació del 90%.
La coordinadora de l’anàlisi ambiental de l’estudi, Alba Bala, ha relatat que aquest impacte es donaria en totes les categories, amb l’excepció de l’esgotament de recursos, perquè augmenta les necessitats d’infraestructura –recollida– i transport, davant el fet que el 54% d’envasos hauria de recollir-se sense compactar i manualment –sobretot en petits comerços–.
Aquesta recollida sense compactar implica més espai en el magatzematge i transport, amb més emissions contaminants, i costaria anualment 290 milions d’euros per a la societat, amb 100 euros més al mes anuals per família si ho assumís la ciutadania.
La major part d’aquest cost està en la manipulació en els punts de venda, que suposa 247 milions, dels quals 120 corresponen als cafès i bars, i per al ciutadà suposaria un 1,5 més d’impacte en espai i sis vegades més en temps.
Sí comportaria més gaudiment dels espais públics perquè hi hauria menys envasos abandonats, i, com no existeix una metodologia social consensuada, ho han abordat des d’una revisió bibliogràfica, una anàlisi dels beneficis i perjudicis socials i de l’empremta social.
MILLOR MILLORAR L’ACTUAL
Tenint també en compte que caldria disposar de sis plantes per als envasos recollits manualment, així com comprar 6.199 màquines de ‘reverse vending’ per a la devolució automàtica, l’estudi ha conclòs que “la gran quantitat de recursos econòmics i humans que requeriria el canvi sembla més recomanable dedicar-los a millorar el sistema actual.
Com el SDRR no existeix, l’estudi ha recaptat dades de subministradors de màquines de retorn, i d’altres països amb implantació, amb hipòtesi que han estat “conservadores”, i han validat les dades en dos panells: un de parts interessades –amb més de 500 correccions– i un altre amb experts, del que encara no disposen de dades.
Fullana ha explicat que l’establiment d’aquesta mesura es desenvoluparà tenint en compte la seva viabilitat i el conjunt d’impactes ambientals, i ha afegit que la Generalitat estudia la seva implantació, que ja es va iniciar fa anys als països nòrdics, que van començar des de zero, sense tenir abans el sistema de Catalunya i de la resta d’Espanya.
En preguntar-li pel paper de les empreses Ecoembes i Ecovidrios, que han participat en el finançament de l’estudi, Fullana ha afirmat que el projecte va sortir a iniciativa de la Càtedra, que ho va proposar Generalitat i a ambdues empreses, entre altres ens, “sota unes condicions molt estrictes, amb una revisió d’actors independents” i amb la garantia que es farien públics i transparents les dades, a més de revisors independents.
“No hem volgut fer un exercici d’operativitat del sistema”, com sí que fa la Generalitat, ha dit el director, que ha explicat que l’Executiu català estudia el cas amb l’orientació inicial de com implantar-ho, sinó que han volgut estudiar totes les possibilitats, ha dit.
