Un descendent de mallorquins, governador de Puerto Rico?

Amb tota l’atenció mediàtica concentrada en les presidencials nord-americanes d’avui, ben pocs es fixaran en les eleccions per a elegir nou governador de Puerto Rico, la màxima autoritat política de l’illa caribenca. La votació arriba en la pitjor crisi econòmica d’aquest estat lliure associat als EUA des de fa més de mig segle, que va arribar a un punt culminant la primavera passada quan el governador sortint, Alejandro García Padilla, va admetre que el país es trobava en fallida tècnica i no podia pagar el deute als seus creditors. Aquesta situació crítica ha afectat la campanya, tant per ésser la més austera dels últims temps com per la previsible baixa mobilització de la ciutadania, desencantada de la classe política.

Una classe política, val a dir, dominada tradicionalment per tres formacions: el minoritari Partit Independentista Porto-riquès, amb Juan Dalmau de secretari general; el Partit Popular Democràtic (PPD) de García Padilla, de caràcter socialdemòcrata i partidari de l’statu quo en relació amb els EUA, i el Partit Nou Progressista (PNP), conservador i favorable a l’annexió als EUA, presidit des d’enguany per Ricardo Rosselló, un descendent d’emigrants de Lloseta (Mallorca) i que n’és l’actual candidat a governador.

Ricky Rosselló, com és més conegut, ha encapçalat les enquestes fins ara i, per tant, avui podria convertir-se en el dotzè governador elegit democràticament de l’estat lliure associat de Puerto Rico. Cal dir que, en cas que se’n confirmi la victòria, no seria ni de bon tros un cas aïllat. Les últimes dècades, tres governadors més de l’illa tenien arrels mallorquines: Carlos Romero Barceló, que va ocupar el càrrec del 1977 al 1985, amb avantpassats de Palma; el pare de Ricky, Pedro Rosselló,  del 1993 al 2000; i Sila María Calderón Serra, primera dona governadora del 2001 al 2005, amb orígens familiars a Alaró.

Abans de presidir el PNP, Rosselló s’havia dedicat a la docència i a la investigació com a neurocientífic graduat al Massachusetts Institute of Technology i la Universitat de Michigan. Però el 2010 es va començar a implicar en la política porto-riquesa amb la fundació del grup Boricua ¡Ahora Es!, un moviment en defensa d’un canvi de l’estatus polític de l’illa respecte dels EUA, ja fos cap a la integració plena o la independència total. En el referèndum del 2012 sobre aquesta qüestió, la plataforma de Rosselló es va posicionar doncs en contra del manteniment de l’estat lliure associat actual, l’opció vencedora amb un 54%.

Ja com a candidat del PNP, defensa sense embuts que Puerto Rico esdevingui el cinquanta-unè estat dels EUA. Per a la cursa cap a la governació, Rosselló ha treballat des del 2013 amb un grup de col·laboradors en l’anomenat Pla per a Puerto Rico, el seu programa de propostes econòmiques, polítiques i socials que preveu de ‘transformar el govern i la política pública de Puerto Rico en un model científic, en què els resultats de la gestió governamental cobrin importància (…) i sigui executable, autoavaluable i sostenible’. Un pla, també, que ‘vol fer realitat el somni de posar fi a l’estatus colonial i encaminar-se cap a la integració als EUA’ com a cinquanta-unè estat, tal com va demanar la ciutadania en el referèndum del 2012, i que s’imposa de potenciar l’anglès a l’illa per avançar cap a una societat bilingüe.

¡Este martes 8 de noviembre, dame tu voto para juntos construir el nuevo Puerto Rico! #CompromisoConPR pic.twitter.com/ObcEUo3Xdt

— Ricardo Rosselló (@ricardorossello) November 3, 2016