25.07.2015 - 06:00
Avui fa un any de la confessió de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. En una carta breu remesa als mitjans de comunicació la tarda d’aquell divendres de juliol, explicava que el seu pare havia deixat uns diners a l’estranger, procedents d’activitats il·lícites durant el franquisme, a la seva dona i fills per si la situació política es complicava i els feien falta. La confessió va desfermar una tempesta judicial, política i social que encara arrossega conseqüències.
Les reaccions van començar a aparèixer aquell mateix vespre. Totes les formacions van demanar-li explicacions públiques i que comparegués al parlament, a més de retirar-li els privilegis com a ex-president. En canvi, en un primer moment CDC no va decidir res sobre el fundador del partit, i el president Artur Mas, en un acte públic, va considerar que era un tema ‘estrictament privat, personal i familiar’ que no tenia ‘res a veure amb CDC ni amb la Generalitat’.
La cancel·lació de la retribució pública que tenia, el tancament del personal i l’oficina que tenia al passeig de Gràcia i el manteniment només de l’escorta també va fer tancar el Centre d’Estudis Jordi Pujol, una entitat que promovia el debat a l’entorn de la seva figura.
Les paraules de personatges propers a ells es van endurir, com el batlle d’aleshores de Barcelona, Xavier Trias, que va demanar-li que ‘desaparegués’ i renunciés ‘a tot’. Ben aviat les acusacions van dirigir-se al possible increment dels fons inicials a través de suposades comissions irregulars cobrades per ell o els seus fills gràcies al seu càrrec de president, o fins i tot amb fons procedents de la bancarrota de Banca Catalana.
Malgrat que en la carta s’oferia a col·laborar amb la justícia i a donar explicacions polítiques, en un principi es va resistir a comparèixer al parlament. El sindicat ultradretà Manos Limpias va ser el primer a presentar una querella criminal contra ell i la seva família per frau fiscal, emblanquiment de capitals i altres delictes. Després s’hi van afegir UPyD, ICV, Podem i Guanyem Barcelona. El cas va anar a parar al Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona i a l’Audiència Nacional espanyola.
De la confessió al parlament
Finalment, Pujol va comparèixer a la Comissió d’Afers Institucionals el 26 de setembre. En la seva primera intervenció, va explicar que el seu pare havia guardat a l’estranger 140 milions de pessetes en dòlars, per si la situació política es complicava. En morir, va deixar aquests diners a l’esposa i els set fills de Pujol. L’oposició li va criticar que fos poc concret i el va acusar de corrupteles durant els seus 23 anys de mandat. En el torn de rèplica, un Pujol irat va renyar l’oposició per haver volgut parlar d’altres qüestions a part de la ‘deixa’ del seu pare i de voler incriminar la seva família en tot l’afer.
Aquella compareixença va fer que l’oposició forcés una comissió d’investigació sobre el frau fiscal i la corrupció. Després de moltes negociacions entre ERC i CiU, l’àmbit de la comissió es va ampliar a altres casos de corrupció, a més del de Pujol, com el cas Mercuri, Palau, Pretòria o Bárcenas, i es va forçar la compareixença del president Artur Mas.
El matrimoni Pujol Ferrusola va ser encausat i va anar al jutjat d’instrucció el 27 de gener. Marta Ferrusola no va voler declarar, però Jordi Pujol va tornar a donar la mateixa versió dels fets, ampliant-ne alguns detalls, com ara que hi havia un suposat paper manuscrit que el seu pare havia donat a la seva dona explicant-li l’origen dels fons. Sobre la multiplicació dels 140 milions inicials als 540, ho va justificar per les bones inversions fetes. Podeu veure la compareixença íntegra de Pujol Ferrusola i llegir-ne aquesta crònica: Jordi Pujol Ferrusola deixa retratat el parlament.
Tres fills més també van declarar, i van explicar que era el germà gran, Jordi, qui s’havia fet càrrec de la gestió dels diners a principi dels anys 90. Entre final de febrer i principisde març el matrimoni Pujol Ferrusola i el seus set fills van comparèixer al parlament.
Les intervencions van ser força polèmiques pel to i pel contingut, i algunes expressions van causar cert estupor, com quan Marta Ferrusola va dir que els seus fills no en tenien ‘ni cinc’ i anaven ‘amb una mà al davant i una altra al darrere’, tot i que alguns d’ells havien fet inversions multimilionàries a l’estranger. Aquestes són les respostes més sorprenent que va donar Ferrusola:
Intervencions com les de Jordi, Josep i Oleguer van enutjar alguns diputats, que el van retreure el to i el fet de donar poques explicacions. A final de març, Jordi Pujol Ferrusola també va declarar al jutjat d’Instrucció de Barcelona i va explicar que els diners a Andorra s’havien multiplicat en pocs anys gràcies a un producte financer poc conegut i que ell va anomenar làmines opaques.
Durant mesos s’ha lliurat una batalla judicial entre les autoritats andorranes i les espanyoles. Tant l’Audiència Nacional com el jutjat de Barcelona han demanat informació bancària a Andorra, l’advocat dels Pujol, Cristobal Martell, s’hi ha oposat amb diversos recursos i la justícia andorrana s’hi ha resistit força fins a l’últim moment.
Finalment, en el marc de les conclusions de la comissió d’investació, el ple del parlament ha reprovat aquesta setmana l’ex-president de la Generalitat.
