Últimes declaracions indagatòries al jutjat 13 amb la incògnita de la fiança

  • Avui declaren davant la jutgessa aquells a qui s'imputen delictes com els de desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació

VilaWeb
Redacció
09.05.2019 - 21:50
Actualització: 09.05.2019 - 22:56

La titular del jutjat 13 de Barcelona, Alejandra Gil Llima, continuarà avui escoltant les declaracions indagatòries per a fer quadrar les peces de la instrucció sobre la preparació del referèndum de l’1-O. Després de les declaracions dels investigats per malversació, el 24 d’abril, avui hi haurà les d’aquells a qui s’imputen delictes com ara desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació. És el cas dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo.

També declararan Montserrat Vidal, Meritxell Masó, Rosa Vidal, Núria Llorach, Frederic Udina, Martí Patxot, Francesc Fàbregas, Josep M. Gispert, Joan Manel Gómez, Xavier Puig, Josep Masoliver, Mercè Martínez i Rosa M. Rodríguez. Com que la declaració és indagatòria, els interessats podran acollir-se al dret de no declarar. Ara, tenint en compte la dimensió de la causa, els investigats per delictes menors és molt probable que declarin per mirar que la jutgessa els aparti de la causa abans d’acabar-se la instrucció. És el cas dels encausats per desobediència, als quals correspon una pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació de sis mesos a dos anys.

El grup d’investigats que passarà avui per la Ciutat de la Justícia no ha de pagar la fiança solidària de 5,8 milions d’euros que va determinar la jutgessa, perquè només la va imposar als disset encausats per malversació. L’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat ja va dipositar 3,7 milions al jutjat, perquè el termini va expirar quan la interlocutòria de processament va ser comunicada als investigats. Si tan sols van dipositar-ne una part és perquè consideren que els 2,1 milions restants són els que els dotze processats ja van lliurar al Tribunal Suprem pel mateix delicte de malversació que correspon als mateixos fets: l’organització del referèndum.

Tanmateix, la jutgessa podria desestimar aquesta reclamació i els investigats haurien d’abonar la part restant. Per això, en la conferència de premsa de dimecres, l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat va fer una crida per recaptar aquests 2,1 milions.

D’on surten, els 5,8 milions?

Segons la jutgessa instructora, aquesta xifra és el resultat de la suma total dels diners que sospita que es van destinar a organitzar el referèndum. En les cent pàgines de la interlocutòria de processament, la magistrada desgrana les despeses que creu que els acusats van fer per a la votació. Per exemple, diu que es van destinar 1.201.654 euros a fer obres al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, local que després es va utilitzar per a la recollida de dades del referèndum; que la Generalitat va pagar un milió d’euros a Unipost per la tramesa de correus; que TV3Catalunya Ràdio van facturar 277.000 euros per emetre la publicitat del referèndum; i que el CTTI va pagar 100.000 euros a T-Systems per millorar l’aplicació del registre de catalans a l’exterior.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any