Tot en ordre, els treballadors són els culpables

  • «La sentència de l’AN, d’una gran càrrega política, fins i tot entra a dir que els treballadors som coresponsables del tancament per haver tombat un primer ERO als tribunals i no haver sigut flexibles en la negociació posterior»

Albert Vicent
27.01.2017 - 22:00
VilaWeb

Agafo al vol unes oportunes paraules que Almudena Grandes deixa caure en la seua opinió dels divendres a la Cadena Ser: ‘tots els escàndols són el mateix escàndol, totes les  estafes comencen i acaben en un Consell d’Administració’. I mentalment afegeixo, ‘… i continuen en una direcció general, en el seu organigrama i regallen per  les targetes black de rigor’. En eixe regne de sàtrapes que va ser RTVV SAU, els responsables han tingut identitat: Pedro García, José López Jaraba, Genoveva Reig, Jesús Sánchez Carrascosa…

Són noms que evoquem mentre encara digerim la sentència de l’Audiència Nacional que atorga segell de legalitat a l’ERO d’extinció de RTVV, amb els seus 1.608 treballadors acomiadats. Poca broma, el major ero col·lectiu de l’Espanya post reforma laboral i el segon en importància al País Valencià, després del tancament de Altos Hornos de Sagunt, als anys 80, amb 3.300 treballadors despatxats.

L’ERO de RTVV ha estat ajustat al Dret que s’aplica després de les dos reformes laborals, la del PSOE i la del PP. Va ser executat per un govern liderat pel popular Alberto Fabra, i defensat als tribunals per un Consell de coalició on cohabiten PSPV i Compromís, amb Ximo Puig al capdavant.

La socialització de la fallida
Diu la sentència que el tancament de RTVV aprovat per les Corts “va suposar una esmena a la totalitat a la gestió privada dels seus responsables i reconèixer objectivament que no s’havia gestionat degudament”.

I és cert. RTVV subsistia amb un sistema de finançament abocat al fracàs, com cada any advertia la Sindicatura de Comptes, però no el vam implantar els treballadors.

És cert que RTVV va ser saquejada amb els contractes de la Fòrmula 1, amb els pagament indeguts als clubs de futbol, amb els negocis amb ‘los amiguitos del alma’ per les pantalles del Papa i amb tot un seguit de programes externalitzats per pagar favors a productores de Madrid, per major glòria de la carrera política de Zaplana. I tot això no ho vam aprovar ni els treballadors ni els sindicats,  però hem acabat sent els pagadors.

Malgrat tot eixe seguit de fets, i en contrast amb la resta de casos de corrupció heretats, el Consell de la Generalitat valenciana  encara no s’ha personat als tribunals per esclarir qui n’és el responsable i demanar les indemnitzacions oportunes en nom de la societat valenciana. Ni ho ha fet, ni ho farà, perquè ha trobat que els culpables som els treballadors i ja li va bé, perquè se li ajusta als comptes pressupostaris de la difícil situació que li ha tocat gestionar.

Així les coses, hem entrat en una fase en la qual afonar un servei públic eix de bades perquè ho paguen els treballadors amb el seu comiat. De rebot, l’esquerra que governa queda desacreditada per defensar als tribunals tot allò que criticava feroçment abans d’arribar al poder, quan prometia rescatar el servei públic  i respectar els drets dels treballadors. I el PP, feliç i absolt.

L’artifici de la negociació
La sentència de l’AN, d’una gran càrrega política, fins i tot entra a dir que els treballadors som coresponsables del tancament per haver tombat un primer ERO als tribunals i no haver sigut flexibles en la negociació posterior. Tot això, malgrat haver presentat  tres propostes de viabilitat a dos Consells diferents i sense que cap d’elles haja arribat a una mesa de negociació.

Arribats a este punt, amb la magnanimitat que confereixen les victòries, en les últimes hores hem escoltat com el president Ximo Puig  i la vicepresidenta Mònica Oltra verbalitzaven la seua voluntat de “continuar dialogant amb els extreballadors”.

Per nosaltres encantats, perquè si hi ha un vocabulari ple de referències al diàleg i a la negociació, és el nostre. Ara, els demanem que no siga la segona versió del photocall preelectoral. Ací no es tracta de continuar , sinò de començar a dialogar. I esperem que no siga un diàleg de sords ni un nou exercici d’utilizació política.

Si el Consell vol ser coherent amb la sentència, que l’apliquen. Que executen l’ERO en l’apartat que prioritza la contractació d’extreballadors en la posada en marxa de la nova RTVV. I que ho facen ja, que a aquesta legislatura li queda, si fa no fa,  un telenotícies.

Opinió d’Albert Vicent, President del Comitè d’Empresa de RTVV

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any