Tornen els mestres

Ramon Barnils (1940-2001), Xavier Vinader (1947-2015) i Joan Fuster (1922-1992). L’editorial 3i4 presenta aquest dimecres tres llibres que recullen una antologia d’articles i textos dels dos periodistes catalans i l’intel·lectual valencià. Tots tres han deixat un sòlid llegat d’obra i pensament, i molts són els periodistes, intel·lectuals i projectes presents que tenen en Barnils, Vinader i Fuster els seus mestres. Ara les generacions més joves, que no els van conèixer, podran recuperar els articles publicats a la revista El Temps pels periodistes i els opuscles polítics de Fuster: “Contra el nacionalisme espanyol. Antologia d’articles 1984-2000” (Ramon Barnils), “Confidencial. Antologia d’Articles 1995-2015” (Xavier Vinader) i “Escrits de combat. Pamflets polítics. 1962-1983” (Joan Fuster). El nou i jove director editorial de 3i4, l’historiador de vint-i-set anys Jan Brugueras (1993), ha seleccionat els articles de Barnils i els opuscles de Joan Fuster. Francesc Viadel, ha seleccionat els articles de Xavier Vinader.

Aquesta trilogia es presentarà demà passat al Palau de la Generalitat de Catalunya, en un acte presencial sota les mesures per la covid-19, que també es podrà seguir per internet a partir de les set del vespre. Hi parlaran, en directe o per Skype, els tres prologuistes del llibre (Carles Puigdemont, que prologa Barnils, Josep-Lluís Carod-Rovira, que prologa Fuster, i David Fernández, que prologa Vinader).

La revista El Temps va avançar fa dies el pròleg de Carles Puigdemont, que podeu llegir ací, en què el president descriu la influència i la mirada que Ramon Barnils deixa rere seu: “Barnils va crear escola i va ensenyar als qui aleshores volíem dedicar-nos al periodisme que només essent crític, amb total independència i lluny de sectarismes, s’exercia el periodisme […] Amb un estil molt personal i una acuradíssima selecció de les formes i del lèxic, el seu periodisme enllaça amb l’articulisme lliure, agosarat, que va brillar durant els anys de la Catalunya republicana.”

Avui VilaWeb us ofereix el viscut i intens epíleg de Núria Cadenes, Barnils reloaded, que tanca el volum. El podeu llegir ací: “Ramon Barnils va ser, i és, mestre de periodistes. Si a la tropa dels polítics professionals els venta bufetades (dialèctiques) amb la mà plana, als del seu ofici no els concedeix gens de descans ni complaença. Gens ni mica. Hi aboca tot l’arsenal i s’hi inclou com a diana.” Els tres prologuistes i els tres epiloguistes (Ferran Garcia-Oliver fa l’epíleg de Fuster i Francesc Viadel el de Vinader) seran els sis ponents de l’acte de presentació dels tres llibres de demà passat.

Tres autors, una sola idea.
“La idea amb tots tres llibres era creure que hi ha tres autors amb doble valor. Un d’històric, autors que funcionen molt bé per entendre una època. I un valor d’actualitat. Pots llegir els textos de tots tres i són vigents, s’aguanten, i serveixen per entendre Catalunya, el País Valencià, o a les clavegueres de l’estat. Són textos que fan pensar”, afirma Jan Brugueras. De Fuster han escollit cinc opuscles polítics, els més paradigmàtics: “Qüestió de noms” (1962), “El Blau de la senyera” (1977), “Ara o Mai” (1981), “País Valencià, per què?” (1982), “Cultura Nacional i cultures regionals als Països Catalans” (1983). “Són textos punyents, molts escrits en el context de l’auge del blaverisme, on Fuster refusa el blau de la bandera, aposta pel terme Països Catalans i País Valencià, pel català com a llengua de cohesió i explica que per normalitzar el català, s’ha de desnormalitzar el castellà. Tots publicats en opuscles en solitari, menys el darrer, que és una conferència de Fuster en uns Premis Octubre, on ve a dir que no ens podem tancar en un espai regional, i que cal conformar un mercat i un espai cultural nacional comú que comprengui tots els Països Catalans”, afirma Jan Brugueras. Carod-Rovira ho rebla al pròleg: “La robustesa de pensament, l’originalitat expressiva i d’anàlisi i l’atractiu intel·lectual i del personatge, sovint fregant la seducció, van fer-lo ser ben vist i valorat per l’amplíssim ventall ideològic que va de Raimon Pelegero fins a Josep Pla. Fou aquest, curiosament, qui en va fer una definició més precisa: ‘Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra àrea lingüística’.”

Francesc Viadel, per acabar, ha seleccionat els textos de Xavier Vinader, mestre de periodistes d’investigació, expert en clavegueres de l’estat, cossos policíacs, feixisme ibèric i corrupció nostrada. “Francesc Viadel ha escollit el vessant de periodista d’investigació, amb contactes dins la policia, etarres, sicaris de la policia, mafiosos. Els seus articles eren teòricament columnes d’opinió, però moltes vegades hi acabava analitzant fets del present a partir de la seva experiència investigadora, tot fent ús dels contactes que havia fet en tots aquests àmbits tan diversos. Això es pot veure clarament en el tema dels GAL.” David Fernández, al pròleg, explica la intervenció clau de Vinader fins al darrer moment de la seva vida, per exemple, per aconseguir el contracte d’Alfons Todó, l’home que va deixar un forat de 13.000 milions a Catalunya Caixa; per entrar en contacte amb Matas Zapatas, el guàrdia civil clau per saber els viatges dels Pujol a Andorra i, per últim, en el cas Ester Quintana. Segons Fernández, sense la intervenció de Vinader no s’haurien prohibit les bales de goma al Principat.