Terra de pagesos

Quina setmana tan intensa, tan fèrtil! Si diumenge passat compartia la celebració dels deu anys de la candidatura del Priorat-Siurana-Montsant a patrimoni mundial de la UNESCO (podeu llegir-ne el reportatge), aquest dimecres m’arribava a la Universitat de Girona per assistir al seminari internacional ‘Repensar el patrimoni: natura, cultura, paisatge’. Un seminari que va durar tot el dia, ple de ponències estimulants, riques en valors, en idees, i coincidents en els grans reptes actuals. El seminari, impulsat pel geògraf Joan Nogué, va ser també el punt de partida del nou màster en patrimoni (cultural i natural) que impartirà la UdG a partir del curs vinent.

Però abans d’entrar a relatar algunes de les idees estructurals, motor per endegar les línies de treball i de gestió del paisatge, que es van desenvolupar en el seminari, no puc deixar d’explicar una altra història, vinculada d’arrel amb tota aquesta nova concepció sobre el paisatge, i que es va esdevenir al Priorat el dia de la celebració dels deu anys de Prioritat i de l’inici de la candidatura a la UNESCO.

Un dels valors fonamentals que la candidatura del Priorat-Montsant-Siurana destaca és el fet que el seu paisatge és un mosaic mediterrani de policultiu. I fa valer un model agrari que pot esdevenir referent de sostenibilitat i viabilitat en el context de la mediterrània i més enllà.

Sobre aquest valor de mosaic de policultiu, no podia deixar de preguntar-me si el sector vitivinícola del Priorat hi estava d’acord o arrufava el nas, en considerar que s’hauria de destacar més el conreu de la vinya, que històricament i especialment avui internacionalitza el nom del Priorat i el prestigia. Per això, vaig voler preguntar a Joan Asens com ho veia ell.

Joan Asens és nascut al Masroig, un dels vint-i-sis pobles del Priorat, situat a la banda sud-est de la comarca i allà és on s’està. Fa els seus vins meravellosos de vinyes velles, fins i tot un picapoll negre prefil·loxèric que té l’aspror i la concentració de tota la història del lloc. Asens és soci fundador del projecte Orto vins, i es va guanyar el reconeixement del sector treballant durant disset anys com a mà dreta d’Álvaro Palacios. Asens ha mamat el món del vi des que va néixer. El seu pare li va regalar una premsa quan només tenia cinc anys i ell va fer el mateix amb el seu fill, que encara no ha arribat a la joventut i ja es fa el seu vi.

Transmesa la pregunta, exposats els dubtes, Asens va respondre: ‘Al Montsant som pagesos no viticultors. Tots tenim vinya i tenim altres cultius: ametllers i oliveres. El policultiu del Priorat neix d’aquesta concepció agrària de la pagesia. Qui no és pagès és que ha vingut de fora i potser no ho serà mai, tot i la fal·lera de l’oli. Jo tinc un 60% de cultiu de vinya i un 40% d’altres cultius, sobretot ametllers. Ara planto ametllers.’

I va continuar explicant Joan Asens: ‘Aquesta és una terra de vi, però el pagès del Priorat era un pagès de retirada. Si no s’hi podien guanyar la vida, abandonaven el conreu. El primer que es moria era la vinya i els ametllers, que en set o vuit anys sense conrear ja estaven perduts. L’oliver és diferent, ho aguanta tot, i a més, com que té aquest aire bucòlic, de tradició mediterrània, els pagesos no arrencaven els quatre olivers que tenien. I ara se’n treu profit. Per a mi, el repte ara és l’ametlla. Encara la venem a l’engròs, encara no hi hem entrat, però caldrà fer-ho, i donar-li una marca i garantir-ne la qualitat.’

Aquest sentir-se pagès i no pas viticultor és clau per a mantenir un model agrari que fuig del monocultiu i de l’agroindústria i opta per la petita escala, el treball cooperatiu, de qualitat, que també permeti de guanyar-se la vida amb dignitat i que faci que els joves vegin la pagesia com una oportunitat i vulguin continuar en el món agrari, de manera que s’eviti el despoblament, un dels grans problemes del Priorat i, en general, de les zones rurals.

I això em porta a parlar d’un altre personatge que vaig conèixer diumenge i amb qui vaig tenir l’oportunitat de conversar. És en Joan Salvador Vernet, pagès del poble de Marçà, a la dreta del Masroig. Joan Salvador és sindicalista, implicat en les lluites per la dignitat de la pagesia. Des d’Unió de Pagesos, veu la dificultat que té el jovent per quedar-se fent de pagès i batallar per la seva dignitat.

Als anys noranta, Joan Salvador i la seva dona, Enriqueta Muntané, van obrir una casa d’agroturisme a Marçà. Van tenir un fill i una filla. Ell va estudiar enologia, ella màrqueting. Quan el fill va acabar els estudis d’enologia, van pensar-se el seu futur. A primers del 2000, van decidir de fer un celler, tot i que continuen vinculats a la cooperativa del poble. Avui fan un vi, el Gènesi, el 80% del qual exporten a diversos països europeus. En Joan Salvador Vernet és un exemple de com, mantenint el model agrari de petita escala, es pot dignificar la pagesia i la segona generació es pot guanyar la vida i quedar-se a la comarca. I tot i així, es plany que aquesta opció no s’imposa al territori i que el Priorat encara perd població.

Precisament, el Masroig és un exemple de pèrdua de població. En els últims anys, ha passat a convertir-se en micropoble, perquè avui té menys de cinc-cents habitants. I tot i que la comarca del Priorat és una de les que té un percentatge més elevat de pagesia en actiu (són donats d’alta com a pagesos el 13% de la població, mentre que la mitjana de Catalunya és de l’1,6%), aquesta també va baixant.

Per tot això, els impulsors de la candidatura saben que, amb inscripció a la UNESCO o sense, cal continuar treballant per defensar uns valors, un model agrari sostenible i estratègies que evitin el despoblament. Quina gran comesa.