Guia per a viure el temps de les cireres

VilaWeb
Redacció
20.05.2017 - 02:00
Actualització: 20.05.2017 - 22:45

Mireu que és ben curt el temps de les cireres…’, diu una bella cançó d’amor, la que va inspirar Montserrat Roig per al títol del llibre El temps de les cireres. I és veritat, les cireres comencen a final de maig i s’acaben la primera quinzena de juliol. Les primerenques despunten a Ceret i a Santa Coloma de Cervelló, i les últimes collites es fan a Arenys de Munt, per a la Fira de la Cirera d’en Roca. El primer cap de setmana de juny és un dels punts culminants de la temporada. A molts indrets del país es fan fires de la cirera (vegeu-ne la llista a sota), que són una de les millors maneres que té el pagès per a fer-les arribar a mans dels qui se les menjaran. La venda directa que ofereixen aquests mercats és una oportunitat de valorar la feina del pagès, que s’estalvia de malvendre el producte als majoristes. Perquè la feina de collir cireres és entretinguda i feixuga: diuen que és una de les fruites més difícils de collir. Aquestes fires també serveixen per a satisfer els qui saben gaudir de la fruita acabada de collir i no fan un ús superficial del propagandístic ‘km 0’.

La cuina de la cirera, entre la tradició i la modernitat

La cirera és una fruita lligada a Corpus. Per això podem veure que algunes de les fonts de l’ou com balla van guarnides amb cireres. També a Reus i en més indrets és tradicional de menjar la ‘Coca de cireres’ (consulteu la recepta) per aquesta diada. A Barcelona hi ha una tradició, gairebé oblidada, però que per sort a l’església de la Concepció encara conserven, que és menjar el panoli amb cireres.

La cuina de la cirera s’ha eixamplat més enllà de la tradició i trobem receptes de menes diferents: gaspatxos, clafotís, guisats de tota mena, gelats…

També se’n fan licors i cerveses. Podeu consultar les receptes en aquest especial de Cuines.cat.

Les cireres i la salut

Les cireres porten molts antioxidants, fibra i vitamina C. Per fer-ne una bona digestió es recomana de menjar-se-les entre àpats. Si en voleu saber més podeu consultar ací.

Teatre, literatura, música, cinema… entorn de les cireres

Imma Merino té un article que és una joia, ‘Vivint en el temps de les cireres’, sobre aquesta fruita la creació. Ens recorda el film ‘El gust de les cireres’ de Kiarostami, que explica la història d’un vell que s’anava a penjar d’un cirerer però que quan va tastar les cireres se’n va desdir. Merino repassa des de ‘ L’hort dels cirerers’ de Txèkhov a la novel·la de Montserrat Roig ‘El temps de les cireres’, passant pel film de Marc Recha ‘L’arbre de les cireres’.

Però potser la referència més mítica és la cançó ‘Le temps des cerises’ que ha estat interpretada per molts cantants francesos i d’arreu: Charles Trenet, Tino Rissi, Mouloudji, Yves Montand, Léo Ferré, Juliette Greco, Nana Mouskouri, Noir Désir, entre més. En va fer una versió en català el cantant rossellonès Joan Pau Giné. L’autor del bloc ‘Amic arbres’ explica, amb molt de detall, d’on ve la cançó que va ser escrita l’any 1866, amb lletra de Jean-Baptiste Clément i música d’Antoine Renard com una cançó d’amor i posteriorment es va convertir també en un himne revolucionari associat a la Comuna de París: ‘Amb els anys –diu–, la cançó esdevé un símbol i un record d’un temps que havia generat grans esperances. El text s’entén com una metàfora poètica de la revolució. Les cireres evoquen diferents coses, representen els forats de bala i recorden, pel seu color, la sang i la bandera vermella, lligats entre altres a la comuna, cosa que fa que la cançó continuï encara ara associada a la idea de llibertat, de solidaritat, i de resistència de cara a l’opressió.’

El temps de les cireres

Quan el cantarem el temps de les cireres,
Pel rossinyolet i el merle rialler
Serà dia de festa,
Les nines tindran la mirada llesta
I els enamorats un sol al paller.
Quan el cantarem el temps de les cireres
Xiularà de bo el merle rialler.

Mireu que és ben curt el temps de les cireres
Quan de dos en dos se cull en somiant.
Penjolets d’orelles,
Cireres d’amor de roba vermella,
Vessant pel fullam com gotes de sang.
Mireu que és ben curt el temps de les cireres
Penjols de coral collits en somiant.

Un cop que hi sereu al temps de les cireres
Si vos fan fremir les penes d’amor
Aneu lluny de les nines.
Jo que tinc pas por d’engolir espines
Belleu patiré de la mala sort.
Un cop hi sereu al temps de les cireres
També ne tindreu de penes d’amor.

L’estimaré sempre el temps de les cireres.
És ell que em va fer al mig del meu cor
Una esgarrinxada,
I si la fortuna me sigués donada
Per jo mai seria un remei prou fort.
Sempre estimaré el temps de les cireres
I aqueix record que n’hi tinc al cor.

Jean-Baptiste Clément
(Boulogne-sur-Seine, 30 maig 1836 – París, 26 febrer 1903)
Traducció i versió al català: Joan Pau Giné
(Bages de Rosselló, 1947 – 1993)

Les cireres, una manera de compartir els tresors locals

Les cireres també serveixen per a ensenyar a compartir, per a trencar esquemes, per a sortir de la monotonia. Aquesta és la filosofia de la cooperativa Gedi, que cada any regala cireres als seus clients. Són del Llobregat i un bon dia es van preguntar per què havien de fer el típic regal de Nadal si tenien unes cireres magnífiques. Des de llavors reparteixen en un sol dia mitja tona de cireres de Sant Climent del Llobregat. El dia de repartiment, que enguany ha estat el 3 de juny, es converteix en una jornada d’alegria: ‘És fantàstic arribar als centres amb la caixeta de cireres i veure el somriure i el to festiu que agafa la jornada laboral a partir d’aquell moment o l’alegria amb què la reben clients i proveïdors’, explica Idoia Oca, gerent de Gedi. Les caixes de cireres van acompanyades d’un poema que escriu Robert Fornés, un dels socis fundadors de l’empresa, que relata la situació social i econòmica del moment al país o reflecteix l’estat actual de l’empresa. Aquest poema és un secret que no se sap fins que no es reben les cireres.

Fires de la cirera

Durant el mes de juny podeu visitar aquestes fires. Si voleu saber-ne més detalls en trobareu més informació a festes.org.

Cap de setmana del 20 i 21 de maig:

Festa de la cirera de Ceret.

Fira de la cirera de Santa Coloma de Cervelló.

41a exposició de cireres de Sant Climent de Llobregat.

Cap de setmana del 3 i 4 de juny:

Festa de la cirera de Torrelles de Llobregat.

9a fira de la cirera de La Salzadella.

Fira de la cirera de Paüls.

Fira de Terrades.

Aplec de primavera i fira de la cirera de Bràfim.

16a festa de la cirera de La Vall de Gallinera.

Cap de setmana del 11 de juny:

Fira de la cirera de Llers.

Diada de la cirera i fira dels canterer de Miravet.

El 24 de juny:

Fira de la Cirera d’en Roca a Arenys de Munt.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any