Tatxo Benet projecta un ‘museu de la llibertat’ amb gairebé seixanta obres censurades

Presos polítics de l’Espanya contemporània, 24 fotografies de Santiago Sierra que van ser retirades de la fira Arco fa any i mig va començar la col·lecció d’art censurat de Tatxo Benet, que ja posseeix prop de seixanta obres que exposarà el 2020 en un ‘museu de la llibertat’.

Benet, soci fundador de Mediapro al costat de Jaume Roures, acaba d’adquirir per a la seva col·lecció l’escultura d’una esclava sexual coreana de la II Guerra Mundial l’exhibició de la qual ha estat prohibida per les autoritats japoneses, segons que ha explicat avui a l’agència EFE.

Es tracta d’un bronze pintat d’1,45 metres d’altura, Statue of a girl of peace, dels artistes i activistes coreans Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung, que col·loquen figures semblants –les unes dempeus, les altres assegudes– en llocs pròxims a seus diplomàtiques japoneses.

Diumenge passat, en la Triennal d’Aichi, al Japó, el governador de la prefectura homònima, Hideaki Omura, va decidir de cloure l’exposició After freedom of Expression, composta per obres que han causat polèmica a l’arxipèlag i en la qual s’exhibia la peça de la nena davant les queixes i protestes d’alguns visitants.

L’escultura homenatja les coreanes que durant la II Guerra Mundial eren ‘ofertes’ als soldats japonesos com a ‘dona de conhort’. La nena, d’uns 14 anys i amb el vestit tradicional coreà que simbolitza la part rural i domèstica, té els punys tancats, els peus descalços i aixecats i a l’espatlla s’hi posa un ocell, intermediari amb les joves ja mortes. Al costat, una cadira buida, en la qual el públic podia seure. Era tant per a les que no hi eren com per a les ‘amagades’ que mai no van poder considerar-se públicament víctimes.

La primera escultura sobre les esclaves sexuals, del 2011, es va col·locar davant l’ambaixada del Japó a Seül. El 2015, el Japó es va negar a subvencionar la creació d’una fundació d’ajuda a aquestes dones llevat que es retirés la peça. No es va treure i en l’actualitat n’hi ha 104 d’instal·lades a Corea del Sud. ‘És un doble contrasentit perquè no solament se censura una obra artística, sinó que es clausura una exposició contra la censura. Quan em va arribar la informació ens vam posar en contacte amb els artistes coreans i la vam adquirir’, explica Benet.

No vol dir el preu que ha pagat per aquesta obra ni per cap de les que té: ‘Alguna té un valor molt important, però també és cert que molts artistes, quan els expliquem per què les volem comprar i l’ús que volem fer-ne, rebaixen molt les seves pretensions econòmiques’, precisa. Sí que va transcendir el preu de Presos polítics de l’Espanya contemporània, 80.000 euros –96.800, inclòs el 21% d’IVA–, una obra que llavors Benet tenia el propòsit de posar  ‘gratuïtament a disposició de qualsevol museu o galeria d’art de tot Espanya ‘ perquè li semblava ‘intolerable’ que hagués estat despenjada d’Arco. No obstant això, l’obra censurada va ser el començament d’una col·lecció que no para de créixer.

‘Després d’aquesta vaig començar a comprar-ne més i a interessar-me per situacions que passaven en més països i vaig comprar obres de tot el món de manera amateur, encara que hi ha gent que sap què faig i em posa alerta’, precisa.

Espera obrir la seva col·lecció al públic d’aquí a poc, probablement l’any vinent i per això, per disposar d’un lloc fix i gran, sospesen fórmules diferents. ‘Cerquem locals, però hi ha centres d’art que ja s’hi han interessat. Farem, a Barcelona, “un museu de la llibertat”, on aquestes peces tindran la possibilitat de ser lliures.’

Té peces espanyoles però també de França, Turquia, la Xina, Anglaterra, l’Argentina, els Estats Units i dels països àrabs. Totes han estat censurades, encara que els motius varien i n’hi ha de polítics, religiosos, sexuals, socials, morals…

A més de l’escultura coreana, acaba d’adquirir un retrat fet amb figures de Lego signat per Ai Wei Wei, la totalitat de l’obra del qual és censurada pel govern xinès. Destaca també com ‘una cosa molt divertida’, la compra del cartell de l’obra teatral de principis dels vuitanta Pens, que es promocionava amb un cartell que era ‘un primer pla dels genitals del David de Miquel Àngel i pel qual el fiscal general de Barcelona els va posar una multa’.