Cada cop hi ha menys tabú pel que fa a les opcions no heterosexuals. Tot i això, segueix havent-hi una gran desinformació sobre la salut sexual de les dones que tenen sexe amb dones. La Natàlia Cuenca, estudiant de periodisme, comenta que encara que sap que hi ha risc de Malalties de Transmissió Sexual (MTS) entre noies, no sabria on dirigir-se per aconseguir mètodes de protecció efectius. La Rosa Alonso, estudiant de Ciències polítiques, declara que només ha fet servir protecció contra MTS amb noies una vegada i per curiositat. La Marina Magrans, estudiant d’integració social, diu que va preguntar en tres xerrades que li van fer a l’escola si hi havia mètodes de protecció contra MTS per les noies i només en una n’hi van saber dir algun (veieu les entrevistes completes a sota).

En aquest reportatge, quan diem “dona” ens referim a dona Cis, aquella que el seu sexe biològic en néixer es correspon amb la seva identitat de gènere. Tot i així, aquest reportatge és útil per qualsevol persona amb sexe femení.

 

La clau: una educació sexual més inclusiva

Com es veu en les entrevistes, és una evidència que les noies que tenen sexe amb noies utilitzen molt poc o gens els mètodes de protecció contra Malalties de Transmissió Sexual (MTS). Els motius són diversos, com ara que hi ha una gran manca d’informació a causa de la poca educació sexual que es dóna a les escoles, molt deficitària pel que fa a les relacions homosexuals i, encara més, en les relacions entre dues noies. En aquest sentit, la sexòloga Marian Ponte apunta que “en moltes escoles es cita el sexe homosexual però no s’hi aprofundeix”. A més, afegeix que “som una societat coitocentrista i fal·locèntrica centrada en la sexualitat masculina, fet que es veu, per exemple, en la majoria de la pornografia”. L’educadora sexual Arantxa Moliner hi coincideix, i afegeix que “socialment hi ha la concepció que si no hi ha un penis, no és sexe”.

Moliner afirma que “hauríem de plantejar una educació sexual enfocada en la diversitat que inclogués informació per a tot tipus de col·lectius” i que “dins d’aquesta obertura s’abordaria el sexe entre dones i es normalitzaria dins de la diversitat sexual”. També apunta que hi hauria d’haver una assignatura troncal al llarg de tota l’etapa educativa i no només alguna xerrada de tant en tant.

Aquesta manca d’informació provoca que algunes noies, si no ho busquen per elles mateixes, no sàpiguen que existeixen mètodes de protecció contra MTS, quins són, on dirigir-se en cas que volguessin aconseguir-los, o, fins i tot, que hi hagi la possibilitat que es puguin contagiar de cap tipus de malaltia.

La poca utilització d’aquests mètodes, lligat a la manca d’educació sexual centrada en aquest col·lectiu, es deu també a que no hi ha risc d’embaràs. Moliner diu que “moltes vegades l’educació sexual està enfocada als riscos en relacions heterosexuals”, i el d’embaràs no es troba en una parella homosexual. A més, Ponte assegura que “hi ha la creença que entre noies no cal protecció perquè el risc de contagi de MTS és menor o fins i tot nul”, cosa que és falsa.

Un altre motiu que explica la poca utilització d’aquests mètodes és que no es poden trobar en totes les farmàcies i, per tant, l’accés és força més complicat que en el cas d’un preservatiu. Tot i això, com s’exposa a l’infogràfic, si no es disposa d’un preservatiu femení o una banda de làtex, es pot retallar un preservatiu masculí per la meitat i fer-lo servir de barrera en el sexe oral igualment. Moltes noies també consideren que els preservatius femenins són incòmodes i poc efectius pel que fa a la protecció en el frec, ja que es desplacen amb facilitat i perden la seva funció de barrera. A més, des de les escoles s’explica que existeixen, però encarats també a les relacions heterosexuals.

La transmissió de MTS en el sexe entre noies, un mite?

El risc de contagi en el sexe entre dones és menor. Segons Octavi Caro, resident a l’hospital de Can Ruti, el penis, que no es troba present en el sexe entre dones, representa un factor cabdal en la transmissió d’MTS. De fet, les dones bisexuals tenen més risc de contraure una MTS que les dones homosexuals. Tot i així, tots els col·lectius es troben exposats al contagi de MTS.

Les vies de contagi de MTS entre dones són cinc: el contacte cutani, el contacte amb mucoses (per exemple, vagina-boca), els fluids vaginals, la sang i l’ús compartit de joguines sexuals. Segons l’organització nord-americana Women’s Health, hi ha algunes MTS que són més comunes entres les dones lesbianes i bisexuals. Aquestes són la vaginosis, la clamídia, l’herpes vaginal, Virus del Papil·loma Humà (VPH), polls púbics i la tricomonosi. D’altra banda, altres MTS com el VIH no s’acostumen a transmetre en el sexe entre dones, sinó que el contagi es produiria en el sexe amb homes o per altres vies, com pot ser l’ús compartit d’agulles.

Tal com explica la “Guia sexual per a persones amb vulva”, “Protegeix-te, cony!”, alguns dels símptomes més comuns si s’ha produït contagi de MTS són el flux vaginal anormal, el dolor abdominal o les úlceres genitals. D’altra banda, pot ser que la persona s’hagi infectat i no presenti símptomes. És per això que cal visitar el ginecòleg cada any i exigir la realització de certes proves encara que no s’hagin mantingut relacions heterosexuals. Per exemple, es recomana fer una citologia cada tres anys per tal de detectar i intervenir a temps el càncer de cèrvix, produït pel VPH. És important el tractament de les MTS, ja que el fet d’estar-ne contagiat pot donar lloc a complicacions greus de salut i multiplica les possibilitats d’infectar-se d’altres virus com el VIH.

Així doncs, els experts coincideixen en que la protecció és fonamental per tal de gaudir de sexe segur. Per tal d’aconseguir-ho, però, és necessari que l’ús d’aquests mètodes es normalitzi en totes les pràctiques sexuals i per això cal que l’educació sexual a les escoles i a casa sigui més inclusiva i oberta. D’altra banda, també cal que aquesta diversitat de pràctiques sexuals es vegi reflectida en el món mèdic i que la desinformació existent en alguns casos s’erradiqui. “Hauria de ser pràctica habitual a les consultes ginecològiques parlar de sexe i malauradament no se sol fer”, explica la Dra. Elena Carreras, Presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia de Catalunya. A més, afegeix que “els controls haurien de ser els mateixos que en parelles heterosexuals”.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]