16.05.2020 - 21:50
La ciutadania sol cohesionar-se enmig d’una gran crisi, com l’actual de la Covid-19, i els partits polítics habitualment ajornen les diferències per a fer front a un desafiament compartit. En aquesta situació, els dirigents principals, monopolitzant una part molt important de l’actualitat informativa i encapçalant la resposta de les institucions, veuen com augmenten els índexs d’aprovació. Els acadèmics ho anomenen efecte bandera.
La crisi de la Covid-19 no ha estat diferent, i la majoria de governants ha augmentat la popularitat, fins i tot en estats amb desenes de milers de morts. Tanmateix, Pedro Sánchez és una excepció a Europa, i amb una gran crispació política interna, ha vist com ha anat perdent suport a mesura que avançava la crisi.
L’evolució de la popularitat dels deu principals responsables polítics d’arreu del món mostra que, d’ençà del moment que l’OMS va declarar la pandèmia, els dirigents que més popularitat han guanyat són els que han actuat millor i dels països on la mortalitat és menor, com Angela Merkel a Alemanya, Justin Trudeau al Canadà o Scott Morrison a Austràlia.
En l’altre extrem només Jair Bolsonaro al Brasil i Andrés Manuel López Obrador a Mèxic han perdut popularitat. Els dos dirigents, juntament amb el president nord-americà Donald Trump, són els únics responsables de grans potències que al començament van minimitzar els efectes de la Covid-19 i van assegurar que la resposta era exagerada. Per la seva banda, el primer ministre japonès, Shinzo Abe, ha estat acusat d’ineptitud arran de l’augment dels casos, fet que el va obligar a rectificar i aplicar l’estat d’emergència setmanes després de l’arribada del virus al país.
Tot i el gran nombre de morts, Emmanuel Macron a l’estat francès i Boris Johnson al Regne Unit també han vist reforçats el seu lideratge. I més enllà dels deu principals dirigents, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, també va veure catapultada la seva popularitat fins a una aprovació del 71%, un suport mai vist a Itàlia.
Tanmateix, cal remarcar que aquest augment de la popularitat molt poques vegades es perllonga gaire, i d’ací a no gaire molts d’aquests dirigents hauran d’afrontar una recessió econòmica que els el pot fer perdre ràpidament.
El PP es disputa la primera posició amb el PSOE
En el cas de Pedro Sánchez, els diferents sondatges mostren com ha perdut popularitat. Si a mitjan març un 44% dels ciutadans de l’estat espanyol valoraven bé el govern espanyol, segons un sondatge de GESOP, a l’abril ja havien baixat fins al 30%. Les dades són similars a les de la consultora GAD3, que revelava que, a mesura que passaven els dies, baixava l’aprovació de Sánchez, del 35,1% al 34,2%, després al 31,1% i finalment al 27,7%.
El govern espanyol ha volgut aconseguir un efecte bandera provant d’emular una emergència nacional, amb els militars encapçalant les compareixences públiques, amb referències bèl·liques i fent ús de termes com ara ‘combat’ o ‘enemic’. També ha apel·lat al patriotisme, amb missatges com ‘aquest virus el parem units’. Tanmateix, no ha servit per a guanyar la popularitat i finalment han hagut d’apartar els uniformes de les conferències de premsa.
Electoralment, la confrontació és alta i el PSOE ha perdut una part important del suport, cosa que fa que, segons diferents sondatges, estigui frec a frec amb el Partit Popular en l’estimació d’escons. Si a les eleccions espanyoles del 10 de novembre de 2019 la diferència va ser de trenta-dos, alguns dels darrers sondatges mostren un empat o fins i tot un lleuger avantatge del PP.
El president del govern espanyol ha perdut cada vegada més suport per a prolongar l’estat d’alarma a mesura que apel·lava a la unitat, sense negociar i centralitzant la gestió contra la Covid-19. El PP i Vox, al seu torn, s’han estimat més d’aprofitar la situació i desgastar l’executiu espanyol. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, és la cara visible d’aquesta oposició.
Les previsions del govern espanyol no sembla que hagin de millorar a curt termini, quan a la crisi sanitària s’afegirà una recessió econòmica que pot durar molt de temps abans no es recuperi la situació anterior.
