Torna a encendre’s el conflicte de les obres d’art de Sixena

  • La plataforma Sijena Sí reclama el retorn de cent onze obres d'art

VilaWeb
Redacció / ACN
07.07.2018 - 14:17
Actualització: 07.07.2018 - 19:06

Els batlles de Vilanova de Sixena, Peralta de Alcofea, Berbegal i Roda d’Isàvena, entre una vintena de membres de la Plataforma Sijena Sí, s’han reunit avui al matí amb el Bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls. Després, han llegit el Manifest de Roda d’Isàvena davant el Museu de Lleida per reclamar cent onze obres d’art originàries de la Franja de Ponent que són al Museu de Lleida.

Les peces provenen de les parròquies de les comarques aragoneses que fins al 1995 havien format part de la Diòcesi de Lleida, quan van ser agregades a la de Barbastre-Montsó. El portaveu de la plataforma, Juan Yzuel, ha demanat que s’acabi d’una vegada el conflicte ‘artificial’ entre dos bisbats ‘germans’. ‘Els tribunals eclesiàstics ja han dit força vegades que han de tornar a l’Aragó’, ha recordat Yzuel.

Aquest és el tercer front judicial obert sobre l’art entre Catalunya i l’Aragó. El primer és el litigi sobre la propietat de les pintures murals del MNAC. El segon, el que es va obrir en relació a les noranta-set obres que es conservaven al Museu de Lleida i al MNAC i que ja són al Monestir de Sixena, en compliment d’una sentència judicial provisional. En tots dos casos encara hi ha recursos interposats i les sentències no són fermes. En aquest tercer, es tracta d’una demanda entre bisbats.

El 13 de febrer, el de Barbastre-Montsó va denunciar per la via civil tant al bisbat com al Consorci del Museu de Lleida per les cent onze obres d’art que reclama com a pròpies del 1995 ençà i que siguin traslladades a l’Aragó. La denúncia venia després que el 31 d’octubre de 2017 no es va arribar a cap acord en un acte de conciliació al jutjat de Lleida, on no va assistir cap representant del consorci. El bisbat de Lleida, amb el Consorci del Museu, hi va presentar al·legacions i, a més, han aportat al Jutjat de Barbastre documents, com ara actes notarials, conservats en arxius diocesans. Alguns no havien estat admesos o estudiats abans pels tribunals eclesiàstics, que poden acreditar que les obres pertanyen a Catalunya perquè les va adquirir el Bisbe de Lleida, Josep Messeguer, entre final del segle XIX i principis del XX, abans de la separació. El jutge de Barbastre encara no s’hi ha pronunciat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any