S’ha mort l’escriptor Jordi Cussà, un dels exponents literaris de la contracultura

  • Us oferim un escrit del mateix Cussà als seus lectors sobre la seva última novel·la, 'El primer emperador i la reina Lluna', que ens mostren aspectes ocults i motivacions de l'autor arran d'aquesta obra de sis-centes pàgines

VilaWeb
Montserrat Serra
11.07.2021 - 14:12
Actualització: 11.07.2021 - 21:15

S’ha mort Jordi Cussà (Berga el 1961), a seixanta anys, un dels autors literàriament més rics, però poc conegut, tot i haver estat reconegut per la crítica, de la generació dels vuitanta. Autor de teatre, poesia i novel·la, també es va dedicar a la traducció. A la dècada dels vuitanta va viure intensament el món de la contracultura, marcat per la seva addicció a les drogues. Ell d’aquesta època en deia “els anys vermells”. I en va fer literatura en dues ocasions: primer amb la novel·la Cavalls salvatges i després amb Formentera Lady. Columna Edicions va publicar Cavalls salvatges l’any 2000 i després l’editorial L’Albí va publicar-ne una segona edició el 2016, coincidint amb Formentera Lady, entesa com una segona part, que va publicar l’editorial Labreu el 2015. Però lluny d’encasellar-lo en aquesta temàtica, cal remarcar que Jordi Cussà va tenir una trajectòria literària llarga i diversa, amb una dotzena de novel·les publicades, entre les quals: La serp, L’alfil sacrificat, La novel·la de les ànimes, El noi de Sarajevo (premi Lector de l’Odissea).

A primers d’enguany havia publicat el novel·lot de gairebé sis-centes pàgines El primer emperador i la reina Lluna, a l’editorial Comanegra. Aquesta s’ha convertit en l’última novel·la publicada en vida, però segons els editors de Comanegra, Cussà ha deixat material inèdit important.

El primer emperador i la reina Lluna narra un munt d’històries, aventures, batalles i peripècies del primer emperador de la Xina. El llibre li va donar una vida literària renovada amb un públic nou que el va descobrir i reconfortar aquests últims mesos, que no sabia que serien els darrers, tot i trobar-se molt delicat de salut. Al CCCB, el 26 d’abril, dins el cicle “Diumenge al pati”, Jordi Cussà i Manel Ollé van conversar  sobre el llibre. Tot i les seves dificultats respiratòries, és una peça que ensenya la brillantor d’aquest autor.

Cussà havia estudiat a l’Institut del Teatre. El 1978, juntament amb tres amics, van fundar el grup Anònim Teatre, encara actiu a Berga. Des d’aleshores fins a l’actualitat, Anònim Teatre ha estrenat una dotzena d’obres.

Tornant a la darrera novel·la, El primer emperador i la reina Lluna, us oferim un escrit del mateix Jordi Cussà en què explica als lectors alguns aspectes ocults i motivacions que conté el llibre:

CARTA DES DE LA XINA

L’atzar va voler que el vespre que havíem de presentar Formentera Lady, patís una hemorràgia nasal que em va confinar vuit dies a l’Hospital Clínic. Va ser allà on vaig veure un documental sobre el primer emperador de la Xina, el seu mausoleu i les seves dèries, i en vaig prendre nota. Però tenia altres idees entre celles i altres feines entre mans i la nota va llanguir al suro de les noses gairebé un any. L’atzar, tanmateix, la va fer caure a terra justament un matí que, després de publicar El ciclop i fart d’escriure contes, em delia per trobar una idea grossa. Quan vaig investigar una mica el personatge, em va semblar fins i tot massa grossa, però de seguida vaig notar aquell sotrac psicosomàtic que transmuta la consciència de l’escriptor a la d’un mèdium. És broma, per descomptat, però crec que no m’he sentit mai tan transportat a un espaitemps remot, i ben just si m’atrapava les idees sense avançar-me a la recerca, que ha estat més exhaustiva que mai. El que em va costar més va ser crear l’element femení que havia de compensar tanta testosterona i tanta guerra. Fins que una nit, mirant la lluna des del terrat com si la veiés des de la Xina, la fosca se’m va il·luminar.

Quan vaig tenir la criatura “acabada”, però, em vaig sentir una mica imbècil: havia escrit un text de cinc-centes pàgines que ningú voldria publicar ni que fos bo. L’atzar, amb tot, va voler que l’enviés al Jordi de Comanegra, que s’hi va entusiasmar de seguida (i m’hi ha fet pencar molt). Gràcies, Jordi.

Em sembla que en vint anys d’escriure i publicar, la forma m’ha condicionat sovint el procés de creació. A El primer emperador i la reina Lluna, l’autor posa arts i ormeigs per narrar una història, o més aviat un recull d’històries que conformen una novel·la. El teixit que filen els personatges li dona (espero) un ritme lúcid, àgil i contemporani.

Si us agrada llegir, m’atreviria a assegurar que no us avorrireu.
Jordi Cussà

Tot seguit us oferim l’enregistrament de la conversa entre Cussà i Ollé al pati del CCCB:

Premi Serra d’Or a títol pòstum

L’editorial Comanegra, que va ser qui li va editar el seu darrer llibre, El primer emperador i la reina Lluna, ha explicat a través d’un fil de piulets que divendres li havien comunicat que era el guanyador del Premi Serra d’Or en la categoria de novel·la. “El Jordi estava eufòric, sorprès i eufòric, i deia que “ja podria haver estat un d’aquells que t’omplen les butxaques”. I reia. Li havien d’entregar durant la Setmana del Llibre en Català, i volia baixar a Barcelona”, diu el text.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any