S’ha mort la poetessa Josefina Peraire, atropellada per un ciclista a Barcelona

Ahir es va morir a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona Josefina Peraire, que tenia seixanta-nou anys, després d’haver estat pràcticament un mes en coma arran d’un accident en què va ser envestida per una bicicleta, a la cruïlla de la Diagonal amb el carrer de Còrsega, a tocar del passeig de Gràcia. Hi havia quedat amb unes amigues el dia 27 d’abril, per anar plegades a un recital de poesia de Carles Duarte a la Casa de València. Peraire, que era poetessa, quan va arribar els va dir que havia tingut una topada amb un ciclista, i malgrat l’impacte i les ferides que s’havia fet, s’havia alçat i havia continuat a peu fins al lloc de trobada. Però poc després es va desmaiar, i fou traslladada a l’hospital. En l’accident, s’havia fet un trau al front que sagnava poc però que li va acabar causant un hematoma intern.

Les amigues de Perarie van fer públic el cas i van recordar l’accident recent de Muriel Casals, també envestida per una bicicleta. El ciclista va acabar compareixent per voluntat pròpia, quan es va assabentar de què li havia passat. Va explicar que ella, sense adonar-se’n, havia envaït el carril bici de l’avinguda Diagonal, a la cruïlla amb el carrer de Pau Claris i que ell l’havia atropellada. Així mateix, va dir que li havia ofert ajuda, perquè tenia un trau al cap, però que ella li havia dit que no calia, que es trobava bé, i que se n’havia anat a trobar amb les seves amigues.

Carles Duarte explicava en unes declaracions al diari Ara que, a la Casa de València, se l’havia trobada amb uns companys que l’atenien al lavabo. ‘Es queixava del canell, que sembla que se l’havia trencat, i al cap d’una estona va perdre el coneixement i va quedar paralitzada de mig cos.’

El marit de Josefina Peraire va explicar els fets en una entrevista a RAC-1, una setmana després de l’accident, quan ella ja era en coma a l’hospital. ‘No pot ser que una línia separi la mort de la vida, no pots circular a vint centímetres d’un vehicle que, per molt lleuger que sigui, va a 30 o 40 quilòmetres per hora’, va dir. Per ell, tant la seva dona com el ciclista són víctimes d’un sistema que no funciona. ’Es va creant una opinió contra de les bicicletes que és absolutament nefasta’, va dir.

Fa pocs dies, l’escriptora Júlia Costa escrivia al seu bloc sobre Josefina Peraire: ‘No coneixia gaire la Josefina, però havíem parlat en algunes ocasions. Em vaig ensopegar amb uns llibres seus a la Biblioteca de Sant Antoni, la Joan Oliver […]. Era, és, una persona brillant, atractiva, vitalista. La vaig veure després, en alguna altra ocasió. A l’homenatge que es va fer recentment en la Casa Golferichs a l’Olga Xirinacs –una escriptora de primera divisió que molts sectors  de la cultureta voldrien que baixés a segona–, organitzat per gent del grup Poesia Viva, al qual la Josefina  pertany des de fa temps, es parlava molt de l’accident, tothom estava trasbalsat, com és natural.’ Destacava que no s’hagués fet prou difusió del fet que Peraire era poetessa.

Perfil de Josefina Peraire
Josefina Peraire va néixer a Barcelona. Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’havia dedicat últimament a la ceràmica i a l’escultura, i havia participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives. Algunes de les seves obres il·lustren els seus llibres. Formava part del Grup Literari Poesia Viva. Va guanyar diversos premis literaris i tenia publicats aquests títols: A l’ombra dels bambús (Ed. Granollers), Interiors (Ed. Comte d’Aure), Sucre amarg (Ed. Comte d’Aure), Tretze veus experimentals (Ed. Abadia Editors), Pell de temps (Ed. Comte d’Aure) i, el darrer, Enfilo llunes (Ed. Comte d’Aure, 2011).