Juan Goytisolo ( Barcelona, 1931) ha mort avui a Marràqueix, segons que ha confirmat un amic personal. Tenia vuitanta-sis anys. És un dels escriptors en castellà més importants de la seva generació. El 1956 es va exiliar voluntàriament a París, on va viure fins que es va traslladar a Marràqueix. Va ser professor a la Universitat de Nova York i, el 1985, va rebre el premi Europalia pel conjunt de la seva trajectòria literària.

Ara per ara, no han transcendit les causes de la mort, però és sabut que l’escriptor tenia una salut molt delicada: els últims mesos va ser hospitalitzat diverses vegades. Goytisolo va ser Premi Cervantes el 2014 i el seu germà, Luis Goytisolo, ha explicat a Europa Press que probablement serà enterrat al Marroc, on ha residit durant dècades.

Autor d’una extensa i variada obra narrativa i assagística, les seves primeres novel·les es consideren adscrites al realisme crític. A més, també es va prodigar en gèneres com el reportatge, la literatura de viatges o les memòries. Durant molts anys va ser col·laborador del diari El País.

Miquel Dalmau va publicar a Anagrama la biografia ‘Los Goytisolo’ , que retrata una família excepcional amb tres fills escriptors: Juan Goytisolo, Jose-Agustín Goytisolo i Luís Goytisolo. L’obra de tots tres escriptors està marcada per la guerra civil i la mort de la mare a Barcelona -Júlia Gay- durant els bombardeigs franquistes. Podeu llegir: ‘LA CRÓNICA Los tres Goytisolo difíciles ‘ on l’escriptor Enrique Vila-Matas retrata a Juan Goytisolo.

‘Una gran pèrdua per a a cultura universal’
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha lamentat la pèrdua de l’escriptor.

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, ha dit: ‘Sens dubte és una gran pèrdua. Va ser un home absolutament compromès amb una literatura d’avantguarda i moderna’, ha explicat en declaracions a Catalunya Ràdio.

El ministre d’Educació, Cultura i Esport espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha reivindicat la ‘ferma voluntat’ de Goytisolo de posar en relació el món àrab i Occident: ‘Sempre és trist perdre a qui contribueix amb la seva ploma a engrandir l’experiència intel·lectual d’uns altres’, ha comentat.

Podeu consultar a l’arxiu del CCCB el debat  amb  Tzvetan Todorov: Els vells i els nous murs d’Europa.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]