Sergi Belbel torna al TNC per dirigir ‘La senyora Florentina i el seu amor Homer’ de Mercè Rodoreda

  • L'obra, protagonitzada per Mercedes Sampietro, configura una celebració de la independència femenina i un clam als valors democràtics

VilaWeb
Redacció
24.02.2017 - 02:00

Sergi Belbel ha tornat al Teatre Nacional de Catalunya per dirigir el clàssic teatral ‘La senyora Florentina i el seu amor Homer‘, de Mercè Rodoreda. L’obra, que es podrà veure fins al 2 d’abril, és un dels pocs textos teatrals de l’escriptora i explica la història d’una professora de piano soltera que manté una relació amb un home casat. Està protagonitzada per Mercedes Sampietro en el paper de Florentina i l’elenc es completa amb un bon reguitzell d’actrius de renom: Margarida Minguillón, Teresa Urroz, Carme Callol i elisabet Casanovas.

En l’obra Rodoreda escriu, amb to de comèdia de costums i gairebé a la manera d’un De Filippo, sobre les vides, les petites misèries, les petites desgràcies i les petites alegries d’una colla de dones barcelonines de principis del segle XX. Sota l’aparença d’una comèdia amable, Rodoreda compon un dels seus personatges més emblemàtics, juntament amb la Colometa, l’Aloma i la Teresa i la Sofia de Mirall trencat: la senyora Florentina, dona burgesa, típicament barcelonina, professora de piano, propietària d’un gran immoble al barri de Sant Gervasi i que, malgrat dur una vida relaxada i tranquil·la, amaga una gran recança, una profunda malenconia per no haver pogut tenir una vida afectiva més ‘convencional’.

Amistançada del senyor Homer durant gairebé trenta anys, assistirem al seu daltabaix emocional i finalment catàrtic, ajudada en tot moment per un cor de veïnes i amigues que la protegeixen: Zoila, Júlia i Perpètua. La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar. L’argument configura un procés de construcció cap a una personalitat forta i lliure en un món marcat pels desitjos masculins que esdevé, alhora, un clam en favor dels valors democràtics.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any