07.02.2019 - 09:14
|
Actualització: 07.02.2019 - 10:47
No és cap secret que la situació dels autònoms a Espanya és complicada. A les elevades quotes que han de pagar cada mes s’hi sumen diverses problemàtiques com la jubilació, la baixa de maternitat i de malaltia i l’atur. Tot i això, aquest sector representa un percentatge força considerable de la feina d’aquest país i continua creixent en els darrers mesos. A Catalunya, les xifres també han augmentat en l’últim any, a la vegada que ho han fet les preocupacions dels treballadors, tant a l’hora de començar un projecte nou com en el seu dia a dia.
Tot i les dificultats que tenen els autònoms a Espanya, l’advocat Albert Arturo opina que “cada vegada estan sent més beneficiats, ja que ara és obligatori cotitzar per atur i per contingències professionals”. Ara bé, afirma que el tema de les quotes continua sent un gran punt en contra. Tal com podem observar en el següent mapa, Espanya és un dels països europeus amb les quotes d’autònoms més elevades, juntament amb Polònia.
Arturo explica que “la millor manera de portar un bon control dels comptes és tenir un assessor que gestioni les factures i els rebuts dels autònoms”. “Són pocs els que es porten el control de les seves gestions per ells mateixos”, afegeix. Un d’aquests casos és el d’en Dani Hernàndez, un periodista de 26 anys que és autònom des de fa tres anys i mig. Va començar treballant com a operador de càmera i editor i realitzador de vídeo, però ara té un programa en una ràdio local, porta les xarxes socials d’una empresa, fa fotos per catàlegs i és professor extern d’audiovisuals en una escola. En Dani creu que “em beneficia ser autònom perquè sóc una persona que no m’agrada estancar-me en una sola feina”. Tot i això, afirma que es veu una mica perjudicat en el tema econòmic i que, per aquest motiu, no es veu amb cor d’independitzar-se.
El periodista explica que “els comptes me’ls organitzo jo perquè el meu volum d’ingressos no és molt alt” i que “ho considero positiu perquè he après a portar jo sol tot el tema dels papers”. A més, assegura que els descomptes que li van aplicar a l’inici el van animar a fer-se autònom. Tot i això, en Dani opina que “s’haurien de millorar moltes coses en el tema dels autònoms, tant pel que fa a les quotes com al fet de no poder-te posar malalt, de la jubilació, etc.”.
Dues realitats allunyades
Però, encara que sembli difícil, hi ha gent per la qual ser autònom és una autèntica meravella. Es tracta d’aquelles persones amb empreses, que facturen altes xifres de diners a l’any. I, és que un dels trets característics de la quota a Espanya és que tothom paga el mateix, tant si factures un milió d’euros a l’any com si en factures mil. Per tal de poder exemplificar aquest fet, comptem amb dos testimonis que estan en punts ben oposats. Per una banda, tenim l’Alejandro Molina, que es dedica al desenvolupament de projectes digitals propis i a tercers. És autònom des de fa nou anys i les seves empreses facturen un total de 50.000 € al mes. Per ell, ser autònom és una opció rendible tot i que afirma que “com a administrador únic no tinc altra opció”. Molina creu que a la seva empresa li va bé tenir els treballadors que té i que tenir falsos autònoms és il·legal i no ha sospesat mai aquesta opció. “L’estalvi en Seguretat Social seria notable, però és il·legal i no m’ha passat mai pel cap”, afirma l’Alejandro.
Encara que per ell ser autònom sigui una bona opció, creu que “és injust que tothom pagui la mateixa quota i perjudica seriosament l’autònom que comença”. D’això ens en pot parlar molt bé en Bernat Vidal pintor autònom a qui les quotes ofeguen mes rere mes. Vidal opina que “hauríem de pagar en funció del benefici, tal com es fa en molts països”. Per ell, cada mes és una gran incertesa. El seu ofici fa que no tingui uns clients fixos i que cada mes sigui diferent de l’anterior. Ens explica que “no tothom ha de pintar casa seva cada mes de l’any, és normal que la gent em contracti molt temporalment, ho entenc”. Això però, fa que les xifres de guanys siguin inestables i que en Bernat i molts altres autònoms en la seva situació no sàpiguen mai si un mes guanyaran 100 € o en guanyaran 2.000 €. Com bé afirma Vidal, “és una situació de bojos”.
Tal com hem pogut veure, el tema dels autònoms no afecta a tots els treballadors de la mateixa manera. Alguns d’ells en surten més beneficiats que d’altres, però tots comparteixen unes queixes i demandes similars per intentar millorar els seus drets i desfer-se de la situació d’inseguretat i d’estrès que sovint els envolta.
L’altra cara de la moneda: els falsos autònoms
Un cas que genera molta controvèrsia i que s’està estenent entre algunes empreses és el dels falsos autònoms. L’advocat Albert Arturo afirma que “els falsos autònoms signifiquen molt estalvi per a la companyia però també una il·legalitat i un risc molt important en cas d’inspecció o demanda per part de l’autònom”. El lletrat opina que “cada vegada està més controlat” i que, per aquest motiu, “tant una possible inspecció com una demanda del treballador poden comportar sancions molt altes”.
A. S. va ser fals autònom durant set mesos en una empresa de videojocs fins que van decidir contractar-lo legalment. “En l’àmbit personal, em va ajudar per espavilar-me una mica més en el sentit de gestionar-me millor els meus propis comptes, però, mirat fredament, em va perjudicar perquè vaig perdre els beneficis de ser autònom novell, ja que era l’empresa qui em pagava les quotes”, explica. “En l’àmbit econòmic, guanyava el mateix que hagués guanyat sent un assalariat normal”, afegeix.
Van obligar-lo a fer-se fals autònom i afirma que “era conscient de què suposava, però no tenia més remei”. A més, expressa que “ells em van dir que seria només un mes, però van acabar sent set”. En el seu cas, va dir a l’empresa que només acceptava fer-se autònom si ells li pagaven la gestoria a banda de les quotes. “La gestoria s’encarregava de la declaració trimestral i anual de l’IVA i de la declaració de la renda”, conclou.
Així doncs, podem dir que la situació dels autònoms a Espanya és de total incertesa. Les quotes que els ofeguen i la gran falta de protecció davant la llei fan que el sistema els deixi desemparats. Per molt que reclamin drets que van més enllà del tema econòmic, actualment encara se’ls escolta poc. Però hem comprovat que això gairebé només passa a l’Estat Espanyol, ja que la resta d’Europa ofereix als autònoms una cobertura i una empara que ens situa a any llum. Fins quan haurà de durar doncs, aquesta situació?
