Els dos condemnats pel 8-N alerten del perill de la seva sentència política per a tothom

Els dos manifestants condemnats per haver tallat la ronda de Dalt en la vaga general del 8-N del 2017, contra l’aplicació del 155, recorreran la sentència de l’Audiència de Barcelona. Una sentència que condemna Francisco Garrobo a tres anys i mig de presó i a Moisès Fernández a un any de presó per haver tingut un paper rellevant en el piquet que va tallar durant unes hores la ronda i que, segons la sentència i basant-se en la del Tribunal Suprem contra l’1-O, va exercir una “violència” que és punible i que no queda emparada pel dret fonamental de reunió i de manifestació. Tots dos activistes, juntament amb juristes i membres d’Alerta Solidària i Solidaritat Perifèrica, que s’encarreguen de la defensa, han comparegut avui per a anunciar que recorreran la sentència.

Denuncien que la sentència de l’Audiència de Barcelona, feta pública aquesta setmana, és política, i que això posa en perill l’exercici del dret de manifestació i del dret de vaga. Garrobo ha dit: “Sóc segurament la primera persona de moviments socials afectada per la sentència de Marchena, que diu que la violència ara és un concepte abstracte. La vaga del 8-N va ser una jornada d’empoderament col·lectiu i ara diuen que podem anar tres anys i mig a la presó.” Garrobo ha reblat: “Si tornés a ser a la vaga del 8-N tornaria a ser en aquell piquet tallant la ronda de Dalt”.

Fernández, per la seva banda, demana als mitjans de comunicació que recordin que hi ha milers de represaliats pel procés independentista. “Ens mereixem la mateixa atenció que Junqueras i Puigdemont.”

David Aranda, advocat d’Alerta Solidària, ha explicat per què aquesta sentència crea un greu precedent per a la criminalització de la protesta i dels moviments socials. “Fa un ús extensiu del terme violència. La sentència reconeix que la violència en el codi penal no és el mateix que diu la RAE. Ve a dir que és una sentència política. Obre la porta que qualsevol protesta política pugui ser il·lícita, perquè considera que un tall de carretera és violència. I aplica per primer cop l’article 557 bis del codi penal introduït a la reforma del 2015, que diu que s’agreugen els fets de delicte de desordre públic quan la persona es manifesta. És un avís per a totes les persones que es manifesten, perquè, a més, la sentència és sobre uns fets que passen en vaga general”.