Tenia previst avui recomanar-vos (i ho faig) el llibre que amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona ha editat L’Avenç sobre la Barcelona nazi, una rigorosa i ben il·lustrada investigació dels historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, però, caram, amb la de coses que han passat aquests dies en la vida institucional, en aquesta setmana precisament del 18 de juliol, em limito a constatar el llibre, que no vull fer un paral·lelisme històric fora mida amb el present. Els nazis van ser els nazis, deixem-ho així. En tot cas, quedi clar que el llibre s’ho val i que no deixa de ser sorprenent que no l’hàgim tingut fins ara.

Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) s’ha de llegir, s’han de mirar amb atenció les fotos de Pérez de Rozas, Merletti, Brangulí… i, també, preguntar-nos com és que encara no tenim, pel que en sé, alguna novel·la d’envergadura sobre la Barcelona nazi. Només tinc present que Joan Sales, a la part final d’Incerta glòria, a El vent de la nit, parla de la novel·la que vol escriure un dels més temibles personatges seus (Lamoneda) i que es diria ‘Parzelonenburg’: s’escriurà algun dia?

Però és que hi ha altres fotos, d’ara mateix, d’aquest dijous, que són la pera! 

Els guàrdies civils, sense uniforme, entrant al parlament,  a la Generalitat, a la Conselleria de Justícia… En surten amb la cara tapada. Amb aquesta peça que en castellà es diu ‘braga’ i en català, tapaboques (bon nom, en aquest cas). Va ser una decisió personal, que els guàrdies poden decidir pel seu compte, ja que els seus càrrecs no donen cap ordre en aquest sentit. Mentre que, en canvi, en el cas dels Mossos estan obligats a anar a cara descoberta. Caram. En comptes de tricorni, tapaboques!

No sóc gens partidària d’utilitzar la paraula ‘surrealista’ o ‘surrealisme’ per a qualsevol situació que en realitat volem qualificar d’absurda o sense sentit. El surrealisme consisteix justament a extreure el sentit fondo de les coses. Quan penso que això del tapaboques en comptes del tricorni passa el mateix dia que, al vespre, s’exhuma el cadàver de Dalí a Figueres… Coincidències? És clar que sí. Perquè el surrealisme ens fa veure que l’atzar fa les coses amb un sentit que no és obvi però, en canvi, és el més intens. No és gaire comprensible tota la història de la dona que ha reclamat aquesta exhumació daliniana, però sí que al museu de Figueres li va la mar de bé tot el rebombori, que encara atraurà més turistes i que torna a donar a la ciutat un relleu estrafolari: un altre cop Dalí! Fotos, fotos, fotos: del museu, de les cues, del que sigui. Els forenses han extret cabells, ungles, dents i dos ossos llargs (?) del cadàver dalinià. En volem les fotos!

De la mateixa manera que l’operació daliniana, l’operació guardiacivilesca ha estat sobretot una operació fotogràfica: veure aquests homes amb tapaboques sortint de les institucions catalanes, aquest era el propòsit. Més ridícul no pot ser ni més bèstia tampoc.

Més coses que han passat aquests dies dels tapaboques en lloc dels tricornis. El reportatge d’investigació en profunditat Las cloacas de Interior, que acaba amb la frase inapel·lable: El sistema [l’estat espanyol] és tan corrupte que expulsa els decents. Se n’ha parlat abundosament i no hi insistiré. Ara bé: el mateix dia del tapaboques en lloc del tricorni al congrés espanyol es va concloure que sí, que Fernández Díaz havia fet arribar fins a més extrems encara el sistema de clavegueram iniciat fa molts i molts anys. La cambra va dictaminar que el PP havia muntat una policia política. I prou: C’s es va abstenir en una de les mocions i, sobretot, el PSOE i el PNB van rebutjar la iniciativa de Podemos i ERC de fer avaluar per la fiscalia si hi ha hagut delicte penal. No n’hi ha hagut? De debò, PNB?

Quan de primer vaig pensar que els guàrdies civils s’havien tapat amb ‘calces’ (per ‘braga’), em van venir al cap unes quantes dites sobre les calces que potser ja no es fan servir i és una llàstima. Una de les que trobo adients ara mateix és aquesta: Saber-se cordar les calces, que vol dir saber-se governar. Sense tapar-se la boca, afegeixo. Som-hi, com més aviat millor.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]