Sense avions per a construir la identitat balear

El passat 1 de març es va celebrar la Diada de les Illes Balears. La data commemora la publicació al Butlletí Oficial Espanyol (BOE) de l’estatut de 1983 i la seva entrada en vigor, fet que a la pràctica representava la creació de la comunitat autònoma en el marc de l’estat espanyol. És allò que es va conèixer com l’operació del ‘cafè per a tothom’. La gran pregunta, trenta-quatre anys després d’aquella primera commemoració, és: existeix això que en podríem anomenar la identitat balear?

Vist des de fora de les Illes es podria pensar que sí, que aquest sentiment existeix. Vist des de cada una de les illes, hi ha la certesa que no, que és un invenció de quelcom que no existeix ni ha existit mai. La frase ‘tu ets de les Illes, oi?’ que tant sovint se sent al Principat, és incomprensible per als insulars, perquè en cap cas són de les Illes, sinó de l’illa, cadascú de la seva.

Aquesta sensació ve avalada per les dades estadístiques. Una enquesta de GADESO del novembre de 2013 atorgava els següents resultats: el 7% dels ciutadans de les Illes se senten només balears; el 20%, més balears que espanyols; el 55%, tant espanyols com balears; el 12%, més espanyols que balears; i el 6%, només balears. La identificació amb el concepte de ‘ser balear’ també era significativament baixa: 37% a Mallorca; 36% a Eivissa; 27% a Formentera i 22% a Menorca; mentre que la identificació amb la pròpia illa era del 62% a Mallorca; 64% a Eivissa; 73% a Formentera i 77% a Menorca.

El sentiment de balearitat és quelcom que no s’ha aconseguit crear en cap moment. Ho reconeixen els polítics de tot l’arc parlamentari illenc i ho reconeixen els directius d’IB3, la ràdio i televisió pública, que al llarg del temps han tengut nombrosos problemes tant amb el model de llengua catalana –això quan no hi ha hagut una persecució directa, com durant l’últim govern popular de José Ramón Bauzà– com amb el model informatiu de compensació territorial entre les Illes i amb la pròpia programació.

I ho palesen també algunes fracassades campanyes publicitàries, com la que va engegar l’executiu entre 1999 i 2003, quan governava el Pacte de Progrés. Llavors es va encunyar el lema ‘Quatre illes, un país, cap frontera’, que encara avui és sovint motiu de befa. Això que dèiem, la identitat balear no existeix i la seva possible creació passa per greus entrebancs mentals, d’una banda, i físics, d’una l’altra: com poden queixar-se els polítics de Mallorca de la centralitat de Madrid si ells mateixos l’apliquen respecte de les altres illes? Amb una sanitat que no ofereix la totalitat dels serveis a Menorca i a Eivissa –i encara menys a Formentera–, amb una universitat que, malgrat les extensions, encara té greus deficiències d’implantació, i amb tants altres greuges comparatius entre illes, com es pot esperar que un formenter, per exemple, se senti balear?

Però hi ha un fet quotidià que demostra encara molt millor que la balearitat no existeix i que no hi ha voluntat de construir-la: el transport aeri. Si el coneixement del país és un dels punts forts per poder crear un sentiment de pertinença, a les Illes és un problema terrible. Tot i que no hi ha enquestes fiables al respecte, el nombre de ciutadans que han viatjat a les quatre illes no supera el 20% del total, amb un descens significatiu en el cas de menorquins, formenteres i eivissencs. També val a dir que el nombre de mallorquins que saben tots els municipis de la seva illa no supera el 5%. I aquestes dades s’agreugen pel fet que no hi ha ni un sol vol directe entre Menorca i Eivissa.

Per preparar aquest reportatge ens hem posat en la tessitura d’algú que vol viatjar el 21 de març entre Eivissa i Menorca –la distància entre tots dos aeroports és de 266 quilòmetres– i tornar el dia 23. Vam buscar els vols en una agència de viatges virtual condicionant la sortida a la franja diürna del dia 21. La recerca dels vols es va fer el passat dimecres 1 de març. I aquest és el resultat de la nostra recerca (el nostre passatger no disposa de descompte de resident, viatja sense equipatge i no hem afegit al preu les comissions que cobren els diferents portals web i les pròpies companyies, sinó que treballem amb preus reals sense descomptes ni increments).