Sant Antoni, la festa d’hivern de tot el país?

Revetlles amb foguerons i diables a Mallorca, les grans Santantonades dels pobles dels Ports, les cavalcades dels Tres Tombs del Principat… Sant Antoni Abat, que va ser el 17 de gener, és una festa molt arrelada que se celebra en molts indrets del país i pren formes molt diverses. També són força populars les rifes de porcs, les representacions de la llegenda del sant i les festes majors d’hivern que li són dedicades. Per tots aquests motius, l’etnòleg reusenc Salvador Palomar explica que és la festa d’hivern del país: ‘Tot i que també se celebra en més indrets d’Europa, com ara Itàlia i Espanya, nosaltres l’hem sabuda conservar amb molta força.’

Sant Antoni, diu, és la festa més destacada del cicle hivernal i celebra el lleu desvetllament de la natura després del solstici d’hivern. Forma part d’un cicle festiu que ja celebraven els romans, amb les Saturnals, i que lliga Nadal i carnaval. Per això el foc n’és un dels protagonistes més destacats: des dels temps ancestrals les fogueres han tingut una virtut purificadora i, en ple mes de gener, encendre’n una fa que el fred i la foscor siguin més passadors.

Palomar també dibuixa un mapa de les celebracions de la festa: al nord del país hi predominen les cavalcades d’animals a la zona nord del país i al sud i a les Illes hi ha el protagonisme indiscutible del foc. Una de les més destacades és la festa dels Tonis de Taradell, formada per un passant de més d’una cinquantena de cavalleries engalanades que són patrimoni de la vila. Amb tot, al Principat també són molt famoses les cavalcades dels Tres Tombs que es fan a Vilanova i la Geltrú, Barcelona…

Una altra festa que destaca Palomar és la Santantonada del Forcall, la més completa que es fa a l’àrea dels Ports, el Maestrat, la franja i la Terra Alta. Es fa aquest cap de setmana i ha estat el model festiu que han seguit més poblacions d’aquesta àrea, a cavall entre el Principat i el País Valencià, per recuperar la festa. Però si es parla de fogueres monumentals, la més impressionant és la que es fa a Canals per la revetlla de Sant Antoni. Palomar assegura que és la més gran d’Europa: té divuit metres d’alçada i una forma cònica perfecta.

A Mallorca es pot veure una altra manera de viure Sant Antoni. Molts pobles hi fan llargues revetlles al voltant dels foguerons. Durant tota la nit, s’hi mengen botifarrons i es canta i es balla al voltant del foc. La festa que es fa a la Pobla és una de les més conegudes per la gran quantitat de fogueres que s’hi encenen i pels diables, però se’n fan de similars a Manacor, Artà, Capdepera, Alaró…

La festa també va associada a una gastronomia rica, a base de tortells amb forma de ferradura que, com el de Reis, amaguen alguna sorpresa. Al Forcall són molt populars les rotlletes i les coquetes, dos dolços farcits de confitura de cabell d’àngel que es couen en un forn medieval. I a Muro i a la Pobla, dos indrets situats en una albufera, la festa no seria igual sense l’anguila, que es menja de moltes maneres diferents: fregida, en greixonera i sobretot en espinagada. Finalment, en la festa també es menja porc, amb tota mena d’àpats col·lectius on se serveixen llonzes, cansalada, botifarres i sobrassada.