Sánchez utilitza Companys en una operació d’imatge però no fa res per a anul·lar-ne el judici

  • És un gest que no té cap implicació jurídica: qui pot anul·lar els judicis és el Tribunal Suprem

VilaWeb
Redacció
21.12.2018 - 13:45
Actualització: 21.12.2018 - 16:19

El consell de ministres espanyol no anul·larà pas el judici al president de la Generalitat Lluís Companys, assassinat per la dictadura franquista el 1940. Avui, el govern espanyol ha aprovat una declaració de reparació moral en què condemna el consell de guerra que van fer al president i ha demanat que es restitueixi la seva dignitat personal. Ho ha anunciat la portaveu espanyola, Isabel Celaá. Així doncs, és un gest que no té cap implicació jurídica.

Més de quaranta anys després de la mort del dictador Francisco Franco, el poder judicial espanyol no ha anul·lat cap dels consells de guerra dels tribunals franquistes. Si el govern espanyol volgués anul·lar el judici sumaríssim a Companys, podria, per exemple, impulsar un projecte de llei que instés la sala militar del Tribunal Suprem a fer-ho. Però no ho ha fet pas, ni ho ha fet mai cap govern espanyol.

La Moncloa diu que la llei de memòria històrica ja va declarar la il·legitimitat de les condemnes de tribunals de guerra durant la guerra del 36-39. El Parlament de Catalunya sí que va declara nul·les totes les sentències franquistes, després d’haver trobat blocada la via del Suprem. El setembre del 2017, la cambra catalana va aprovar una declaració per a anul·lar la sentència de Companys i la resta de represaliats pel franquisme.

El 13 d’agost de 1940, Companys va ser detingut a La Baule-les-Pins, a l’estat francès, on s’havia exiliat. El va detenir la Gestapo –llavors França era ocupada pel règim nazi– per ordre de les autoritats espanyoles i amb col·laboració de membres de l’ambaixada espanyola a França. Companys va ser portat primer a Madrid, on li van obrir diligències, i posteriorment el van traslladar a Barcelona. El 15 d’octubre de 1940, va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L’últim que va cridar va ser ‘Per Catalunya!’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any