Sant Fost de Campsentelles, el poble que ha aconseguit l’única llista unitària independentista

  • ERC, PDECat i independents es presenten junts a les eleccions de diumenge per crear una alternativa sòlida a l'actual govern municipal

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
24.05.2019 - 21:50
Actualització: 24.05.2019 - 21:54

Sant Fost de Campsentelles, un poble del Vallès Oriental de 8.000 habitants, és l’únic municipi de Catalunya on es pot votar una candidatura conjunta independentista a les eleccions de diumenge. És ERC – Junts per Sant Fost, formada per militants d’ERC, PDECat i independents i encapçalada per l’actual regidor d’ERC Carles Miquel. La CUP no hi és present perquè no té representació en aquest municipi, que és governat pel partit Independents per Sant Fost.

Tal com explica Miquel, la candidatura ha nascut a partir de les demandes populars que reclamaven unitat entre ambdós partits: ‘Vam fer una assemblea oberta en què la gent va proposar que ens acostéssim als militants del PDECat del poble, després de l’experiència de l’1-O. El partit que governa no va donar-hi suport i vam organitzar-ho junts des de darrere.’ Després de diverses converses entre totes dues formacions, van arribar a la conclusió que una candidatura independentista conjunta era la millor opció per al municipi, i no solament en clau nacional. ‘Fa molt de temps que governa un partit independent, Independents per Sant Fost, i en les últimes eleccions la llei d’Hondt ens va penalitzar moltíssim. ERC va tenir 637 vots, que van significar dos regidors, mentre que Sumem per Sant Fost, amb 450 vots, també va treure dos regidors. El PDECat es va quedar amb un de sol. La llei d’Hondt ens va prendre dos regidors amb què hauríem fet una oposició molt més potent’, explica el cap de llista.

Javier Rebollo, un integrant de la llista que el 2015 anava a la candidatura de CiU, coincideix amb Miquel en el fet que cap dels dos partits va posar gaire resistència a la iniciativa: ‘Malgrat que som una raresa, hem comptat amb el suport dels nostres partits.’ ‘Va haver-hi una certa reticència inicial per part de les executives comarcals d’una banda i d’una altra, però ens van acabar dient que si ho teníem clar, cap problema’, afegeix Miquel.

Ambdós coincideixen que aquesta és una llista en què els partits tenen poc pes i és pensada amb perspectiva municipal, des de gent de Sant Frost i per a gent de Sant Fost. Dels tretze primers integrants de la llista, tot just hi ha quatre militants, dos de cada partit. També consideren que el fet que a les municipals la clau nacional sigui menys determinant ajuda a formar candidatures com aquesta. ‘A escala municipal, a vegades no acabem d’entendre la política nacional, que no es puguin deixar de costat petites diferències per objectius que són més importants, com ara crear una república o fer ajuntaments més democràtics’, considera Rebollo. De fet, expliquen que ha estat molt fàcil posar-se d’acord en els quinze eixos principals del programa perquè no és cap ‘programa de partit’.

Expliquen que aquesta fórmula els permetrà de fer més útils els seus vots i pal·liar les conseqüències negatives de la llei d’Hondt. No creuen que anar junts els faci perdre vots. Rebollo confia que la gent deixarà ‘els prejudicis de banda’ i valorarà més el fet d’haver-se unit: ‘En general, la gent està contenta que s’hagin pogut salvar unes diferències que moltes persones no entenen.’

Que tots dos reconeguin que l’àmbit nacional no és tan determinant en unes eleccions municipals no vol dir que la candidatura hagi deixat enrere la voluntat de fer república des del municipalisme. ‘És poca la influència que tens com a poble en clau nacional, però sí que pots fer coses. Si algun dia es constitueix l’assemblea de càrrecs electes, hi serem, ens hi trobaran’, diu Miquel. Rebollo considera que també és important insistir en els actes ‘simbòlics’ per a denunciar la repressió i reivindicar la República, i més amb un govern municipal que no hi dóna suport: ‘Som un poble amb molta immigració, molt proper a municipis com Badalona o Santa Coloma i, per tant, hi ha un nucli molt gran de població que no està gens d’acord amb la independència. Malgrat tot, l’1-O dues mil cinc-centes persones vam anar a votar, la meitat del cens. Aquesta gent està molt dolguda perquè l’actual consistori no ha permès ni una bandera ni un llaç. No ha estat gens sensible amb això, tot al contrari: ens ha posat tost els impediments del món.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any