Salellas atura l’intent de Ferreras de banalitzar la repressió espanyola a Catalunya

El diputat de la CUP Benet Salellas ha estat entrevistat avui al programa ‘Al rojo vivo’ de la Sexta. El presentador, Antonio García Ferreras, ha assegurat que els membres de la mesa del Parlament de Catalunya que van declarar al Tribunal Suprem espanyol, especialment la presidenta, Carme Forcadell, no havien estat posats al poltre de tortura ‘perquè acatessin la constitució’. D’ençà d’aquesta afirmació, l’entrevista s’ha fet més tensa. Ferreras ha continuat banalitzant la repressió espanyola i el diputat ha acabat esclatant: ‘A vostè li sembla normal que l’única solució sigui la violència? Que se’ns pegui? Que l’estat empresoni? Això li sembla propi d’un estat democràtic?’

Ací podeu veure l’entrevista sencera:

—(G.F.): Però senyor Salellas, vostè és fins i tot més independentista que Simó, Corominas, Guinó o Nuet… No ha estat interrogat inquisitorialment.

—(B.S.): No sé si hi ha graus en l’independentisme.

—(G.F.): Vostè creu que no hi ha graus.

—(B.S.): No sé

—(G.F.): Fem abstracció. Imaginis el PDECat, visualitzi el PDECat. Vostè s’imagina que el senyor Puigdemont és el mateix que Carles Campuzano o Marta Pascal?

—(B.S.): Crec que dins del PDECat hi ha gent que ha estat independentista sempre com Carles Puigdemont, que hi ha altres que no ho han estat mai, probablement Carles Campuzano, com vostè plantejava, i n’hi ha d’altres que han jugat a certa ambigüitat perquè els interessava tàcticament apuntar-se al carro que és el moviment popular d’aquests dos milions de persones.

—(G.F.): Veu com hi ha graus? No és el mateix Puigdemont que Campuzano, Pascal o Artur Mas.

—(B.S.): A mi això dels graus no m’agrada gaire. Però vaja, no es preocupi.

—(G.F.): No és el mateix Benet Salellas que… no sé… anava a dir Gabriel Rufián, però aquí… no sé… El que li dic no és una qüestió ideològica. El Suprem no els va col·locar al poltre perquè acatessin la constitució. Vostè pensa que la independència ja és una realitat o la vol fer una realitat ja, no li importa el marc de la constitució i no és a presó…

—(B.S.): Però…

—(G.F.): Ni tan sols ha declarat.

—(B.S.): Però, vejam… Vostè convindrà amb mi que es van començar a filtrar informació als mitjans en les quals es deia que la fiscalia podia modificar la seva posició en funció del plantejament ideològic que mantinguessin els acusats en la seva declaració al Suprem. Això és així i que se’ls van fer aquestes preguntes és així. I crec que una part importantíssima de l’acadèmia, els juristes, s’estan estirant els cabells de què s’utilitzi el component ideològic per a determinar si una persona estarà o no en llibertat. Això, a mi, en un sistema que es pretén democràtic em sembla un autèntic atropellament. Sincerament.

—(G.F.): Benet Salellas…

—(B.S.): No fa falta cap poltre de tortura. No fa falta cap poltre de tortura.

—(G.F.): Ni la ‘garrutxa’, que era un altre mètode de tortura de l’edat medieval. Però Benet Salellas, el divendres, davant del Suprem que hauria dit? Que acata el marc constitucional?

—(B.S.): Doncs no ho sé. Sincerament no sé què hauríem fet nosaltres en una situació d’aquestes característiques. Què hauria fet vostè?

—(G.F.): Jo no sóc independentista, a més jo no sóc el protagonista. Jo només crec en Camarón i… no sé… en Johann Sebastian Bach i aquestes coses.

—(B.S.): Jo en Camarón també hi crec.

—(G.F.): Senyor Salellas, jo sempre he dit que vostès són coherents i sempre han dit que la independència no era gratuïta i no estava absenta de dolor. Tanmateix, durant molt de temps, durant molts mesos, gent del PDECat i d’ERC deien que independència sí o sí a partir de l’1 d’octubre això ja està fet. Estem preparats. Deien que estaven preparats. I ara resulta que escoltem coses com aquesta. Escolti.

Posa diversos talls:

—Clara Ponsatí: ‘No estàvem prou preparats per donar continuïtat política de forma sòlida al que va fer el poble de Catalunya l’1 d’octubre. És un error no haver estat preparats? Jo crec que sí.

—Sergi Sabrià: ‘El país i el govern no estava preparat, i aquest em sembla que era el mateix sentit del que deia Clara Ponsatí per fer front a un estat autoritari sense límits a l’hora d’aplicar la violència’

—Lluís Puig: ‘De què serveix ara dir que no estàvem prou preparats? Qui és que no sabíem que no teníem exèrcit, ni control de fronteres, ni accés al mercat econòmic? Tot el país de Catalunya ho sabia.

—(G.F.):Joder, tot el món ho sabia. Jo no sé si tot el món ho sabia. Perquè jo recordo que Artur Mas deia fa un any i mig… Això Senyor Salellas.

Posa un altre tall:

—Artur Mas: Estem preparats per fer i per a fer-ho bé. Estem preparats. Ens hem preparat durant mesos, de fet, durant alguns anys, hem aplegat voluntats. Hem sortit de les nostres comoditats de cada partit o de cada persona.

—(G.F.): Senyor Salellas, com poden dir ara als ciutadans que han cregut de bona fe que la independència era possible, que es proclamava a partir del vint-i-set i que era una realitat, que ara no s’està preparat?

—(B.S.): A mi m’agrada molt que es pensi ara en els ciutadans de bona fe que són independentistes, perquè crec que és important i és una part important de Catalunya i per tant és una part imprescindible d’aquest país. El que tinc clar, segons la meva opinió, és que el govern català va errar per una certa ingenuïtat, que va pensar que a l’altra banda de la taula hi havia interlocutor que jugaria en termes democràtics. Que faria propostes, que potser negociaria fins i tot un referèndum, que faria una proposta per a Catalunya i, per tant, entenien que l’escenari se solucionava com passa al món occidental: dialogant, parlant, però sobretot fent propostes que no siguin cops de porra, detencions i presó. I la sorpresa se la va emportar el govern català, perquè a l’altra banda es va trobar utilització de la violència física i la violència institucional, en un context de repressió que no havien calculat. Nosaltres, la CUP, sí que havíem avisat que d’alguna manera es podia produir. Les qüestions que nosaltres vàrem posar sobre la taula durant la legislatura, els temes que hem tractat… Sempre vàrem dir que no s’estava analitzant la qüestió del cos dels Mossos d’Esquadra i de com es reaccionaria en…

—(G.F.): Diputat. diputat, diputat…

—(B.S.): Certament, crec que…

—(G.F.): De veritat, de veritat… algú que apostava pel procés independentista al parlament es pensava que el govern d’Espanya del Partit Popular de Mariano Rajoy diria: ‘Com que has proclamat la independència, no et preocupis que ens asseiem i negociem.’ De veritat, algú, de veritat, es creia això?

—(B.S.): O negociem la independència o negociem com resoldre-ho de manera democràtica a través d’un referèndum. A vostè li sembla això tan estrany.

—(G.F.): De veritat, de veritat, de veritat…

—(B.S.): Estem parlant d’un escenari de violència no només per part del govern del Partit Popular. També del PSOE i Ciutadans. Això no s’ho imaginava ningú…

—(G.F.): Diputat, diputat…

—(B.S.): Que el règim del 78 reaccionaria amb tanta violència. Contra nosaltres, contra ciutadans indefensos en col·legis, posant dos líders de la societat civil a la presó. Això s’ho imaginava algú l’any 2017? Doncs em sembla que… És per a sorprendre’s.

—(G.F.): Segur que vostè no s’esperava que el govern d’Espanya diria que com que heu fet una mena de protesta amb urnes l’1 d’octubre i com que heu proclamat la independència, ens asseiem a seure. De veritat?

—(B.S.): Parlem políticament. A vostè li sembla normal que l’única solució sigui la violència? Que se’ns pegui? Que l’estat empresoni? Això li sembla propi d’un estat democràtic? A mi no.

—(G.F.): El que em sembli a mi no és important, però no crec que l’estat s’hagi dedicat només a pegar. Crec que comet un error el dia 1 d’octubre amb aquelles càrregues policials en el Ramon Llull, per exemple.

—(B.S.): Eliminar les institucions democràtiques, imposar el castellà a l’administració, això és que està fent ara l’estat a Catalunya.

—(G.F): El castellà no s’està imposant a l’administració. Castellà i català són compatibles. Ara estan igual.

—(B.S.): L’estan imposant als informes que es demanen als funcionaris. És així. Han desembarcat els funcionaris de Madrid demanant als alts funcionaris de l’administració catalana que facin els informes en castellà. Això és una realitat.