[VÍDEO] Rovira: ‘El que més m’entristeix és que no sé quan podré tornar’

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat que és exiliada a Suïssa per a continuar lluitant contra una ‘persecució política brutal’, per a recuperar la seva llibertat d’expressió i perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics. En una entrevista a l’ACN, Rovira ha explicat que es va trobar forçada a emprendre el camí de l’exili pel convenciment que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena li dictaria presó preventiva. ‘El que més m’entristeix és que no sé quan podré tornar. Sóc conscient que he marxat per molts anys, que he deixat enrere moltíssima gent que m’estimo, molts paisatges, la meva ciutat i que la meva família haurà de fer un canvi de vida brutal’, ha afegit.

Tres setmanes després d’arribar a Suïssa i de decidir de no presentar-se al Suprem espanyol, Rovira explica per quins motius ha triat aquest país i les principals línies de la seva defensa davant l’ordre internacional de detenció dictada pel jutge Llarena. La seva defensa jurídica ja és a les mans de l’advocat Jean-Marc Carnicé, amb despatx a Ginebra.

‘He marxat a la força, obligatòriament; si no el que havia d’assumir eren les conseqüències d’una persecució política absolutament desproporcionada que no cap en un sistema polític democràtic’, ha dit Rovira. Veia molt clar que el jutge Llarena dictaria presó preventiva per a ella i els altres líders polítics que havien d’anar a declarar com a represàlia per haver sotmès a votació la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat. Marxar de Catalunya ha estat per a Rovira una ‘mesura de protecció personal’ també pensant en la seva filla de set anys.

‘El que més m’entristeix és que no sé quan podré tornar’, lamenta. És conscient que se n’ha anat ‘per molts anys’, però alhora creu que ser a Suïssa li dóna una oportunitat ‘per a continuar lluitant’. Diu que la seva lluita pretén que a Catalunya es preservin els drets civils i polítics i que s’acabi ‘la injustícia que significa la persecució policial i judicial’ amb imputacions absolutament desmesurades que impliquen violència. En aquest punt, remarca que ERC sempre ha dit que només defensarien les seves idees per vies pacífiques i democràtiques.

Un dels arguments que la va empènyer a anar-se’n a Suïssa és recuperar la seva llibertat d’expressió. A Catalunya feia mesos que se sentia ‘absolutament coaccionada i amenaçada’. Explica que s’anava autocensurant i es trobava cada vegada més cohibida: ‘Espero haver arribat aquí en part per poder recuperar la llibertat d’expressió, l’exercici dels meus drets civils i polítics, perquè a Catalunya era pràcticament impossible.’

Si l’opció escollida per a l’exili és Suïssa és perquè, segons Rovira, té un sistema polític que permet que els ciutadans tinguin veu, amb votacions molt sovintejades. Per aquests motius, va entendre que aquest país entendria el motiu pel qual es defensa el dret de votar en referèndum dels catalans.

Sobre la seva activitat a Ginebra, Rovira es limita a dir que ha fet ‘contactes molt diversos i de molts tipus’ i que al món hi ha molta gent interessada per la situació de Catalunya.

Presentació a les ‘autoritats corresponents’
Segons que ha explicat, només d’arribar a Suïssa va posar en coneixement de les ‘autoritats corresponents’ els motius pels quals havia decidit d’establir-s’hi. ‘Respectarem les decisions que es prenguin, però ens interessa explicar que fugim d’una persecució política i que venim a buscar protecció i l’oportunitat de continuar lluitant contra la injustícia que significa la persecució política’, diu.

Sobre la possibilitat de sol·licitar asil polític, diu que estudien la situació amb ‘tots els elements legals que hi ha sobre la taula’ però que encara no han pres cap decisió.

Considera que cal continuar denunciant que no s’ha comès cap delicte de violència davant tots els tribunals ‘i amb la consciència que això beneficia tothom’, en referència també a la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió. Segons Rovira, hi ha determinats tribunals que volen escoltar les raons dels dirigents independentistes encausats i ‘sembla que les comencin a compartir’. Una situació que ha contraposat amb les decisions dels tribunals espanyols.

ERC, un partit ‘a l’altura’
Tot i el moment ‘d’enorme dificultat’ que viu ERC, amb el president, Oriol Junqueras, a la presó i la secretària general a l’exili, Rovira està convençuda que ‘des del primer militant fins a l’últim’ sabran estar a l’altura. I posa l’accent en el fet que ERC és un projecte que no es basa en els noms, sinó que té vuitanta-set anys d’història i ha hagut d’afrontar situacions adverses molt sovint.