Rohingya: el milió d’oblidats en les eleccions birmanes

Diumenge es van fer eleccions a Birmània. Unes eleccions qualificades d’històriques perquè, després d’un quart de segle de control militar del país, han portat al poder el partit de l’opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi. Però, rere el nou panorama democratitzador que s’albira per als quasi cinquanta milions de ciutadans d’aquest país majoritàriament budista, resten molts dubtes sobre el futur de la comunitat musulmana dels rohingya, considerada més d’una vegada la minoria més perseguida del món.

De fet, el gairebé milió de membres d’aquesta minoria ètnica i religiosa establerta a l’estat costaner d’Arakan no va poder votar, diumenge, principalment perquè no tenen carnet d’identitat. Tot i que alguns historiadors els consideren descendents de comerciants i soldats àrabs, bengalins, mongols i turcs convertits a l’islam el segle XV, per les autoritats birmanes els rohingya van arribar al país amb la colonització britànica, el segle XIX, provinents de la veïna Bangladeix. En comptes d’ésser reconeguda com una de les 135 ètnies nacionals de Birmània (les presents al país abans de l’arribada dels britànics el 1823), el govern birmà els ha tractats sovint d’immigrants il·legals. I encara pitjor: des del 1982, amb la llei de ciutadania de la dictadura militar, són oficialment ‘apàtrides’ al seu país.

Per a obtenir la ciutadania, han de demostrar que han viscut a Birmània durant seixanta anys, però normalment no els concedeixen contractes de treball ni papers i per tant no hi poden accedir. Aquesta situació els limita drets bàsics com ara el de l’educació, el de la feina, el de la pràctica religiosa i el d’accés als serveis de salut, entre més.

Aquestes últimes dècades, la terrible situació dels rohingya, agreujada amb esclats periòdics de violència en contra seu de la majoria budista a Birmània (com el 2012, que van deixar més de dos-cents morts i desenes de milers de desplaçats), n’ha empès molts a fugir del país: adés cap a Bangladeix, al nord; adés, més recentment, cap a Malàisia, Indonèsia i Tailàndia, tot i les perilloses travessies marítimes per a arribar-hi. Sols aquests últims tres anys, l’Agència de l’ONU per als Refugiats calcula que més de cent mil rohingya han provat d’arribar a aquests països.