Report diari sobre el coronavirus: L’augment preocupant dels contagis obliga Catalunya i les Illes a obrir la vaccinació a totes les edats

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Catalunya i les Illes han permès que tota la població de més de 16 anys  comenci a demanar hora per a vaccinar-se. La decisió que han pres els dos governs arriba en un moment en què els casos augmenten i hi ha força preocupació per la possible saturació hospitalària si comença a créixer el nombre de pacients ingressats. Diversos experts havien demanat d’avançar les franges d’edat perquè els joves també es vaccinessin. A Catalunya Nord, per exemple, fa setmanes que la vaccinació és oberta a totes les edats. Al País Valencià avui s’han reportat 934 casos més, però la vaccinació dels menors de 40 anys no començarà fins dilluns vinent.

L’epidemiòleg de l’Àrea de Salut de Menorca, Maties Torrent, ha advertit que el brot de Sant Joan serà una “hecatombe”, arran dels setanta casos detectats ahir a l’illa. En general, els contagis han augmentat a totes les illes. Per una altra banda, el conseller de Salut de Catalunya, Josep Maria Argimon, ha anunciat que la setmana vinent s’escurçarà a vuit setmanes la segona dosi d’AstraZeneca per a les persones de 60 anys a 69. Fins ara, el període recomanat era de dotze setmanes. També s’activaran punts de vaccinació mòbils en què no caldrà demanar hora per a anar-hi.

A Palma, la jutgessa ha dictat que no podien mantenir-se forçosament confinats els joves amb un resultat negatiu a la PCR. La mesura afecta 181 dels estudiants confinats, mentre que 51 s’han contagiat. El govern ja ha anunciat que recorrerà contra aquesta decisió i ha criticat que no es prioritzi la salut pública. També ha demanat que els joves romanguin a l’hotel medicalitzat, però ha explicat que, com a segona opció, demà es prepara la sortida d’un vaixell cap al País Valencià amb una sala bombolla per als afectats. El govern gestiona amb el Ministeri de Sanitat espanyol la recollida dels joves perquè tornin a casa.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.130.601 casos i 31.018 morts, i actualment hi ha 161 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 182.757.202 casos confirmats i 3.956.661 morts. Del total de casos, 1667.327.544 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.527.975 casos i 619.992 morts;
–L’Índia, amb 30.391.307 casos i 398.913 morts;
–El Brasil, amb 18.513.305 i 516.119 morts;
–L’estat francès, amb 5.772.844 casos i 111.057 morts;
–Rússia, amb 5.514.599 casos i 135.214 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.808.960 casos i 80.875 morts.

La píndola de Jordi Goula: “El consum de les llars cau i se situa al nivell del 2014”

A mesura que passen els dies, van sortint dades que ens donen una idea més clara del que ha significat la pandèmia per l’economia. Aquest matí, l’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha publicat l’Enquesta de Pressuposts Familiars, que ens dóna una aproximació força acurada de com ha estat l’any 2020 en termes de consum de les llars a tot l’estat. Malauradament, les dades detallades per a Catalunya que prepara l’Idescat no les tindrem fins al setembre. De totes maneres, com apunta l’INE, les diferències entre comunitats no han estat gaire grans, per la qual cosa ens donen una idea aproximada de l’afectació de la pandèmia a casa nostra, en aquest punt concret.

D’entrada, la despesa mitjana per llar va ser de 26.996 euros el 2020, fet que va significar un descens anual del 10,7%, la disminució més gran des que va començar la sèrie. (A Catalunya, ha estat de 29.935 euros, amb una caiguda de l’11,2%.) La despesa mitjana per llar va disminuir en la majoria dels grups analitzats. Els que van registrar les baixades més pronunciades van ser els restaurants i els hotels, que van presentar una taxa anual del -40,5% a causa de la disminució de la despesa, tant en restauració com en serveis d’allotjament. En caigudes, els ha seguit l’oci i la cultura, amb una variació del -31,9% que respon, fonamentalment, a la davallada de la despesa en serveis recreatius i culturals i en paquets turístics. Seguidament, el transport, amb una taxa del -29,5% respecte del 2019 i baixades de tots els seus components: compra de vehicles, ús de vehicles personals i serveis de transport. Després ve l’apartat del vestit i el calçat, amb una variació del -28,8. En canvi, en l’alimentació i les begudes no alcohòliques la despesa va créixer un 6,8%.

Les dades no sembla que aportin cap sorpresa, però, amb perspectiva, representen un pas enrere molt important si ens fixem en l’anàlisi que la mateixa enquesta feia l’any passat, referida al 2019. Resulta que el 2019 les llars havien recuperat per primera vegada el nivell de despesa que tenien deu anys enrere! És a dir, es va igualar el nivell que hi havia abans de la gran crisi financera del 2008. Durant aquest període, la despesa mitjana es va reduir de mica en mica fins a arribar al seu mínim el 2014, amb 27.090 euros, més d’un 10% per sota el nivell del 2009. Llavors va començar la recuperació, amb taxes anuals cada vegada més grans, excepte els dos darrers anys, en què el ritme de creixement es va alentir. Si ens fixem en les dades que he esmentat al principi, veurem que el 2020 han caigut a un nivell per sota de la despesa mínima assolida en la dècada crítica, que va ser el 2014. És a dir, hem anat sis anys enrere en un sol any.

Vist així, és més fàcil de valorar el cop que va rebre l’economia l’any passat. Fixeu-vos-hi. El 2020, el consum de les llars va caure tant com en cinc anys de la crisi anterior. D’alguna manera, la contundència del cop ha desballestat totalment la xarxa productiva. No podia ser altrament. I la recuperació en el consum que hem anat guanyant any rere any des del 2014, l’hem perduda també el 2020. Això vol dir que, en termes de consum, és com si fóssim al 2014, però amb tot un sistema productiu i de distribució preparat per absorbir tot el que bellugàvem l’any 2008 i ja havíem recuperat. Sense dubte, vist així, podem mesurar més bé quins han estat els efectes de la pandèmia per a l’economia. I la conseqüència lògica és la desaparició de moltes empreses productives, sobretot, les de serveis dedicats a la venda directa al consumidor.

I quina cadència va tenir la caiguda durant l’any passat? És evident que, a causa de la crisi sanitària, les llars van modificar els hàbits de consum durant el 2020. Ja hem vist que la despesa monetària mitjana per llar es va reduir un 10,7% en el conjunt de l’any, xifra a la qual va contribuir, de manera intensa, la registrada en el període de confinament. Per apreciar aquest efecte, l’INE ha segmentat l’any 2020 en els tres períodes més rellevants: el previ al confinament (fins al març del 2020), el de confinament (del març al juny del 2020), i el de l’anomenada “nova normalitat” (a partir del juny del 2020). El més destacat és que la despesa mitjana de les llars durant el confinament va representar una disminució del 28,2% respecte al mateix període de l’any 2019. L’arribada de la “nova normalitat” després del confinament va repercutir considerablement en el consum. D’aquesta manera, la despesa mitjana va créixer un 24,0% més que durant el confinament. No obstant això, aquesta despesa en el període de “nova normalitat” va ser un 13,7% inferior a la del mateix període del 2019.

En una anàlisi més detallada, els grups que més van acusar el confinament van ser el de vestit i calçat i el de restaurants i hotels, amb disminucions de la despesa del 81% respecte al període previ. També van ser molt fortes les caigudes en les despeses en transport (-46,1%) i oci (-44,3%). Encara que la despesa en aquests grups es va recuperar després de l’etapa del confinament, no va assolir, ni de bon tros, els nivells previs a la pandèmia. Per la seva banda, els únics grups on la despesa va augmentar durant el confinament van ser l’alimentació (amb un increment del 14,1% respecte al període previ) i les comunicacions (1,3%), cosa que sembla lògica amb la idiosincràsia del comportament de les famílies en el confinament.

Però és evident que no ha afectat tothom de la mateixa manera. La distribució del consum entre els diferents grups de despesa també depèn, en gran manera, del nivell de renda (i consum) de les famílies. Així, el 20% de les llars amb menor renda i despesa van dedicar més del 66% del pressupost a despeses relacionades amb habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, a més d’aliments i begudes no alcohòliques. Per la seva banda, el 20% de les llars amb més renda i despesa van destinar menys de la meitat del pressupost (44,2%) a aquest tipus de despeses. D’altra banda, el 20% de les llars amb més despesa van dedicar gairebé el 28,0% del pressupost a transport, oci i restaurants i hotels, mentre que les llars amb menys despesa hi van destinar poc més del 10%. Les diferències són importants i assenyalen que no tothom ha passat la crisi amb el mateix nivell d’angoixa.

Espero que, d’ací a unes setmanes, l’Idescat ens faci avinent com s’ha distribuït la renda a Catalunya en el 2020. Estic convençut que malgrat els ajuts via ERTO que s’han donat, les diferències en la població hauran augmentat. De fet, el 2019, tot i ser un any “normal”, ja van començar a créixer, i es va trencar una dinàmica sostinguda i positiva des del 2014. Serà la cirereta al pastís tan dolent que ens haurà deixat finalment com a record la pandèmia, en el terreny de l’economia.