Report diari sobre el coronavirus: Primer cas de la variant delta plus al País Valencià

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La Conselleria de Sanitat del País Valencià ha comunicat el primer cas de la variant delta plus de la covid-19. A través d’un comunicat, la consellera Ana Barceló ha dit que el cas s’havia detectat a l’Hospital General d’Elx. Precisament, el Departament de Salut d’Elx va detectar el primer cas de la variant delta el mes de juny proppassat.

Uns quants centres de recerca i hospitalaris de Catalunya han engegat un estudi amb 300 pacients per analitzar l’efecte de la vaccinació en malalts amb covid-19 persistent. Investigadors de l’Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) en volen entendre els mecanismes immunopatogènics i avaluar l’efecte i la duració dels vaccins en aquests pacients, atès que els investigadors creuen que els podrien disminuir la intensitat dels símptomes.

A Catalunya Nord, el govern estudia de mantenir l’ús del passaport covid fins al mes de juliol del 2022. Aquesta mesura és obligatòria d’ençà del mes d’agost per a entrar en cafeteries, restaurants, centres comercials, hospitals, residències de gent gran i centres sanitaris. També cal mostrar-lo per assistir a espais culturals o llocs en què es facin espectacles, per a viatjar en avió, en tren o en autobusos amb trajectes de llarga distància.

Per una altra banda, avui a Moscou, la capital de Rússia, la població ha començat una setmana de vacances retribuïdes per provar de reduir els contagis de covid-19. Durant aquestes darreres hores, el país ha notificat 40.000 casos nous i 1.159 morts més, una xifra que eleva a 235.057 les defuncions d’ençà que va començar la pandèmia. A l’Índia, vora 100 milions de ciutadans no han anat a rebre la segona dosi del vaccí, segons que detalla The Guardian. Durant aquestes darreres hores s’hi han registrat 10.978 casos nous de covid-19 i 747 morts més.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.600.422 casos i 33.393 morts, i actualment hi ha 168 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: “Catalunya supera el nivell d’ocupació pre-pandèmia”

Les dades que han fet públiques l’INE i l’Idescat aquest matí han estat bones per a Catalunya. Curiosament, mentre l’activitat ha presentat símptomes d’alentiment durant tot l’estiu, el mercat laboral ha continuat funcionant molt bé a Catalunya, força més bé que no a la resta de l’estat espanyol. Així, en relació amb el segon trimestre del 2021, s’observa un augment de 62.300 ocupats (1,8%). Aquest creixement es troba als serveis (42.600 persones; 1,7%), a la indústria (23.800 persones; 4,2%) i a l’agricultura (4.500 persones; 8,8%), mentre que baixa a la construcció (-8.600 persones; -3,9%). Jo destacaria, sobretot, la xifra de la indústria.

Sobre la desocupació, el comportament també ha estat molt positiu. En relació amb el trimestre anterior, la població desocupada disminueix en 51.900 persones (-10,8%), una davallada molt important que, en termes absoluts, és la més gran de totes les comunitats autònomes.

Val a dir que el comportament positiu de l’ocupació i la desocupació al tercer trimestre uneix factors estacionals –és quan l’activitat turística assoleix la creació d’ocupació més alta– amb l’evolució positiva de la pandèmia entre el juny i el setembre, cosa que ha permès d’eliminar totes les restriccions a la major part de sectors i recuperar la “normalitat” prevista en els fluxos turístics, és a dir, amb unes xifres al voltant del 50% del volum dels mateixos mesos del 2019.

De les dades del tercer trimestre de l’EPA de Catalunya, en destacaria un seguit d’aspectes que em semblen molt interessants; la gran majoria, positius. Probablement, el més important és que per primera vegada hem superat el nivell d’ocupació anterior a la pandèmia. Són 3,479 milions d’ocupats. Realment, l’augment és molt minso –unes mil persones–, però s’ha assolit una fita significativa. De totes maneres, cal recordar que dins aquesta xifra es compten els treballadors que continuen afectats per ERTO i que, per tant, no poden treballar. La recuperació de l’ocupació ha estat a l’agricultura, els serveis i la construcció, mentre que a la indústria encara és un 4% per sota.

Respecte de la desocupació, la baixada del tercer trimestre ha estat molt considerable. De fet, ha representat el 41% del total de la baixada de l’estat espanyol. Malgrat tot, la xifra de 426.000 desocupats encara és més gran que no abans de la pandèmia, concretament, d’un 5%. Tot plegat fa que la taxa de desocupació hagi passat del 12,3% al 10,9% en el tercer trimestre, mig punt per sobre que en el quart trimestre del 2019.

Ací hi ha un punt significatiu a destacar, que és la baixada de la desocupació juvenil (16-24 anys), que ha estat espectacular. Ha passat del 33,5% al 21,4% en un trimestre i és més petita que la d’abans de la crisi (26,2%). Per a valorar aquesta davallada, val a dir que la taxa juvenil a tot l’estat espanyol també ha baixat, però encara és del 31,1%. Són 10 punts de diferència amb la catalana, mentre que un trimestre abans n’eren 5.

Això fa que en comparació amb el quart trimestre del 2019, el nombre dels joves desocupats hagi baixat d’un 16%, cosa que és una notícia excel·lent. En canvi, no podem dir el mateix si ens fixem en allò que ha passat amb els més grans de cinquanta-cinc anys, atès que en aquest segment el nombre de desocupats ha augmentat d’un 17%. Sembla que la recuperació tampoc no en vol saber gaire cosa, dels sèniors.

Tornant a l’ocupació, voldria destacar un parell de punts més. El primer és que durant el tercer trimestre han trobat feina molts dels que en cercaven per primera vegada, fet molt lligat amb el dels joves que acabem de veure. El cas és que n’hi ha un 19% menys. I el segon és que, encara que la xifra d’ocupats sigui pràcticament la mateixa que al quart trimestre del 2019, hi ha hagut un canvi en la seva composició del punt de vista dels que són assalariats i dels que no. Així, mentre que els assalariats han crescut, els que no ho són –autònoms– han baixat d’un 5%. En termes absoluts, són unes 30.000 persones. Veient com ha anat tot, no es pot dir que sigui cap sorpresa.

Tampoc no ho és que hagi baixat el teletreball. El 14,7% dels ocupats han treballat ocasionalment o bé més de la meitat dels dies del seu domicili estant durant el tercer trimestre del 2021. Aquesta proporció s’ha anat reduint al llarg del 2021, d’ençà del 21% del primer trimestre, i posa de manifest que la millora de la situació pandèmica comporta un retorn progressiu al treball presencial.

I, finalment, sí que voldria destacar dos fets que denoten com de negativament ens ha afectat la pandèmia. El primer aspecte és el dels desocupats que viuen en habitatges en què tots ho són. Ací som molt lluny d’arribar a les xifres d’abans de la pandèmia. Aleshores, hi havia 134.000 persones en aquesta situació i ara ja en són 174.000. I l’altre punt significatiu és el dels qui viuen en habitatges en què ningú no té ingressos. En aquest cas, els afectats han passat de 130.000 a 153.000. Aquest és un problema latent que amb la crisi s’ha enverinat i del qual, quan la normalitat finalment arribi, en serem més conscients, atès que fins ara ha restat una mica soterrat.

En definitiva, són unes xifres, en general, molt positives, potser més que no es podia esperar, atès el clima de precaució en què viuen uns quants sectors amb problemes de carència de components de producció i de retards en la recepció de mercaderies.

A tot el món, les darreres xifres són de 246.031.230 casos confirmats i 4.992.387 morts. Del total de casos, 222.935.916 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 46.601.658 casos i 761.954 morts;
–L’Índia, amb 34.242.185 casos i 457.165 morts;
–El Brasil, amb 21.766.168 casos i 606.726 morts;
–Regne Unit, amb 8.897.149 casos i 140.041 morts.
–Rússia, amb 8.392.697 casos i 235.057 morts.

–L’estat francès, amb 7.140.294 casos i 117.589 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.008.887 casos i 87.322 morts.