Report diari sobre el coronavirus: Quatre milions de vaccinats amb la primera dosi a Catalunya. Estabilitat dels indicadors a les Illes i el País Valencià

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La vaccinació avança. L’administració de les segones dosis als menors de seixanta anys que van rebre la primera dosi d’AstraZeneca ja funciona a Catalunya, que avui ha superat els quatre milions de vaccinats amb la primera dosi, i demà es començaran a donar hores al País Valencià. Precisament, un grup de científics alemanys ha assegurat que havia precisat la solució per a evitar els casos remots i no significatius de trombosis que s’han associat als vaccins d’AstraZeneca i Janssen. Segons la seva investigació, que ara és en període de revisió, una volta inoculat el vaccí, “algunes de les instruccions per a fabricar proteïnes de coronavirus poden ser malinterpretades” al nucli de les cèl·lules. Modificant les seqüències genètiques de l’adenovirus en què es basen aquests vaccins, diuen, això es podria evitar.

A Catalunya, la pressió assistencial es continua descongestionant notablement. Avui hi ha 32 ingressats a planta i 14 a les UCI menys que ahir. Hi ha 272 pacients en cures intensives, una xifra que no s’assolia d’ençà de l’octubre. A les Illes hi ha estabilitat, tant a les UCI (12 pacients) com a planta (29), però les xifres són les més positives d’ençà de l’estiu passat. I al País Valencià hi ha un cert alentiment de la millora dels indicadors, que en tot cas es manté. Ara com ara hi ha 24 malalts a les UCI i 122 ingressats, dos més que no pas ahir. 

La píndola de Jordi Goula: “La Cambra posa deures a la Generalitat”

La nota de premsa de presentació del document comença d’una manera curiosa, però que implica una gran veritat de fons. Diu textualment: “La Cambra de Barcelona referma que la millor política econòmica és la de comptar amb un estat propi i insta el govern a treballar en aquesta direcció, tot respectant el resultat de les urnes.” Hi insisteixo, és una gran veritat. Dit això, i tornant al món real, insta la nova Generalitat encapçalada per Pere Aragonès a engegar sense dilacions les polítiques centrades en la recuperació econòmica. I reitera la petició d’un govern estable i alhora valent, que sigui proactiu en la lluita contra la pandèmia i la reactivació de l’economia, mitjançant ajuts directes i iniciatives que permetin de transformar la nostra economia, amb l’exigència dels fons Next Generation EU i més fons, sense oblidar els altres desafiaments molt presents com ara l’emergència climàtica i la digitalització.

En definitiva, el document demana al nou govern que centri les seves actuacions seguint dos eixos bàsics. Per una banda, impulsar la recuperació econòmica, per la via de l’exportació, la inversió privada i el foment de l’emprenedoria. I, per una altra, millorar la competitivitat dels sectors sobre la base d’unes condicions millors del capital humà, tecnològic i institucional, tot garantint la transició energètica i la cohesió social. Com podem intuir, la demanda que fa la corporació ni fa curt en ambició, ni és estreta en el ventall de peticions.

El cas és que, a partir d’aquests eixos, el gabinet d’estudis i les comissions de la Cambra han elaborat un document que fixa 60 objectius primordials per a impulsar la recuperació econòmica i la competitivitat de Catalunya, a més de 210 propostes per a desenvolupar-los. Parlo amb el cap del gabinet, Joan Ramon Rovira, perquè m’expliqui d’on surten els objectius. “L’element inspirador és el treball que vàrem començar fa dos anys, quan va entrar l’equip de Joan Canadell. Vam crear comissions i grups de treball per analitzar la situació del país i veure’n els punts febles i forts. D’allà van sortir les línies principals d’actuació urgent, que després hem anat adaptant i enriquint i ens han servit ara per a posar en solfa això que hem presentat en el moment del canvi a la Generalitat.”

En un primer bloc, el document exposa un seguit de propostes per a reactivar l’economia amb actuacions, per exemple, en matèria d’innovació, infrastructures, fiscalitat, sostenibilitat i igualtat, per a impulsar el talent, incentivar l’activitat econòmica i vertebrar un país en xarxa. El document conté un segon bloc de propostes d’àmbit sectorial per a avançar, per exemple, cap a una economia verda que integri les noves tecnologies i la indústria 4.0, i una colla de propostes per a un model turístic de més qualitat. Aquest apartat també inclou mesures per al sector primari, la mobilitat i la logística, la ciència, la cultura, l’esport i la salut.

Demano a Rovira que m’expliqui quins creu que són els dos objectius més urgents i punyents. I em respon sense dubtar. “El primer és el de la formació. Hem d’aconseguir d’una vegada per totes ajustar la demanda dels empresaris amb l’oferta formativa. En depenen moltes coses, des de la desocupació juvenil, fins a la productivitat de moltes empreses.” I el segon? “Ser capaços de traduir tota la nostra activitat científica –que n’hi ha molta– en resultats pràctics per a les empreses. Tenim gent molt bona a les universitats, que fan ‘papers’ de primera divisió internacional, però no som capaços de transformar aquesta ciència en millores concretes en el camp de la innovació. Hem de pensar que, ara com ara, tenim un forat molt gros i l’hem de tapar ràpidament.”

Per una altra banda, l’acció de govern de la Generalitat durant aquesta legislatura s’emmarcarà en un context de contenció i priorització de la despesa i de sortida de la crisi econòmica. Per això és més important que mai la col·laboració público-privada en totes aquelles actuacions que tinguin com a resultat un impuls de l’activitat econòmica o una millora competitiva dels sectors productius. Rovira accepta que en aquests moments hi ha barreres de desconfiança, però afegeix: “Quan hem avançat com a país ha estat quan hem estat capaços de superar aquestes barreres.” I em recorda els Jocs Olímpics del 1992. I posa alguns exemples de la situació actual o la que tindrem quan arribin els fons de la UE. “Pel que fa a la rehabilitació d’habitatges, per exemple, no hi ha cap més manera de fer-ho i en l’apartat logístic hi ha d’haver una ordenació prèvia del territori… És qüestió de trobar l’equilibri en cada cas. I no sempre és fàcil.”

Finalment, segons el document és important que el govern català insisteixi a reclamar la implicació de l’estat espanyol perquè Catalunya rebi els ajuts directes que li pertoquen d’acord amb el pes econòmic o l’impacte de les restriccions. “El mes de març, el Ministeri d’Hisenda va informar que Catalunya rebria 993 milions d’euros provinents del paquet de 5.000 milions en ajuts directes a les empreses aprovat per l’estat, tot i que, segons els càlculs de la Cambra, Catalunya n’hauria de rebre si més no 1.250”, conclou Rovira.