Report diari sobre el coronavirus: Repunt dels ingressos i alerta per l’incompliment multitudinari de les quarantenes

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Han crescut els malalts de covid ingressats a planta i a les UCI al Principat –2.292 i 577, respectivament– per segon dia consecutiu, però els indicadors de la transmissió del coronavirus continuen baixant. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha fet més autocrítica sobre els errors de previsió. Ha dit que, si bé esperaven un rebrot, no creien que aquest estiu la pandèmia es descontrolés d’aquesta manera. No descarta que encara hi hagi una sisena onada, i diu que el confinament nocturn per municipis i el màxim de deu persones en les trobades s’allargaran unes quantes setmanes més. Per evitar nous rebrots, Argimon ha proposat la creació d’un comitè d’experts independents i ha demanat més col·laboració de la ciutadania, perquè més del 40% de contagiats i contactes no fan la quarantena. Tanmateix, el ritme de vaccinació és bo i el BIOCOMSC ha estimat que els vaccins ja han evitat més de 2.500 morts a Catalunya del gener ençà.

Aquest cap de setmana hi ha hagut desenes de manifestacions a Catalunya Nord i arreu de l’estat francès contra la maniobra del govern d’Emmanuel Macron per a fer imprescindible el passaport covid per a fer qualsevol activitat quotidiana, com ara entrar en una botiga i un restaurant, atès que no pot fer obligatòria la vaccinació. Per segon cap de setmana consecutiu, més de 200.000 manifestants han sortit al carrer a protestar –uns 40.000 més que l’anterior. A les Illes, el govern ha fet públics quaranta-cinc centres de salut amb hores lliures per a vaccinar-se. Una situació que contrasta amb la de la comunitat espanyola de Madrid, en què avui s’ha sabut que el govern d’Isabel Díaz Ayuso té gairebé 300.000 dosis en magatzems i no dóna cites als ciutadans per a rebre’n la segona.

Mentrestant, les farmacèutiques nord-americanes Pfizer i Moderna han decidit d’apujar el preu de les dosis dels vaccins contra la covid en els darrers contractes signats amb la Unió Europea, segons que informa el diari Financial Times. Les de Pfizer passen de 15,5 euros a 19,5 i les de Moderna pugen dels entre 19 dòlars i 22,6 del primer contracte amb la UE a 25,5.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.455.728 casos i 31.397 morts, i actualment hi ha 765 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 199.318.878 casos confirmats i 4.245.633 morts. Del total de casos, 179.869.978 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 35.771.821 casos i 629.391 morts;
–L’Índia, amb 31.723.560 casos i 425.203 morts;
–El Brasil, amb 19.938.358 i 556.886 morts;
–Rússia, amb 6.312.185 casos i 160.137 morts.
–L’estat francès, amb 6.151.803 casos i 111.936 morts;

–A l’estat espanyol hi ha 4.447.044 i 81.486 morts.

La píndola de Jordi Goula: “Catalunya creix (4,1%) més de pressa que no l’estat espanyol (2,8%)”

Aquest matí, l’Idescat ha publicat l’avanç del creixement de l’economia catalana durant el segon trimestre. Ha estat una sorpresa positiva pel ritme intertrimestral de creixement registrat –del 4,1%– perquè és molt més alt que no el de l’estat espanyol, que vam conèixer divendres passat –d’un 2,8%–, i que la mitjana de la zona euro, on va ser del 2%. Dins els països d’Europa, ens col·loquem just després d’Àustria, que va créixer d’un 4,3%, i de Portugal (4,9%). Ha estat un bon trimestre, en general, per a Catalunya. Pensem que si tot l’any creixéssim a aquest ritme, seria un total de més del 16%.

La diferència més important rau en el creixement de la indústria, que intertrimestralment a Catalunya ha estat del 4,2%, en contrast amb l’1,1% de tot l’estat espanyol. Em sembla una diferència molt forta. Val a dir que el sistema de càlcul del PIB de l’Idescat és diferent que el de l’INE, però, així i tot, no sembla forassenyat de pensar que la indústria ha anat molt més bé aquí. L’índex de producció industrial i el de volum de negoci de productes industrials, que calcula l’INE, fins el mes de maig indiquen un creixement més fort a Catalunya. Concretament, aquest darrer és nou punts percentuals més alt en l’interanual de maig. També cal fer esment a les exportacions, que en el cas català tenen un creixement acumulat de quatre punts percentuals més fins el maig.

La nota que han fet pública la Generalitat i l’Idescat concentra els comentaris en termes de taxes interanuals, en què apareixen uns creixements brutals respecte de l’any passat, atès que el segon trimestre va ser el pitjor de la caiguda per la pandèmia. En l’àmbit global, és del 19,1%. Per sectors, la indústria encapçala la recuperació de l’economia catalana amb una taxa del 24,3%. La millora de l’activitat industrial ha estat molt important aquest segon trimestre i ha permès que, segons alguns indicadors d’activitat a preus corrents, fins i tot s’assoleixin nivells semblants als de l’any 2019. En particular, algunes branques –com ara l’alimentació, la química i els vehicles de motor– tenen un creixement notable de les vendes, que també coincideix amb un gran dinamisme exportador.

L’anàlisi que fan dels serveis i dels subsectors que el formen és interessant perquè en alguns casos s’han assolit els nivells anteriors a la pandèmia en termes corrents. Segons l’Idescat, l’evolució dels serveis té una taxa de variació d’un 17,6%, més de 20 punts més que no el primer trimestre del 2021 (-4,9%). En relació amb les activitats que s’inclouen en aquest sector, cal destacar tres fets que em semblen prou importants.

En primer lloc, cal tenir present la recuperació intensa de les branques més beneficiades per la recuperació de la mobilitat turística i la flexibilització de les mesures de distanciament social –transport aeri, hoteleria i restauració. En segon lloc, també convé destacar que s’han superat els nivells d’activitat del 2019 en unes quantes branques, entre les quals destaquen el comerç a l’engròs, l’emmagatzematge, els correus, la informàtica, la publicitat i la seguretat. Finalment, cal assenyalar, com ja passava el trimestre anterior, que hi ha més dinamisme en els serveis de les administracions públiques.

L’activitat en la construcció mostra una recuperació forta i assoleix una taxa de variació d’un 15,4% respecte del mateix període de l’any anterior. És una millora important en relació amb el comportament dels cinc trimestres anteriors, en què hi va haver una evolució decreixent. De totes maneres, des del punt de vista intertrimestral, és el sector que ha tingut més mal comportament aquest darrer trimestre, atès que és l’únic que té un creixement negatiu.

De cara a la recuperació, encara falta un bon tros per a arribar, en termes reals, a les xifres de final de l’any 2019, és a dir, abans no comencés la pandèmia. Si es fa el càlcul amb les dades d’avui de l’Idescat –i se suposa que es confirmen–, el PIB és 5,4 punts per sota de la data de referència. Això vol dir que ens manca un creixement del 5,7% per a assolir aquest punt. Òbviament, hi ha diferències molt notables entre els grans sectors i també dins de cadascun.

Segons els meus càlculs amb les dades de l’Idescat, aquest trimestre la indústria ja ha passat la referència de final del 2019 –concretament, un 2,77% per sobre. Quan l’Idescat publiqui les dades per sectors, podrem veure quines activitats hi han arribat i quines, no. Als serveis, manquen encara 4,5 punts percentuals. Aquí, les diferències entre activitats seran molt fortes, és a dir, amb una dispersió molt gran al voltant d’aquesta mitjana. Finalment, la construcció, que, tal com acabo de dir, és molt enrere. Concretament, encara és 25,2 punts percentuals per sota d’abans de la pandèmia. Per a assolir aquest nivell de referència, cal un creixement del 34%. Molta feina per construir.