Report diari sobre el coronavirus: Europa estudia de fer obligatòria la vaccinació i posa data a la dels infants

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Brussel·les ha anunciat avui que considera d’estendre la vaccinació obligatòria contra la covid-19 a tota la Unió Europea. La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, ha defensat que era apropiat i raonable discutir si calia imposar la vaccinació de manera obligatòria. “Ho hem de debatre”, ha dit en una conferència de premsa, en la qual ha recordat que un terç dels ciutadans de la UE encara no s’havien vaccinat. Precisament, la Unió Europea es prepara per començar a vaccinar contra la covid-19 els infants de cinc anys a onze. Segons que ha anunciat el ministre de Sanitat alemany, Jens Spahn, la campanya d’immunització començarà el 13 de desembre.

Els contactes estrets de persones que puguin estar contagiades amb la variant òmicron del coronavirus hauran de fer quarantena encara que estiguin vaccinats, segons que ha anunciat la Comissió de Salut Pública. Es consideraran sospitosos de contagi amb l’òmicron els viatgers de països del sud de l’Àfrica que tinguin una prova amb resultat positiu o bé quan se’n detecti la variant en les proves de detecció que s’han començat a fer aleatòriament en el 20% de les PCR. Ara com ara, amb la variant delta encara dominant, els contactes completament vaccinats no han de fer quarantena, però sí que es fan una prova i, en cas de ser positiva, s’han d’aïllar. D’altra banda, Salut demana que només es vagi d’acompanyant als hospitals i als CAP quan sigui necessari, arran de la detecció de brots de covid-19 en alguns centres. Precisament, a les Illes, el servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Son Espases analitza les mostres d’una parella que ha aterrat a Mallorca procedent de Sud-àfrica amb escala a Frankfurt, després d’haver-se activat el protocol per sospita de la variant òmicron de la covid-19. Segons que ha informat la Conselleria de Salut, la parella es troba aïllada des que ha aterrat. A Frankfurt, per protocol, se’ls va fer una prova d’antígens que va resultar negativa. Per això van poder continuar el viatge fins a l’aeroport de Palma. Ara bé, una segona prova d’antígens va sortir positiva en un d’ells, de manera que ara resten a l’espera dels resultats de la PCR que determinarà si es tracta de la variant òmicron.

Aquesta tarda, el Departament de Salut català ha obert la possibilitat de demanar hora per a posar-se la tercera dosi del vaccí contra la covid a les persones que tenen entre 65 anys i 69. Per rebre aquesta dosi, han d’haver passat sis mesos des que se’n va rebre la segona, o bé tres en cas que fos la d’Astrazeneca o Janssen. Cal recordar que la majoria de persones d’aquesta franja es van vaccinar amb Astrazeneca.

Per altra banda, el passaport covid serà obligatori a partir de la nit del divendres 3 de desembre al dissabte 4, segons que ha anunciat la Conselleria de Sanitat del País Valencià. El certificat serà obligatori en els locals de lleure nocturn i en la restauració amb cabuda per a més de cinquanta persones i en els esdeveniments i celebracions de més de cinc-centes persones, entre més espais. Fins ara, més de 2,9 milions de ciutadans ja s’han descarregat el certificat. Concretament, aquests darrers set dies, s’han descarregat més de 720.000 certificats i durant el mes de novembre se n’han acumulat 1.256.640 descàrregues.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.666.254 casos i 33.648 morts, i actualment hi ha 261 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: Al novembre, cau la confiança de la indústria

Enmig de l’embolic causat en el món econòmic per la nova variant de la covid-19 i de la por que la situació es compliqui encara més a Alemanya, el novembre ha estat un mes molt difícil per als empresaris industrials de tot Europa. Han continuat les dificultats de subministrament de components i primeres matèries, mentre els preus d’aquests productes no han deixat de pujar, agreujats, a més, pel cost del transport. Fins aquí és una pel·lícula que ja hem anat seguint aquests darrers mesos, però sembla que el novembre presenta dos fets diferencials. El primer és que molts empresaris industrials han dit prou a la minva dels marges i han decidit de fer repercutir els augments de costs en els seus preus. I el segon és que, finalment, la situació ha arribat al moll de l’os i ha fet caure la confiança amb vista als mesos vinents, malgrat una demanda que continua essent molt alta. Vet aquí, aproximadament, el punt de vista dels directors de compres, reflectit en l’índex PMI del novembre, que s’ha publicat aquest matí.

Amb matisos, la situació és semblant a tots els països de la zona euro, perquè els problemes són globals, però, d’acord amb les produccions més importants, uns els esquiven millor que uns altres. Sens dubte, Itàlia ha estat el país amb el millor resultat, perquè el creixement s’hi ha accelerat fins al seu màxim de la història de l’estudi i ha superat el rècord anterior, registrat el maig passat. En canvi, s’ha tornat a observar un ritme de producció especialment moderat a Alemanya i Àustria, amb l’índex a mínims de deu mesos.

En bona part, les diferències registrades per països es poden explicar pel pes que tenen en sengles economies els tres grans grups del mercat industrial. Els índexs mostren una nova desacceleració del creixement dels resultats dels fabricants de béns intermedis i de béns de capital, alhora que els productors de béns de consum han continuat registrant una expansió accelerada.

Quant a l’estat espanyol, l’evolució del sector és en un lloc intermedi, ni entre els millors ni entre els pitjors, si bé l’índex ateny una xifra mínima de vuit mesos. De fet, al novembre no hi ha hagut cap prova que s’atenuessin els problemes de subministrament i de pressió dels costos, que han caracteritzat el sector manufacturer aquests últims mesos. Ans al contrari, es van establir nous rècords, tant en l’allargament dels terminis de recepció de les comandes com en la inflació dels costs. La conseqüència és que l’activitat industrial s’ha trobat limitada, amb una producció que ha augmentat a un ritme més lent, mentre els empresaris es mostren com més va més preocupats pel futur, en veient com es va allargant el problema. Una situació més angoixant, encara, en comprovar que la tendència de la demanda s’ha mantingut positiva, a mesura que les noves comandes han tornat a créixer.

El comentari que en fa el director de la publicació d’IHS Markit el trobo força encertat. Diu que, com calia esperar, l’escassetat d’existències i les dificultats del transport han continuat impulsant els preus cap amunt, fins a registrar un augment dels costs com no s’havia vist. Com a fet diferencial, cada vegada les repercussions en els preus de venda de les empreses s’estenen més, perquè els balanços han arribat a un punt en què no tenen cap més alternativa. Saben que han de protegir els seus marges, tant com sigui possible, en cada cas. I conclou dient que aquestes dificultats “mostren pocs indicis d’atenuació, la qual cosa afecta la confiança i, per això, les expectatives de cara al futur han disminuït lleugerament”.

I a Catalunya? Malauradament, els PMI no van més enllà de l’estat espanyol i per això parlo amb Oriol Alba, secretari general de CECOT, que cada dia tracta amb els empresaris. La primera cosa que em diu és que cal fer un cas a banda de tots els sectors i empreses lligats a l’automòbil. “Es troben més afectats per la situació actual que no els altres”, em comenta. I quan li parlo de les conclusions dels PMI per al novembre em diu que són encertades, però que ell canviaria el terme “confiança” per “incertesa”. I afegeix: “Avui, la incertesa, a escala màxima, ja és una variable clau en totes les empreses. La gestió tàctica de la quotidianitat l’han de coordinar amb una estratègia a llarg termini, que té la dificultat afegida d’encabir-se en un entorn de gran volatilitat.” Creu que les empreses més globalitzades es ressenten més de la situació actual i estan molt preocupades per la manera com poden diversificar els seus proveïdors. “Moltes, fins i tot, mostren interès per la relocalització”, conclou.

Tornant a les opinions dels directors de compres del novembre, en destacaria dues coses. Per una banda, la complicada situació d’Alemanya. No sols per la conjuntura empresarial, sinó per l’extensió de l’onada pandèmica. Arreu d’Europa hi ha molta por sobre què puguin acabar decidint les autoritats del país, d’acord amb l’evolució sanitària. Si triessin el camí austríac, amb fortes restriccions –i no sé si, fins i tot, arribant al confinament–, les conseqüències podrien capgirar enormement totes les previsions que s’havien fet sobre la velocitat que tindria l’etapa de recuperació.

I, per una altra, la por de la inflació. Ahir el president de la Reserva Federal va comentar un fet inevitable, però molt preocupant, ara com ara. Jerome Powell va dir que acceleraria la retirada dels estímuls monetaris “perquè la inflació ja no és transitòria”. Suposo que ho matisarà aviat, però queda clara la seva posició primària. De fet, en el comentari de l’informe PMI del novembre hi ha una frase preocupant en la mateixa direcció: “Com que la demanda, una vegada més, ha superat l’oferta, els preus cobrats pels productes manufacturats s’han impulsat a l’alça a una taxa que sobrepassa tot allò que s’havia registrat abans en gairebé dues dècades. Aquest augment suggereix que la inflació dels preus al consumidor ha d’augmentar encara més.” Recordem que a l’estat espanyol l’avanç del novembre de l’IPC és del 5,6% i el de la zona euro, del 4,9%.

En definitiva, un novembre en què s’ha frenat el creixement industrial a l’estat espanyol i a molts països d’Europa, i que deixa obertes les portes a un augment més generalitzat dels preus les setmanes vinents. Una situació gens positiva, en uns moments en què la inflació ja va cap amunt amb força, i en què els bancs centrals tenen l’última paraula, amb la seva actuació de la política monetària.

A tot el món, les darreres xifres són de 263.353.005 casos confirmats i 5.237.877 morts. Del total de casos, 237.781.463 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 49.438.816 casos i 803.186 morts;
–L’Índia, amb 34.596.776 casos i 469.247 morts;
–El Brasil, amb 22.094.459 casos i 614.754 morts;
–Regne Unit, amb 10.228.772 casos i 144.969 morts.
–Rússia, amb 9.669.718 casos i 275.419 morts.

–L’estat francès, amb 7.675.504 casos i 119.131 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.164.184 casos i 88.052 morts.