El boicot independentista marca el referèndum de Nova Caledònia amb una abstenció rècord

  • L'estat francès ha reforçat el dispositiu per garantir la votació amb vehicles blindats, gendarmes i militars

VilaWeb
Alexandre Solano
12.12.2021 - 13:50
Actualització: 12.12.2021 - 18:09

El tercer referèndum en tres anys per la independència de Nova Caledònia tanca avui en fals els acords de pau de Nouméa i obre un període d’incertesa política i social a l’arxipèlag. Per a garantir la votació, boicotada pels favorables a un estat independent, l’estat francès ha enviat de reforç mil quatre-cents gendarmes, dos-cents cinquanta militars, un centenar de policies, trenta vehicles blindats, cent seixanta vehicles lleugers, dos helicòpters i un avió. Una mobilització de recursos que evidencia la tensió que es viu al territori.

La consulta del 2018 va revelar un resultat molt més ajustat que no es preveia, amb un 43,3% a favor de la independència, i la diferència encara va ser menor l’any passat, amb un 46,7% a favor. Així i tot, enguany les organitzacions independentistes han fet una crida a no participar en la consulta. De fet, aquest divendres, una delegació dels partits independentistes, encapçalada pel president del parlament, Roch Wamytan, juntament amb membres del govern, ha denunciat a l’Assemblea General de l’ONU a Nova York que el referèndum no té legitimitat.

L’efecte del boicot independentista ha tingut un gran efecte en els resultats provisionals de la votació, que s’han començat a publicar aquest matí (hora catalana). Tan sols el 3,51% dels vots han estat a favor de la independència; la resta, el 96,49%, s’han decantat pel no (la resta, un 2,99% han estat vots nuls). La participació ha estat de tan sols el 43,90%, gairebé 36 punts per sota de la de l’any passat (79,63%). En uns quants feus independentistes, la participació ha estat de vora l’1%; en alguns fins i tot no s’ha emès cap vot.

Si bé ha reconegut les elevades xifres d’abstenció, Emmanuel Macron s’ha congratulat pels resultats del referèndum una volta s’ha acabat el recompte. “Els caledonians han escollit de continuar essent francesos, de manera lliure. Per a la nació sencera és un orgull i un reconeixement. França és avui més bella perquè Nova Caledònia ha escollit de romandre-hi”, ha declarat el president francès en un discurs televisat. Així i tot, Macron admès que la població de l’arxipèlag continua dividida, i ha assegurat que encetarà una nova fase de diàleg amb les diverses forces polítiques de Nova Caledònia.

Malgrat que els partits independentistes demanen als seus batlles que vetllin perquè no s’impedeixi de votar a qui vulgui, no exclouen que hi hagi excessos, amb “joves sensibles a la causa de la independència” que no segueixen les instruccions. El motiu del boicot és una onada de la covid com no s’havia vist fins ara a Nova Caledònia, que ha causat 12.195 casos i 276 morts d’ençà del setembre, i ha comportat importants restriccions. Això inclou la impossibilitat de dur a terme el dol canac, un ritual central del poble canac, que representa el 80% de les morts, que pot durar setmanes, amb cerimònies i la mobilització de clans.

Arran del xoc que ha representat la covid per a milers de clans i l’endarreriment del dol un any, el senat tradicional canac i els partits i sindicats independentistes, de majoria canac, van demanar un ajornament del referèndum, perquè troben que ara no hi ha les condicions adequades per a fer una campanya justa i en les mateixes condicions.

Tanmateix, amb l’oposició dels unionistes, el govern francès ha refusat de modificar la data de la votació. Els unionistes tenen clar que enmig de la pandèmia, que afecta més als favorables a la independència, i després de la intervenció de l’estat francès, que ha enviat vaccins i centenars de sanitaris, difícilment el sí aconseguirà de mobilitzar encara més els seus partidaris i guanyar la votació. Les autoritats franceses, més enllà de mantenir Nova Caledònia, que és un territori estratègic al Pacífic, vol evitar que un endarreriment pugui fer que la qüestió del referèndum i de l’acord AUKUS, la nova aliança militar creada pel Regne Unit, els Estats Units i Austràlia, que arracona França al Pacífic, formi part de la campanya de les presidencials l’abril del 2022.

Ara, una vegada fets els referèndums de l’acord de Nouméa, hi ha incertesa sobre com pot evolucionar la situació política. El calendari acordat era d’obrir un període de divuit mesos, que establís l’estatus de Nova Caledònia dins l’estat francès si es decidia de romandre a l’estat francès, o per a pactar la transició i el marc de relacions com a estat independent si guanyava el sí. Ara els partits independentistes s’han desmarcat d’aquests terminis i, com era d’esperar, es neguen també a reconèixer el resultat del referèndum del 12 de desembre. No obstant això, són partidaris de tornar a la taula de negociació.

El territori deixa de tenir un full de ruta acordat. Si no hi ha negociació entre les parts, la situació política és imprevisible en un territori marcat durant molt de temps pel colonialisme, la divisió entre canacs i europeus i la violència entre faccions, que s’havia mantingut en pau arran d’uns acords que a partir d’ara deixen de tenir efecte.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any