26.01.2016 - 22:00
|
Actualització: 27.01.2016 - 08:20
Avui és un dia de festa, perquè avui recuperam la dignitat d’aquest petit país nostre.
Atacar la llengua és atacar la identitat i avui, amb la restitució de la Llei de Normalització Lingüística, feim un acte de justícia i recuperam la nostra dignitat com a poble.
Cal recordar que la Llei de Normalització Lingüística es va aprovar durant el govern conservador de Gabriel Cañellas, l’any 1986. I es va aprovar amb el consens de tots els grups parlamentaris d’aquell moment.
La Llei de Normalització Lingüística ha permès durant aquests trenta anys que el català fos present a les institucions, als mitjans de comunicació, a l’ensenyament, a la universitat, a l’administració, al món cultural… En definitiva, que la llengua catalana fos la llengua normal en l’àmbit formal i en l’àmbit familiar.
L’únic que va ser capaç de rompre el consens que ha permès la normalització del català en l’àmbit públic va ser el govern Bauzá, durant la fatídica legislatura de 2011-2015.
El pla de persecució contra la llengua catalana a les Illes Balears va seguir els mateixos eixos que anteriorment s’havien planificat amb el decret de Nova Planta, durant el regnat de Felip V, o amb les dues dictadures espanyoles (amb les adaptacions històriques necessàries, és clar): l’ensenyament (amb el ‘famós’ TIL), els mitjans de comunicació (amb la desconnexió dels canals catalans, com el Súper3, el 33, o el 3/24) i l’administració pública (amb l’eliminació del requisit de català per a accedir a la funció pública).
El català quedava relegat, doncs, al folklore, així com les famoses sobrassades penjades d’una escala de collir figues, en defensa de ‘lo nostro’.
Però la societat illenca va dir prou, amb força: per una banda, durant la manifestació més multitudinària d’aquesta terra, en què cent mil persones sortiren al carrer per dir no a les polítiques educatives i lingüístiques del PP i, per una altra, a través del seu vot, el dia 24 de maig de 2015.
El Govern de les Illes Balears i els grups parlamentaris de la majoria (Més, Podem i PSOE), juntament amb el PI (que, en aquesta qüestió, manifesta un clar suport a la llengua catalana), han anat desfent totes les accions de l’anterior govern en contra de la llengua: el català torna ser la llengua vehicular de l’ensenyament (el TIL ja és història), tornam rebre els canals de la CCMA (des del mes passat) i avui hem aprovat la presa en consideració de la proposició de llei perquè el català torni ser requisit per a accedir a la funció pública.
Això no vol dir que tot estigui fet i que no calguin més polítiques fermes en matèria lingüística. Cal planificar accions urgents per continuar recuperant el català en tots els àmbits; en això treballa la Direcció General de Política Lingüística.
Però el plenari d’avui ha fet una gran passa perquè la llengua catalana, la llengua d’aquest país, sigui una altra vegada la llengua de cohesió social.
La llengua catalana és un valor i és la màxima expressió de la nostra identitat. Continuarem treballant-hi, per justícia i per dignitat.
Bel Busquets, diputada de Més per Mallorca al Parlament de les Illes Balears.
