L’escriptora i activista americana Rebecca Solnit (Bridgeport, Connecticut, 1961) ens delecta amb un dels assaig més polèmics Els homes m’expliquen coses, que ens arriba per primera vegada en català gràcies a Angle Editorial (2016), de la mà de Marina Espasa.

Rebecca Solnit és una escriptora i activista americana | Foto: Sallie Dean Shatz / Cortesia de Viking Books

A Els homes que m’expliquen coses, Solnit cus un ric entramat de reflexions, debats i discursos al voltant del feminisme i la violència de gènere. L’autora enceta el seu recull d’assaigs (un total de 9) amb una breu peça que publicà inicialment online el 2008 i que en poc temps es va viralitzar a les xarxes socials.

En aquest primer capítol, que dóna nom al volum sencer, l’autora reflexiona al voltant d’una anècdota personal: la conversa amb l’adinerat amfitrió d’una festa a la què Solnit havia estat convidada. Després de preguntar-li per la seva última publicació, «el senyor Molt Important» parlà a l’escriptora amb to paternalista, autoritari i alhora condescendent d’un llibre d’allò més conegut. L’entès «senyor Molt Important», però, no era conscient que estava alliçonant a l’autora del llibre.Com afirma Solnit, «que ens diguin, de manera categòrica, que ell sap de què parla, i ella no – encara que sigui en la part més petita d’una conversa – perpetua la lletjor d’aquest món i n’oculta la llum».

Emparat pel «deixa que t’ho expliqui», el protagonista de l’anècdota de Solnit és tan sols un mer exemple de violència sexista, obliqua i gairebé invisible, d’una silenciosa «guerra a la qual gairebé qualsevol dona s’enfronta cada dia». Quantes dones no han estat mai víctimes del condescendent «deixa que t’ho expliqui», del «ho entens?» o «no saps de què parles»? Amb la publicació de l’assaig Els homes que l’expliquen coses, es popularitzà el neologisme «mansplaining», (compost en anglès d’«home» i «explicació»), que ràpidament es va estendre a les xarxes socials per a referir-se al paternalisme amb què molts homes tracten a les dones en converses intel·lectuals. Si bé Solnit no empra el neologisme a la seva obra, d’alguna manera n’ha estat la propulsora. És, però, el mansplaining quelcom nou o una mera etiqueta per posar nom a una estesa, perpetuada i subtil forma de violència? No és el mansplaining tan sols una de les moltes cares de violència sexista?

Pots continuar llegint l’article fent clic ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]