Del Black Friday a Reis, comprant… i de postres, les rebaixes

  • Cal demanar-se si té gaire raó de ser la campanya tradicional quan ja fa un mes i mig que tenim un mercat farcit de promocions i descomptes per a animar la gent a consumir una mica més.

Jordi Goula
11.01.2020 - 21:50
VilaWeb

‘Si això no es frena, d’aquí a dos anys no reconeixerem les nostres ciutats’, deia abans del Black Friday en German Cid, president de Comertia, referint-se a la desaparició progressiva del comerç físic. ‘Fer rebaixes abans de la campanya de Nadal no té solta ni volta. Ens disparem un tret al peu nosaltres mateixos’, argumentava el mateix dia Joan Carles Calbet, president de RetailCat. Recollia aquestes contundents declaracions en un article (‘Disbauxa de consum, gran negoci o un tret al peu?‘, dia 30-11-2019) sobre el període de disbauxa de consum que començava a final de novembre. Ara ja han passat les festes i és interessant de saber què opinen els dos empresaris sobre què ha passat aquestes últimes setmanes, just quan comencen les tradicionals rebaixes de Reis, unes rebaixes molt descafeïnades després de tants i tants dies d’ofertes. I sembla lògic de demanar-se si en els moments actuals tenen cap sentit, aquestes rebaixes tradicionals.

Recordem que les rebaixes, tal com les havíem conegudes fins fa pocs anys, ja no existeixen. Fem memòria. Van començar en el sector de la moda i tenien molta raó de ser, perquè amb el canvi de temporada calia despatxar els excedents per poder comprar la col·lecció de la següent. Però ara això ja no funciona així ni al sector de la moda –avui no hi ha dues temporades, sinó quatre o més, amb cicles molt curts– ni als altres. Ara com ara, es promouen productes de temporada a preus atractius, empesos per les promocions que es fan per internet i per la liberalització que hi ha al mercat, per llei. Això té tres implicacions molt evidents. Per als consumidors resulta interessant perquè, en teoria, compren més bé de preu; als comerciants els és un gran maldecap, perquè els retalla els marges; i per als grans operadors és una oportunitat de fer més quota de mercat i eliminar competència.

Per German Cid, les rebaixes tradicionals cada vegada tenen menys raó de ser. ‘En realitat –diu– s’han convertit en una promoció més de les que es fan durant tot l’any.’ Afegeix que la gran campanya de l’any és la de Nadal i Reis, però que si comences les promocions a final de novembre, fet i fet, ‘et queden deu dies i prou per a fer vendes a preus normals’. Recorda què ha passat amb l’evolució de les vendes el desembre, tal com recull l’indicador de Comertia, publicat dimarts. A la nota adjunta a l’indicador, s’explica: ‘Les vendes al desembre han estat positives per les cadenes de retail associades a Comertia, amb una mitjana de creixement del 2,6% respecte del mateix mes de l’any anterior. Ara, cal destacar que de l’1 al 24 de desembre les vendes només van créixer d’un 1,7%, a causa de l’avançament de les compres de Nadal durant el Black Friday, i ja van quedar registrades al mes de novembre.’ Això ens diu que les compres fortes es fan els últims dies de l’any, pels motius que apunta.

Joan Carles Calbet és del mateix parer. ‘Les rebaixes han perdut sentit, enmig de les promocions constants durant l’any. El fet més perillós és que entre tots plegats hem liquidat la campanya de Nadal, que era clau per a molts sectors. Fa anys començava el 8 de desembre amb preus normals i ara comença pel Black Friday amb preus ja retallats… I els marges es fan cada vegada més estrets.’ En realitat, aquí hem fet una mala còpia dels americans. Allà fan Divendres Negre després del dia d’Acció de Gràcies, que és quan es fan els regals, i l’endemà es fan les rebaixes. Com abans els Reis i les rebaixes del 7 de gener a casa nostra. Però aquí lliguem un divendres –que no treu cap a res i que normalment s’allarga uns quants dies per cada banda– amb la campanya de Nadal. Un disbarat total. Per més que allarguis el període de compres, la gent no té més diners per a gastar… Aquesta mateixa reflexió fa Calbet en relació amb els diumenges oberts. ‘No es ven més. Simplement la gent trasllada la despesa d’un format a un altre. I aquí sempre hi guanyen els més grans.’

I pel mig hi ha les vendes per internet, que no cessen de guanyar mercat. Cal diferenciar els comerços que tenen vendes en línia i físiques dels grans operadors només en línia, encara que la part grossa se l’enduen aquests. Segons Comertia, ‘les vendes en línia continuen creixent a bon ritme, tot i mostrar resultats molt dispars. Aquest desembre han tancat amb un creixement del 29% respecte del mateix mes de l’any anterior’. En German Cid fa una reflexió interessant sobre aquest punt. ‘Molta gent compra per internet sense mirar els preus, senzillament compra pels descomptes que li diuen, sense comprovar si són correctes o no. En molts casos, el preu descomptat continua essent més alt que no el que pots trobar en una botiga física.’ La queixa pel tracte diferent que reben els grans operadors i el comerç físic té tota la raó de ser. ‘A nosaltres l’inspector ens comprova els preus d’abans i els de rebaixes, i ens posa una multa si no ho fem bé, mentre que els grans operadors ho fan com volen’, afegeix. És cert això que diu. Qui i com comprova allò que ofereixen Amazon o Alibaba? I ja no entro en la qüestió d’on paguen impostos…

La comprovació és un dels punts forts de les rebaixes que podríem anomenar ‘controlades’ en el comerç físic, a més de l’atenció personal que sempre facilita la compra. Calbet hi afegeix un altre aspecte, l’ambiental. ‘No es tracta tan sols del transport de la venda amb camionetes dins les ciutats, sinó del transport de les devolucions, que són molt elevades. Es calcula que són cinc vegades més que les que es fan a les botigues físiques. O els embalatges que són molt més grans. Tot plegat és molt poc sostenible…’ El fet és que ignorem el cost ambiental que tenen les devolucions dels paquets, però deixen un rastre de contaminació que empitjora la qualitat de l’aire i contribueix al canvi climàtic. Aquest problema creix com més va més, a mesura que augmenta el comerç electrònic i les empreses faciliten les seves polítiques de devolucions perquè siguin més fàcils per als usuaris. El problema s’ha fet tan gros i contraproduent per als grans operadors, en un temps de progressiva conscienciació sobre l’emergència climàtica, que el director executiu d’Amazon, Jeff Bezos, va anunciar al setembre que la companyia havia fet una comanda de 100.000 camionetes elèctriques, que farà servir per als seus repartiments als EUA a partir del 2021.

En resum, sembla que el temps de les rebaixes tradicionals ha desaparegut… perquè tot l’any en podem trobar, en promocions, descomptes o campanyes especials. Però hi ha un punt final que hauríem de pensar com el desenvolupem. Segons Calbet, ‘un dels aspectes bons que tenien les rebaixes tradicionals era que, en teoria, eren les úniques promocions amb garantia per al consumidor’. Ara hem d’esforçar-nos a veure com pot evolucionar aquesta protecció del consumidor amb els nous models d’oferta que creixen de dia en dia. No serà fàcil…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any