Ramon Font, portaveu nacional d'USTEC-STEs IAC

Ramon Font em rep a la seu nacional de la USTECSTEs a la ronda de la Universitat de Barcelona. Ell n’és el portaveu nacional. ‘Ja veus com estem els sindicats’, em diu rient i assenyalant en direcció als seus peus, on hi ha unes rajoles escapçades que trenquen el mosaic del terra. A la seu hi ha força moviment i que estiguin en plenes negociacions per a incrementar la partida del pressupost d’Ensenyament hi deu tenir alguna cosa a veure. ‘No demanem viure millor, sinó poder fer millor la nostra feina’. Se’l nota preocupat perquè la gent entengui quines són les seves reclames, que en total ascendeixen a 140 milions d’euros, tots ells, per a recuperar drets perduts en els últims anys. Em comença parlant de les retallades del 2010 i com no pot ser d’altra manera, passem als comptes del 2017. Ahir a la tarda els va arribar una oferta del departament d’Ensenyament però Font ja m’avisa que no és suficient. No té por de fer la vaga i no es mossega la llengua quan es dirigeix al govern: ‘Si no ens donen el que demanem serà per tatcherisme.’

—Quan comencen les retallades en educació?
—Comencen el maig del 2010 a l’estat espanyol amb Zapatero. Però el curs 2011-12 Catalunya va ser pionera a l’estat espanyol en implantar una hora lectiva més a primària i secundària. Després va arribar el decret Wert i ho va incrementar una hora, establint 20 hores a secundària i 25 a primària.

—Què va suposar per la comunitat educativa?
—Que molta gent va anar al carrer i els professors que van quedar-se van haver de fer més hores. Als centres es va començar a viure molt malament. En el meu cas, amb l’increment de l’horari lectiu, vaig passar de tenir 120 alumnes a 150. I això suposa un empitjorament de la qualitat de l’educació. Això a vegades costa d’explicar-ho. No demanem treballar menys hores, sinó fer menys hores lectives. No demanem viure millor, sinó poder fer millor la nostra feina. Amb més professors tindríem més hores per a preparar les classes, menys alumnes per avaluar i això implicaria més coordinació formal i informal que ens permetrien d’entendre millor els alumnes.

—La gent es fa un embolic. Quines reclames feu?
—Doncs com comentava, una reducció de l’horari lectiu. Es feien 23 hores lectives a primària, i 18 a secundària. Fa tres anys van apujar-ho a 25 i 20 hores, respectivament. Per això demanem 6.000 nous professors. També demanem que les substitucions es facin des del primer dia i des del dia 1 de setembre, ja que ara no arriben fins al setè dia de baixa. Que no hi hagi cap tancament de línies públiques, la retirada del pla pilot, que permet escollir professors a dit, i per una altra banda, també demanem reduir dues hores l’horari lectiu als majors de 55 anys. Aquest dret se’ns va treure en un acord de govern de l’any passat. És a dir, en ple creixement econòmic van aplicar una retallada. Del 6% del PIB que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) demana que s’inverteixi en educació, ara ens donen el 2,07 i demanem una dècima i escaig més. Demanem xavalla, és una demanda molt petita, assumible i realista. El mateix Junqueras ha dit que és un pressupost extensiu, però no atén les nostres demandes. Per què serveix un pressupost expansiu si no és per educació? Els mestres sabran el que necessiten els centres, no?

—Hi ha algun avançament en les demandes?
—En principi sembla que s’està arreglant el tancament de línies públiques i les substitucions des del primer dia també, però encara no estem on volíem. I quan al pla pilot, ens han dit que l’aturaran. No estem d’acord que es cobreixin llocs públics per entrevista i que les direccions guanyin pes en el poder de selecció. Són mètodes difícilment controlables.

—Millora salarial en demaneu?
—A la mesa d’Ensenyament no. Això depèn de Governació i lògicament nosaltres no farem vagues en nom de tots els funcionaris. Els mestres som bons, però beneits no [riures].

—La consellera Meritxell Ruiz us ha rebut?
—No. Hem tingut contactes amb el departament però fins ara han estat molt poc seriosos. Aquesta setmana ens van fer una oferta i al cap de tres hores ens oferien la meitat del que ens havien ofert. Finalment ahir ens van fer arribar una oferta per escrit molt esquemàtica. Es comprometen a contractar 3.500 professors pel curs vinent i 2.200 més entre el pressupost del 2018 i el 2019. Recuperaríem una hora amb els 3.500 professors de l’any vinent, però no diuen si els 2.200 restants serien per a recuperar la segona hora lectiva. No ho volen reconèixer per escrit. Per una altra banda, Ensenyament estipula que l’increment de 3.500 professors costaria 140 milions d’euros quan no hauria d’arribar als 50. No voldríem que aquests 140 milions, que són fruit de la nostra vaga, se’n vagin a la concertada.

—Així que de moment no esteu satisfets.
—Ho hem d’estudiar detalladament, però de moment mantenim la vaga. Totes aquestes ofertes que hem rebut han estat a través de contactes bilaterals i no en la mesa de negociació.

—No hi ha hagut mesa de negociació?
—El 14 de desembre vàrem demanar una mesa, que havia de ser aquesta setmana, i no l’han convocat. Finalment ahir ens van dir que la faríem dimecres vinent. El departament sempre té molt poc respecte cap a la mesa.

—Confieu que hi haurà acord?
—La nostra demanda és molt assumible. Són 142 milions d’euros. Això són 6.000 mestres que entrarien en els centres educatius el setembre. I que passarà el setembre si tot va bé? Doncs que hi haurà un referèndum. Suposo que no només es tracta de convocar-lo, sinó de guanyar-lo. Si jo fos Junts pel Sí, aprovar les nostres propostes ho veuria com un mecanisme per aplanar el terreny i la CUP aprovi el pressupost i al mateix temps, donar arguments perquè els professors defensin que la república catalana té sentit. I tot això de cara el setembre, quan es farà un referèndum.

—Per què no vàreu fer vaga dimecres, conjuntament amb la CGT?
—Perquè no teníem temps per a preparar-la. Més que res, hi va haver una reunió de cinc sindicats i quatre van veure que la millor data era el 9 de febrer. En els centres es valora molt positivament que hi hagi unió entre els sindicats. Si la fèiem el dia 18 perdíem tres setmanes per a preparar la mobilització i clar, el sindicat que té menys representativitat en els centres no pot imposar als altres quatre quin és el dia de fer la vaga. La USTECSTEs, per exemple, proposava que la manifestació sortís de la delegació del Govern espanyol per a visualitzar altres aspectes com l’espoli fiscal, però els altres sindicats ens van dir que no, que la manifestació havia de sortir d’Urquinaona. Nosaltres som el sindicat majoritari i a la mesa tenim més vots que els altres tres junts. Però bé, ens hem guardat la proposta. No sempre pots imposar el que tu dius.

—Us preocupa que no hi hagi seguiment?
—Pels ‘inputs’ que rebo, crec que sí que n’hi haurà. A molts professors se’ls estan posant les dents llargues amb el tema de l’horari lectiu. Si jo fos el govern, no me la jugaria pensant que la vaga no tindrà seguiment. Clar, també creia que havia de guanyar la Hillary Clinton i que Anglaterra es quedaria a la Unió Europea. Mai se sap. La vaga més gran que recordo va ser la del 14 de febrer del 2008 contra la LEC. El Del Pozo [Alberto], llavors director general de Professorat i Personal de centres del Departament d’Ensenyament, la nit abans se’n reia. I va ser massiva. Recordo que al conseller Maragall li tremolava la veu en la conferència de premsa de després. No es pot jugar i confiar que no hi haurà seguiment.

—Per cert, com prepareu la vaga?
—S’han de treballar molt bé. Pensa que hi ha 3.500 centres escampats per Catalunya i hi ha 72.000 treballadors. Llavors, arribar a tot arreu és complicat. Fent broma, arribem a llocs on no arriba l’església. Els delegats visiten els col·legis, fem reunions i expliquem la vaga. I ho fem entre tots, entre tots els sindicats.

—Voleu fer la vaga el dia que es voti el pressupost. Si hi voleu influir, per què no l’organitzàveu una setmana abans?
—A nosaltres ens sorprèn molt que hi hagi visions que pensin que la vaga del 9 de febrer no té influència en les negociacions que hi ha ara mateix. Jo el que tinc entès és que les partides es poden moure fins al darrer moment. De fet, he vist com votaven propostes que a l’hora del dinar encara no s’havien decidit. La voluntat era deixar la mà estesa a què hi hagués una negociació. Hem intentat jugar amb temps i que tots els actors puguin fer el que toca. I pensem que el govern hauria de triar entre millorar l’educació del país o tenir una vaga quan es vota el pressupost. És que els hi hem posat molt fàcil. 142 milions d’euros, dels quals ja n’han donat uns quants, com ja he dit. Si no ens donen el que demanem serà per tatcherisme. El tatcherisme és una ideologia molt potent. El neoliberalisme té clar que els sindicats s’han d’abolir, i l’escola i els serveis públics també.

—Però la vaga té una voluntat política, oi?
—Hem de reconèixer que hem volgut tenir aquesta oportunitat política i col·locar la vaga el dia 9. Per primer cop, potser, hem vist l’oportunitat de treure-li suc al procés, en el millor sentit del terme, perquè les nostres millores són per l’educació del país i no hi ha res que determini més el futur del país que l’educació. Entre companys, quan hi havia retallada, moltes vegades desistíem de fer vaga perquè ens trobàvem enmig del procés, cap a una república, i creiem que no era el moment. Però Joan Fuster ja ho deia: O fas política o te la fan. Llavors, aquí cadascú juga les seves cartes i nosaltres modestament estem jugant les nostres i el professorat ho està entenent.

USTECSTEs està influïda per algun partit?
USTECSTEs crec que queda molt clar que té independència sindical. Per a nosaltres això és sagrat. I a dins hi ha pluralitat. Hi ha persones de diferents partits, evidentment, però no li preguntem a ningú de quin partit ve. Ara l’interès que estem cercant és clar: recuperar condicions de treball i millorar la nostra educació.

—Us preocupa que sectors polítics dins dels sindicats aprofitin la vaga per a generar tensió política?
—Si volguéssim dinamitar el pressupost i carregar-nos el procés, no demanaríem 142 milions d’euros. Demanaríem 9.000 milions, que és el que diu la LEC, a la qual nosaltres vàrem votar en contra i ERC i CDC a favor. I els diria: Allò que vàreu votar a favor i que a nosaltres no ens agradava, diu que ara vosaltres us heu de gastar 9.000 milions d’euros més a part dels 4.821 que ja us esteu gastant, perquè el 6% del PIB són 13.900 milions d’euros. Si féssim això i no baixíssim del burro, se’ns podria acusar de voler carregar-nos el procés i tindríem serioses dificultats per a contradir-ho. Tot i que no seria perquè m’hagués pres dos cigalons abans de l’entrevista, sinó perquè ho diu la LEC. Vaja, que si volgués carregar-me el procés, seria bastant sapastre. Aquesta teoria és fruit del hooliganisme, només cal mirar els números amb atenció.

—Escapem-nos del pressupost un moment. Com està l’educació pública?
—Nosaltres vàrem fer una proposta d’ILP del sistema educatiu que el 18 de maig van rebutjar Junts pel Sí i el PP, i que proposava d’acabar amb la concertada en un període deu anys, la gratuïtat de bressol a universitat i demanava democràcia als centres educatius. Ara mateix el principal problema més gran del sistema escolar a Catalunya és la segregació escolar. I això és perquè hi ha concertades i llibertat de tria de centres educatius, i crec que hauria de prevaldre el dret a l’educació abans que la llibertat d’educar per part dels pares. El tràfic que hi ha cada dia a Barcelona per anar als centres concertats de Sarrià Sant Gervasi ens ho hauríem de fer mirar.

—Però entre les vostres reclames no hi ha l’eliminació de la partida de 30 milions d’euros pels centres que segreguen per sexe.
—Nosaltres fem les reclames en to positiu. A nosaltres no ens correspon dir d’on treure els diners. Et podria parlar de l’impost de successió, de l’impost de patrimoni, de l’IRPF…

—Però aquesta partida és del vostre departament.
—La USTECSTEs està a favor d’una educació pública, en català, laica i coeducadora. I els centres que segreguen per sexe no són públics, ni laics ni coeducadors. Llavors nosaltres no els voldríem veure ni en pintura sostinguts per fons públics. Ara, cadascú es lliure de pagar-se el que vol, però de la seva butxaca. I un altre problema molt greu que la ILP recollia en els mateixos termes de la LEC és el finançament. Patim un infrafinançament endèmic. No pots guanyar la lliga amb l’Alabès. I a vegades se’ns demana que estiguem a la Champions amb un pressupost d’equip modest. Recentment la Fundació Bofill deia que estem en els nivells de finançament del Perú o Laos en relació al PIB. Pensa que en el pressupost es dedica un 2,07% a educació, quan els països del nostre entorn dediquen un 6%. Aquesta és un dels principals problemes que tenim. I paral·lelament no ha caigut la inversió de la concertada, que el 2010 era de 1.070 milions i el 2017 serà de 1.075. Tota la retallada sobre les esquenes de la pública. I resulta que els treballadors de la concertada cobren menys respecte el 2010. Aquí algú està fent l’agost.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]