Rajoy, implicat directament en la pressió a BPA per a obtenir dades dels Pujol, segons Público

  • Pot haver enviat el seu cap de gabinet i el secretari d'estat de comerç per pressionar

VilaWeb
Redacció
30.08.2016 - 17:17
Actualització: 31.08.2016 - 09:09

El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, es va implicar directament en l’operació d’estat per a pressionar els propietaris de la Banca Privada d’Andorra per obtenir dades del compte de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, segons la informació difosa pel diari Público aquesta tarda. Segons el diari, el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, i el secretari d’estat de comerç, Jaime García-Legaz, van ser durant l’estiu del 2014 (el de la confessió de Pujol) a Andorra negociant amb els propietaris de la BPA, els germans Ramon i Higini Cierco, i també amb el govern andorrà, amb el propòsit d’obtenir l’extracte del compte de l’ex-president.

Moragas ja es va veure empastifat per una altra informació escandalosa relacionada amb l’ofensiva de l’estat espanyol contra l’independentisme: es van filtrar els SMS que es va enviar amb Victoria Álvarez, l’ex-amant del fill gran de Jordi Pujol, en què li demanava que fes públic tot allò que sabia sobre la suposada evasió de diners de Jordi Pujol Ferrusola a Andorra. El mateix dia de l’enviament d’aquells missatges, el desembre del 2012, Álvarez va rebre la visita de l’ex-comissari José Manuel Villarejo, i tots dos, segons Público, van anar a Andorra per saber on tenien els diners els Pujol.

Segons aquest diari, el juny del 2014 (un mes abans de la confessió de Pujol), la ‘brigada política’ de la policia espanyola dirigida per Eugenio Pino va localitzar el compte de l’ex-president a la BPA, i en aquella època eren freqüents els viatges de Moragas a Andorra i a Catalunya, que es reunen amb empresaris i mitjancers fins que va aconseguir un compromís dels Cierco. Aquest compromís pot ser que ajudés en la investigació, passant per alt les disposicions de la legislació andorrana, a canvi d’aturar una suspensió del Seplablanc (Servei Permanent de Prevenció i Emblanquiment de Capital), depenent del Banc d’Espanya.

L’obtenció de la informació
Público detalla així com el govern espanyol va obtenir la informació del compte de Pujol: mitjançant l’agregat del ministeri d’Interior a Andorra, Celestino Barroso, van fer saber al conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, que s’havia de reunir en un hotel de Madrid amb un policia que va resultar ser el comissari Marcelino Martín Blas, ex-cap de la unitat d’afers interns de la policia espanyola. Després, amb l’excusa d’un casament, es va posar en contacte amb Higini Cierco (propietari de BPA) amb el número dos de la policia, el comissari Eugenio Pino, i amb Martín Blas. Cinc dies més tard el número de compte i els moviments bancaris eren a les mans de la brigada policíaca per combatre l’independentisme que havia creat el ministre Jorge Fernández Díaz.

Les pressions no s’acaben aquí. Segons el mateix diari, a començament de juliol del 2014, el secretari d’estat de Comerç, Jaime García Legaz, es va reunir a Andorra amb un membre del govern, per tenir el compromís de col·laboració en el lliurament de les dades bancàries de Pujol, i per fer saber als amos de la BPA que la inspecció del Sepblanc s’intentaria endarrerir tant com poguessin. García Legaz va anar-hi acompanyat d’un altre policia, que podia ser el comissari Villarejo. Quan aquest va tornar, va elaborar una nota informativa que va lliurar a Eugenio Pino en què adjuntava una captura de pantalla amb el compte de Pujol on podien aparèixer els ingressos fets pels seus fills Marta, Mireia, Pere i Oleguer i per Marta Ferrusola, a la BPA entre el 9 de desembre del 2010 i el 4 de gener del 2011. A la nota hi deia: ‘Una part d’aquesta informació, tot i que de manera forçada i obligada per les circumstàncies, les podien haver facilitat els responsables mateix de BPA, que per la por de perdre la llicència per a exercir a Espanya han optat per acceptar de prestar col·laboració amb les autoritats judicials i fiscals espanyoles.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any