06.05.2016 - 06:00
Autora: Pepa Úbeda
Rafael Sena i Guzman va nàixer en una casa del carrer Russafa de València on encara viu. És net i fill de fotògrafs valencians de nomenada. Després d’estudiar el batxillerat a l’emblemàtic IES Lluís Vives de València i passar per diverses escoles d’ensenyaments artístics (Artesans, Arts i Oficis, Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles), va “heretar” el negoci familiar i, més endavant, començà a escriure sobre la ciutat que tant s’estima. És també conegut per la seua afecció a la música, el teatre i els viatges.
Com va incidir la formació artística en la teua professió?
M’educà el gust i potencià la meua imaginació.
Per què optares per la fotografia i no pas per la pintura, atès que el teu pare també va ser pintor?
Admirava tant les grans obres d’art que vaig interioritzar que no tenia ni la capacitat ni la passió suficient per arribar-hi i vaig optar per la comoditat i seguretat que m’oferia el treball familiar.
Quin tipus de fotografies realitzàveu?
Quotidianes i comercials, però com també érem especialistes en la restauració de velles fotografies, hi teníem clients de tota la península.
Com era la fotografia valenciana d’aleshores?
Malgrat pertànyer a diferents èpoques, en l’essencial eren semblants. Hi teníem un estudi-galeria amb laboratori per a l’elaboració on treballàvem artesanalment.
Llegiu l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.
