Qui salvarà el comerç artístic català?

VilaWeb
Redacció
21.12.2017 - 02:00

Cada dia que ens llevem, parafrasejant el conte de Monterroso, la crisi encara està allà. El comerç de l’art català, perdut en alta mar, no se sap cap a on es dirigeix, però la deriva fa temps que és una evidència. El futur es vesteix de negre, la tempesta amenaça amb força i el camí comença a fer pujada. Mentrestant, al barri gòtic queden quatre antiquaris comptats que, quasi agonitzant, lluiten contra vent i marea a la recerca del velló d’or.

Però tot final ve inseparablement acompanyat d’un inici. Tot acaba i tot comença com una roda eterna i la darrera passa sempre dóna lloc a una de primera que reprèn el camí i esdevé origen. Si volem que tot quedi com és, cal que tot canviï, per això, és hora de replantejar, de donar una volta de 180 graus i de mostrar que els catalans, pessimistes per definició, també podem liderar el mapa del comerç de l’art mundial i trencar amb aquell localisme de mirada endins que limita i empetiteix les nostres aspiracions. Ens fa falta un gir sobtat; un arriscar-se en majúscules que ens permeti navegar lluny de la costa per albirar, en el trajecte, futurs possibles i noves Ítaques. A vegades, aferrar-se a un clau roent és la millor de les opcions.

Un exemple d’això és la Galeria Artur Ramon Art qui, amb la seva comitiva, s’ha vist obligat a canviar la seu de barri i, mutatis mutandis, s’ha desplaçat al cor de l’Eixample. Fins fa poc la galeria del carrer de la Palla era un mur de contenció que frenava l’allau invasiu de botigues de xuminades vàries, autèntiques centrals de LEDS de nivell zero i de gran parafernàlia de clara essència, si se’m permet, anacolútica, però com tot, finalment la realitat s’ha imposat i la pressió ha cedit per donar pas a la incertesa.

Pots llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any