Qui decideix la vida o la mort dels programes de televisió?

  • La mesura d'audiència televisiva als Països Catalans es fa en només 1.156 llars

VilaWeb
Redacció
23.11.2018 - 21:50

Cada matí arriben a la taula dels directius de les cadenes i productores de televisió les dades d’audiència del dia anterior. La sort o desgràcia dels programes de televisió, i dels treballadors que els fan possible, es decideixen en unes xifres sempre vestides de polèmica pel desconeixement de com es mesura. Gran part de la sospita la provoca la mateixa empresa que mesura les audiències, Kantar Media, que vol mantenir la qüestió fora del focus mediàtic. ‘Quan una persona té un audímetre volem que es comporti de manera natural sense que se sentin observats’, diu el responsable de comunicació a la trucada de VilaWeb.

Qui sí que ha donat dades és Jesús Sánchez Tena, subdirector general de GECA, una consultoria del sector audiovisual. Segons que diu a VilaWeb, a Catalunya hi ha 550 llars amb audímetres instal·lats, al País Valencià en són 386 i a les Illes Balears 220. Aquestes persones són les encarregades de representar el total de població major de quatre anys de cada territori, que són els que es considera possibles espectadors.

Kantar Media té una xarxa d’audímetres distribuïts pel territori que representen proporcionalment l’audiència a partir de diferents variables. Cada cop que la televisió s’encén, l’audímetre demana qui és que la mira, que s’ha d’identificar amb un comandament. ‘El que ofereixen a canvi de la teva col·laboració, de fet, és poca cosa’, explica un ciutadà que participa en el mesuratge d’audiències. Kantar Media exigeix confidencialitat a les persones que formen part de l’estudi, motiu pel qual VilaWeb no en publica el nom. Segons que explica, l’empresa envia a les llars col·laboradors punts intercanviables per obsequis com petits electrodomèstics, perfums, o joguines. ‘Si continues col·laborant és més aviat perquè ets conscient que allò que mires per televisió es té en compte de manera significativa’, diu.

Tanmateix, el mesuratge topa de vegades amb uns entrebancs que fan qüestionar el valor de les dades resultants. ‘De vegades t’oblides de marcar qui mira la televisió, alguns cops ens han trucat des de Kantar quan han detectat que en repetides ocasions està la televisió en funcionament i no indiquem qui se l’està mirant’, explica aquest usuari.

Es poden manipular les dades d’audiència?
Pel valor que tenen les dades d’audiència hi ha sempre la sospita que es puguin manipular les dades, però el subdirector general de GECA nega que sigui possible. ‘Hi ha molts mecanismes de control, es detecta amb facilitat quan algú vol manipular’, assegura. A més, segons que diu és molt difícil de manipular per la complexitat territorial del mercat audiovisual. L’existència de televisions autonòmiques ha creat mercats audiovisuals diferenciats a cada territori, de manera que en comparació amb altres estats la xarxa d’audímetres és molt més àmplia i les decisions individuals afecten menys.

Això no vol dir, però, que els ciutadans no tinguin la temptació d’afavorir els seus programes preferits. ‘Recordo un cop que començava un programa en una cadena i a casa vam comentar que era important que per mantenir-se a la graella tingués bona audiència des del primer dia’, confessa el ciutadà. ‘Aquell dia érem tots a casa davant el televisor’, diu.

L’audiència de Netflix
Les plataformes de televisió sota demanda (com Netlfix, HBO o Amazon Prime Video) representen un canvi en la manera de mirar televisió i, alhora, trastoquen el sistema de mesurament d’audiència actual, que es fixa en qui mira cada programa en emissió en aquell moment. En les noves plataformes, els continguts es poden mirar en qualsevol moment, fet que invalida el concepte de mesuratge establert. ‘Sabem que hi ha una ‘caixa negra’ molt important, que és allà, però que encara no la tenim detallada perquè ara mateix les eines no arriben a aquest nivell de fragmentació’, diu Sánchez Tena.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any