Què puc fer si el meu fill té un hàbit nerviós?

Accions com mossegar-se les ungles o arrufar el nas són la manera com alguns nens responen davant de situacions que no controlen. Evitar que es consolidin en el temps requereix una buna educació emocional. Les psicòlogues Patricia Ramírez i Yolanda Cuevas ens donen les pautes per aconseguir-ho en aquest article inclòs en el nostre monogràfic ‘Hàbits i salut infantil‘.

Poden començar com una imitació inconscient d’algun gest, sorgir de forma atzarosa com a conseqüència d’altres circumstàncies, com a gestos que s’adopten després de patir lesions, o després de dur ferros a la boca o ulleres per a la vista. Sense oblidar tampoc que, de vegades, apareixen com a accions per relaxar-se en moments que es viuen amb tensió. Com veiem, els orígens dels hàbits nerviosos que pateixen alguns nens en determinats moments de la seva infància són diversos, i, encara que solen ser passatgers, poden acabar convertint-se en conductes repetitives, impulsives i involuntàries que es mantenen en el temps.

Quan un nen està nerviós, busca calmar-se amb una acció perquè això desvia la seva atenció i allunya el motiu del nerviosisme, i aquesta sensació de tranquil·litat que li produeix aquesta acció reforça la seva repetició. Igual que en els adults, aquestes accions poden ser positives o negatives: n’hi ha alguns que, per relaxar-se, fan esport, escolten música o llegeixen, però d’altres beuen en excés, fumen més o criden. I en el món infantil, es mamen el dit, es mosseguen les ungles, s’arrenquen cabells del cap, les celles o les pestanyes, o es donen cops durant les rebequeries. També pot ser que desenvolupin tics vocals, com bufar, refilar, escurar-se la gola, xiular o repetir sons, o altres de tipus motor como parpellejar, arrufar el nas, fer carotes, tocar-se els cabells o els llavis, mossegar-se la galta, xerricar les dents, alçar les espatlles, gesticular amb les mans, retorçar la peça de roba que vesteixen o llepar els seus botons.

Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.