El dinar era a punt de començar quan va saltar la notícia: el govern espanyol anunciava que collaria encara més la Generalitat, que li tancaria l’aixeta dels fons del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) si ‘es destinava un sol euro a veleïtats independentistes’. Les finances de la Generalitat, intervingudes. Al restaurant Pomarada de Barcelona hi havia pesos pesants en el dinar-col·loqui organitzat per Sobirania i Justícia: a la taula presidencial, Antoni Abad, president de la patronal Cecot, acompanyat del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i del secretari d’Empresa, Pere Torres. Amb ells, representants del Cercle Català de Negocis i de les sectorials d’economistes i d’empresaris de l’ANC. I els comensals que assistien al col·loqui, tots empresaris convençuts que el procés ha de tirar endavant.

Per tant, el president de la Cecot es pot dir que jugava a casa. Però a fora el cel s’ennegria: perquè el consell de ministres acabava d’anunciar que escanyaria encara més la Generalitat, i perquè ahir mateix al matí arribaven notícies hostils amb el projecte independentista des de l’àmbit empresarial. La primera, la publicada a La Vanguardia segons la qual el president del Gremi d’Hotelers de Barcelona, Jordi Clos, traslladava la seu social del hòlding empresarial Derby Hotels a Madrid. I la segona, el comunicat del Cercle d’Economia demanant de rectificar el rumb marcat per la declaració independentista aprovada al parlament. I tot això sense el paraigües d’un govern nou a la Generalitat.

Tancament de files amb el procés

L’empresariat català es pot inquietar, pot dubtar. I aquí les patronals juguen un paper decisiu. Els moviments de la gran patronal són contraris al camí cap a la república catalana. En canvi, les patronals de les petites i mitjanes empreses, les que representen la immensa majoria del teixit empresarial català, han ant fent costat al procés. Ho vam veure amb el Manifest del Far, del mes de maig passat, subscrit per una trentena de patronals i cambres de comerç, donant suport incondicional al dret de decidir. Però ara som en una pàgina nova, on comença un procés cap a la independència, que ha comportat el desplegament de tota la maquinària de l’estat contra aquest procés. El factor d’incertesa és ara més gran, i el tancament de files amb el projecte polític, més valent.

Doncs ahir Antoni Abad va ser valent. Perquè enmig de la tempesta es va posar al capdavant, com a president d’una de les principals patronal de les PIMES del país, i va pronunciar un missatge de fermesa i de convicció que cal apostar per construir un país nou. ‘El procés per als empresaris és una oportunitat, no és pas seguretat. Per això ens hi hem d’implicar; per definir-lo. Cal fer-ho tenint en compte els principis de competitivitat i de cohesió social’, va dir Abad. ‘Qualsevol nou país no ens val però segons quin definim, els empresaris catalans ens hi apuntem. Necessitem fer un nou país.’

La CUP, entre línies

Ni ell ni cap dels participants en el col·loqui no va parlar de la CUP ni de la negociació amb Junts pel Sí. Però Abad ho va fer de manera implícita amb unes paraules que pràcticament parafrasejaven Mas-Colell, que seia al seu costat, capficat mirant el mòbil segurament acabant de llegir la informació sobre l’ofensiva de l’estat. Abad deia: ‘Necessitem una administració ‘business friendly’. Entre tots, aconseguirem una societat del benestar, més que no un estat del benestar, perquè l’estat no ens retorna res; és de nosaltres que surten els recursos.’

I afegia: ‘La política no pot tenir tot el comadament del nou estat. Fixar el model de país és imprescindible.’ El president de Cecot està convençut que el procés cap a la independènia és una oportunitat per a les empreses catalanes, i demana que les patronals s’hi impliquen, que hi apostin i no en quedin al marge. ‘Les patronals estan compromeses amb el futur del país, perquè volen influir en dissenyar el país des d’una base zero. Perquè o bé canviem el país o canviem de país.’

L’estat d’ànim que transmetia Abad era un remei contra el pessimisme, tal com li va dir (i agrair) un dels empresaris que va participar en el col·loqui. Però l’estat d’ànim s’ha de transformar en acció, i això passaria tant per la participació activa de les patronals en el procés com per la revisió interna de les organitzacions empresarials mateixes. Contra l’estructura mastodòntica de Foment, la proximitat i agilitat com a patronal de la Cecot. Foment i la Cecot. Abad va respondre fins a tres vegades a la pregunta de quina era la relació entre l’una i l’altra un mes després de l’expedient que Foment va obrir a Cecot per a expulsar-la arran de la tensió pels posicionaments sobre la independència.

Abad va ser prudent, molt prudent. I va passar de pàgina amb finesa: ‘Traslladar la desunió empresarial no interessa. A més, la valoració social del nostre rol, amb una certa manca de diàleg intern, ens posa en una situació de mala reputació. No hi ha desunió. Hem de fer un exercici intern, de fer-nos preguntes; que hi hagi diàleg i debat, i que hi hagi millora i saber sintonitzar amb el que les empreses ens demanen. I també hem de posar al dia la relació amb els sindicats. Hem de fer les coses des del diàleg. Els empresaris ens demanen autocrítica, cohesió i saber llegir els nous temps.’

Acabat el dinar, el cel ja era ben gris. Diuen que el vent bufarà de valent, i que ja arriba l’hivern. L’empresariat té en la Cecot un bon abric per encarar-ho. Tothom sortia amb un punt més d’optimisme. Mas-Colell parlava amb la premsa, indignat, de l’atac de Montoro.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]