Quan condemnarà Pedro Sánchez el terrorisme d’estat del PSOE?

  • El president espanyol actual i Felipe González no van condemnar mai el terrorisme d'estat · Mentre no hi va haver sentència dels GAL, tots dos demanaven presumpció d'innocència per als polítics socialistes encausats

VilaWeb
Redacció
01.10.2019 - 21:50
Actualització: 01.10.2019 - 22:17

‘M’ha sorprès quan heu dit que la cúpula del govern anterior estava ficada en el moll de l’os de la qüestió. Home, com a advocat hauríeu de respectar, si més no, el principi de presumpció d’innocència. I no l’heu respectat quan heu dit això.’ Qui parla de presumpció d’innocència és Pedro Sánchez, però les declaracions no són d’ahir, ni del mes passat. Són del 1997, al programa ‘Moros y cristianos’ de Xavier Sardà. Llavors Sánchez, de vint-i-cinc anys, ja en feia cinc que era afiliat al PSOE i en aquella intervenció com a jove militant abraçava la presumpció d’innocència dels polítics socialistes esquitxats pels GAL.

Aquestes declaracions de Sánchez contrasten amb les que va fer dilluns, quan instava el president de la Generalitat, Quim Torra, i en al·lusió als set detinguts i empresonats preventivament per l’Audiència espanyola, a condemnar ‘rotundament la violència’. Que ‘si ve de les seves files’ –deia Sánchez– s’ha de rebutjar encara que només n’hi hagi ‘indicis’. Per als seus col·legues de partit, en canvi, demanava presumpció d’innocència i parlava de ‘connivència entre determinats jutges i determinats mitjans de comunicació’, en clara referència a Baltasar Garzón, que dirigia la investigació dels GAL al capdavant de l’Audiència espanyola, i El Mundo, el mitjà que va començar a destapar l’escàndol del terrorisme d’estat.

Quan parlava aquell Pedro Sánchez del vídeo, militant que feia pinya amb el partit, era un any abans que se sabés la sentència dels GAL i que va condemnar de facto el PSOE per terrorisme d’estat, personificat en les figures de José Barrinouevo, ministre d’Interior de Felipe González, i Rafael Vera, secretari d’estat per la Seguretat. Però també van ser condemnats més socialistes, com ara Ricardo García Damborenea, secretari general del PSOE de Biscaia, i els governadors civils, també del PSOE, Julián Sancristóbal i Julen Elgorriaga, tots per delictes diversos com ara assassinat, segrest, associació il·lícita, falsificació documental i malversació de fons públics.

Però l’actual president del govern espanyol obeïa al discurs de la direcció del partit: ‘Cal presumir, en democràcia, de la innocència de les persones fins i tot quan estan en una situació de privació de llibertat.’ Són paraules de Felipe González el 1995 durant una entrevista amb Iñaki Gabilondo a TVE. En el moment en què es feia l’entrevista, el periodista li anunciava que Baltasar Garzón acabava d’emetre una ordre de detenció contra Rafael Vera. González demanava presumpció d’innocència i descartava tota relació seva amb els GAL: ‘Els demòcrates no podem donar credibilitat al que diguin dos condemnats a un mitjà de comunicació.’

Felipe González abraçant Vera després acompanyar-lo a ell i a Barrionuevo a la seva entrada a la presó, el 1998.

González i la cúpula d’ETA

Els GAL, juntament amb casos de corrupció del govern socialista, van posar punt final a l’etapa de Felipe González a la Moncloa. Tanmateix, mai no va haver de respondre davant cap tribunal per la seva presumpta responsabilitat en el terrorisme d’estat sota el seu mandat. I no va ser perquè no hi hagués peticions d’acusar-lo. Quan Baltasar Garzón va remetre el sumari dels GAL a la sala segona del Tribunal Suprem per l’aforament de Barrionuevo, el magistrat assegurava haver trobat indicis delictius en les actuacions de González, els ex-ministres Narcís Serra i José Barrionuevo i el diputat socialista Txiki Benegas.

Unes de les declaracions clau que tenia Garzón era la de l’ex-secretari general del PSOE a Biscaia, Ricardo García Damborenea. Es va declarar culpable d’haver participat en el segrest de Segundo Marey i va assegurar que Felipe González coneixia la guerra bruta de l’estat contra ETA. Així ho explicava ell mateix en unes declaracions: ‘El senyor González n’estava assabentat, perquè jo d’això n’havia parlat amb ell unes quantes vegades. Era una estratègia que havien decidit responsables polítics.’

Però el Suprem va blocar aquesta via. La sala segona, molt dividida –per sis vots a quatre–, va desestimar l’encausament de González perquè considerava que les acusacions no eren ‘fundades ni versemblants’. Un any més tard el Suprem va tornar a eximir l’ex-president espanyol de tota responsabilitat, aquesta vegada per una votació d’unanimitat.

Encara que no va ser jutjat mai per cap dels casos d’assassinat, segrest i malversació de fons que es van derivar de la creació dels GAL, la llosa del terrorisme d’estat sempre pesarà sobre el llegat de Felipe González. Oimés que, en una entrevista d’El País, es va vantar d’haver tingut l’oportunitat de fer volar la cúpula d’ETA, però va decidir de no fer-ho: ‘Es localitza lloc i dia, però la possibilitat que teníem de detenir-los era zero, eren fora del nostre territori. I la possibilitat que l’operació la fes França en aquell moment era molt escassa. Ara hauria estat més fàcil. En aquell moment només hi havia la possibilitat de volar-los tots junts a la casa on s’havien de reunir. No t’explico les implicacions que tenia actuar en territori francès, no t’explico tota la literatura, però el fet descarnat era: hi ha la possibilitat de volar-los a tots i decapitar-los.’ I acaba així: ‘La decisió és sí o no. Ho simplifico, vaig dir que no. I afegeixo: encara no sé si vaig actuar correctament.’

Aquest dubte va servir al periodista Jordi Évole per a posar l’ex-president espanyol contra les cordes en una entrevista per al programa ‘Salvados’: ‘Si no sap si havia actuat correctament, potser algun assassinat dels GAL tampoc no l’hauria vist malament.’ La resposta no resol el dubte.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any