‘Puresa (Purity)’, la nova novel·la de Jonathan Franzen

  • Fa pocs dies que ha arribat a les llibreries una nova obra de Jonathan Franzen · Us oferim un fragment i un comentari de l’editora del Grup 62, Dina de la Lama

VilaWeb
Montserrat Serra
25.10.2015 - 02:00

Hem demanat a l’editora Dina de la Lama del Grup 62 que ens expliqui les virtuts que troba a ‘Puresa (purity)’, traduïda per Ferran Ràfols Gesa, i que és l’última novel·la de Jonathan Franzen, autor també de ‘Les correccions’ i ‘Llibertat’. L’editora considera que ‘Franzen torna a avisar-nos des del títol que ens trobem davant d’una obra ambiciosa. Torna a utilitzar una sola paraula, però és una paraula contundent. Una paraula que implica quimeres, somnis, mentides, esperances, desitjos, impossibles… Una sola paraula sobre la qual Franzen reflexiona i ens fa reflexionar al llarg de més de 700 pàgines i al voltant de la qual veiem ballar tots els personatges’. I també: ‘Com a lector no et queda més remei que deixar-te arrossegar fins a l’última pàgina d’aquesta novel·la addictiva i, si poguessis, demanar-ne més…’ I la qualifica d’obra mestra.

Llegiu un fragment ben generós de ‘Puresa (purity)’ editat per Empúries.

I també l’opinió de l’editora Dina de la Lama:

«Jonathan Franzen ho ha tornat a fer: ha tornat a escriure una obra mestra del s. XXI, un retrat de la societat en què vivim. Una obra tan fàcil de llegir com complexa i profunda, que toca un munt de temes que ens afecten a tots: les relacions de parella, el sexe, l’amor entre pares i fills, l’enamorament, el sistema que hem construït, el món digital, els totalitarismes, la precarietat, la fragilitat, la cerca de la identitat, els secrets, les mentides…»

Coberta de 'Puresa (Purity)' de Jonathan Franzen (Empúries).
Coberta de ‘Puresa (Purity)’ de Jonathan Franzen (Empúries).

«Fa cinc anys vam publicar ‘Llibertat’, aclamada per crítica i públic, i ara tenim la sort de poder-nos submergir en la seva nova obra mestra, ‘Puresa (Purity)’. Franzen torna a avisar-nos des del títol que ens trobem davant d’una obra ambiciosa. Torna a utilitzar una sola paraula, però és una paraula contundent. Una paraula que implica quimeres, somnis, mentides, esperances, desitjos, impossibles… Una sola paraula sobre la qual Franzen reflexiona i ens fa reflexionar al llarg de més de 700 pàgines i al voltant de la qual veiem ballar tots els personatges. Des de la protagonista principal, la fràgil i idealista Pip Tylor (com molts crítics han dit, té el mateix nom de pila que el protagonista de ‘Grans esperances’. Potser una nova picada d’ull de Franzen a la narrativa decimonònica), al fundador de The Sunlight Project, Andreas Wolf (una mena d’Assange alemany, obsessionat amb Internet i en descobrir al món els secrets més ben guardats, excepte el seu, és clar), passant per la parella de periodistes d’investigació Tom i Leila Hellou, fins a arribar a la mare de la Pip, una hippy singular que viu aïllada de la societat i que considera que el món és un lloc podrit…  Tots aquests personatges, igual que molts de nosaltres, poden tenir afany de puresa, però Franzen s’encarrega de mostrar-nos, també, la seva cara més fosca, la part oculta, què s’amaga darrere els nostres perfils de Facebook, fets de cara a la galeria… Les seves (i nostres) impureses.  I com a lector no et queda més remei que deixar-te arrossegar fins a l’última pàgina d’aquesta novel·la addictiva i, si poguessis, demanar-ne més…»

«Perquè un llibre d’aquesta magnitud pugui arribar al públic català amb tota la seva esplendor, hem comptat amb la veu inestimable del traductor Ferran Ràfols, que ha fet una labor ingent per traduir un dels gegants de la literatura contemporània. El Ferran Ràfols també ha estat una peça clau a l’hora de decidir el títol de la novel·la, ja que a l’edició catalana hem optat per un doble títol: el català i l’anglès, ja que no volíem deixar de banda la protagonista i motor de la novel·la, la Purity Tyler, un personatge que no deixa indiferent. Que t’enamora o et neguiteja, però que no et deixa indiferent.»

«Una obra rodona, plena d’humor (de vegades negre) i que no et deixarà anar: ni fins l’última pàgina, ni després.»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any