23.05.2017 - 19:06
BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presidit aquest dimarts un homenatge a l’exrector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Gabriel Ferraté, i ha exemplificat el seu gest amb l’impuls de la universitat en línea i la cultura digital com una forma de pensar en una Catalunya i un món que “avui ningú veu evident”.
En l’entrega de la Medalla d’or de la UOC al seu exrector durant deu anys, el president català ha ressaltat la seva profunda admiració pel “savi” Ferraté, del qual ha dit que no desentonaria en el Renaixement, la Il·lustració, la revolució tecnològica i l’alba de la civilització digital.
Ha recordat que quan es va pensar la UOC la connectivitat en les llars catalanes no arribava al 5%, Internet era poc més que una intuïció, la connexió es realitzava amb mòdem i tenia tot en contra, i que solament una ment “genial i brillant” podia fer veure que el futur era la civilització i cultura que just naixia.
Puigdemont ha assegurat que Ferraté va preparar Catalunya per a aquesta era, però no per quedar-se aquí, i que amb aquell gest deia que “s’havia de continuar pensant en aquella Catalunya i aquell món que avui ningú veu evident, i que costa moltes dificultats, i que potser no existeix la tecnologia o la legislació adequada per fer-la possible”.
Per això, ha demanat no resignar-se a ser consumidors de l’era digital i ser líders d’idees disruptives: “Volem ser protagonistes. Ho serem” gràcies al capital i patrimoni de figures com Ferraté, ha dit Puigdemont.
Ferraté ha recordat que el projecte de la UOC era singular, però que va comptar amb complicitats i la confiança per tirar endavant, i que és un exemple que es poden fer coses bé sense seguir la llei al peu de la lletra “si és ètic, seguint al peu de la lletra la llei, es poden fer coses poc ètiques”.
“CATALÀ, COL·LABORATIU, TECNOLÒGIC”
Ferraté ha agraït al Govern, el Parlament, les universitats catalanes i els alumnes per una distinció que entre tots han fet “possible”, i ha celebrat que la UOC sigui anys després un projecte ja consolidat.
L’actual rector de la UOC, Josep Anton Planell, ha assegurat que la universitat se sent en deute amb Ferraté, i ha ressaltat que pretén ser un projecte “català, col·laboratiu i tecnològic” i peça bàsica del sistema universitari català.
El secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, ha ressaltat que es tracta no solament d’un homenatge a la figura i l’obra de Ferraté, sinó també a les seves idees i impuls del coneixement, i ha recordat que la UOC va ser la primera universitat del món a concebre’s plenament a la Xarxa.
DEU ANYS AL CAPDAVANT DE LA UOC
Gabriel Ferraté (Reus, 1932) ha centrat la seva activitat investigadora en els camps de la informàtica, l’automàtica i la robòtica, va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) entre el 1972 i el 1994 –amb un parèntesi de dos anys quan va ser nomenat director general d’Universitats i Recerca i més tard director general de Política Científica del Ministeri d’Educació–.
Del 1995 al 2005 va ser rector de la UOC, i ha estat membre del comitè executiu de la International Federation of Automatic Control (Ifac), director de l’Institut de Cibernètica, vicepresident del Consell Interdepartamental d’Investigació i Innovació Tecnològica (Cirit) i president de l’Institut Cerdà.
