Puigdemont, Torra i Sánchez impulsen un nou moviment polític transversal

TEMA DEL DIA
Transformació. L’espai polític independentista està en plena transformació després dels fets de la passada tardor. La setmana que ve es presentarà un nou moviment polític transversal, hereu de Junts per Catalunya, encapçalat per Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Quim Torra, amb l’objectiu de començar a ser operatiu a la tardor. Els detalls del nou moviment s’acabaran d’ultimar demà en una reunió a Barcelona a la qual estan convocats els 135 membres que van formar la llista de Junts per Catalunya. De la reunió en sortirà, si no hi ha sorpreses d’última hora, un manifest cridant a la unitat de l’independentisme que es presentarà dilluns a l’Ateneu Barcelonès.

El nou moviment no es dirà Junts per Catalunya perquè el PDECat s’ha apropiat del nom –del qual ja era propietari– registrant-lo com a partit polític, abans-d’ahir al Ministeri de l’Interior espanyol. Hi ha altres noms possibles, ja registrats, com ara Junts per la República o Moviment 1 d’Octubre, però fonts dels promotors del moviment expliquen que la qüestió important no és el nom sinó recuperar la idea original de Junts per Catalunya, la transversalitat ideològica i l’aposta decidida per la constitució de la República. El model en què s’inspiren els promotors és el de l’Scotish National Party, que agrupa tot l’independentisme majoritari escocès sota una sola sigla i és hegemònic al parlament.

Els assistents a la reunió de demà han estat convocats per escrit pels dos presidents, Puigdemont i Torra, i el diputat Jordi Sánchez, actualment empresonat i cervell del nou moviment, juntament amb l’actual consellera de Presidència, Elsa Artadi. També hi donen suport Josep Rull i Jordi Turull, tancats als Lledoners, i Ferran Mascarell. Més enllà de les persones, la transversalitat es tradueix a voler incloure el PDECat i sectors d’ERC i de Demòcrates, però fonts dels promotors preveuen que això serà complicat, per diferents motius.

En el cas del PDECat, perquè la disputa pel nom de Junts per Catalunya, amb el registre d’aquesta setmana, ha acabat de tensar una relació que no ha estat mai plàcida, tot i que hi ha hagut cohabitació. Aquesta setmana, Artur Mas i Marta Pascal s’han reunit a la presó dels Lledoners per negociar amb Jordi Sánchez si es vinculaven o no al nou moviment i com. La decisió no està presa i segurament no es tancarà fins al congrés que el partit farà la setmana que ve.

En el cas d’ERC, encara és més difícil que hi participi, perquè l’actual direcció republicana descarta qualsevol proposta unitària i considera que aquest moviment no és sinó la refundació de l’espai convergent. Amb tot, els promotors del nou moviment expliquen que hi ha sectors d’Esquerra interessats, com ja va passar a les eleccions del 21 de desembre, en què el cap de llista per Tarragona de Junts per Catalunya, Eusebi Campdepadrós, havia estat militant d’ERC. I pel que fa als Demòcrates, que van anar a les eleccions amb Esquerra, estan en plena crisi de relació amb els republicans, per discrepàncies sobre l’estratègia que ha adoptat el partit de Junqueras després de la conferència nacional del 30 de juny. Fruit d’aquesta crisi, els Demòcrates d’Antoni Castellà s’han quedat fora del govern.

Els promotors del nou moviment treuen importància al fet que el PDECat hagi registrat el nom de Junts per Catalunya com a partit aquesta mateixa setmana per provar de frenar-los. Asseguren que això no els aturarà perquè ‘per molt que tinguin el nom de la cosa, si no tenen la recepta, no els servirà de res’. A la reunió d’aquest dissabte, segurament alguns dels diputats que també són del PDECat i més afins a Pascal, com Lluís Font o Marc Solsona, qüestionaran l’oportunitat de crear aquest nou moviment, però els partidaris de tirar endavant són majoria.

MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol aprova el 75% de descompte per a residents a les Illes. El govern espanyol ha autoritzat amb un acord del consell de ministres la subvenció del 75% per a residents de les Illes, les Canàries, Ceuta i Melilla en el preu de la tarifa per a trajectes aeris i marítims a la península. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha assenyalat que el descompte entrarà en vigor dilluns que ve, 16 de juliol, i ha reconegut que aquesta qüestió havia suscitat ‘cert debat’ en aquests territoris. El descompte s’aplicarà als bitllets que s’emetin a partir de dilluns a les nou del matí, hora peninsular. ‘Primer dia hàbil després de la publicació al BOE, prevista per a demà, dissabte’, ha subratllat Ábalos.

Puig evita de pronunciar-se sobre l’acord de les Corts de no incloure el català com a requisit. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha evitat de donar l’opinió sobre l’acord de dimecres de la mesa de les Corts de no incloure el català com a requisit per als futurs funcionaris del parlament. ‘Més enllà de quina siga la plasmació d’aquest acord, és evident que tots els funcionaris han de poder servir amb garanties els ciutadans expressant-se en la seua llengua’, ha indicat el cap del Consell, després de la presentació del projecte ‘Expoforum 2019’ a l’Ateneu Mercantil de València. El president de la Generalitat defensa que ‘no és un problema’ tenir dues llengües cooficials al País Valencià sinó ‘tota una sort’. En aquesta línia, ha insistit que ‘la cosa important no són els treballadors públics sinó el fet que els ciutadans tenen dret a usar la llengua que vulguen’.

L’ex-ministre espanyol De la Serna acusa Puig de mentir sobre els corredors ferroviaris. L’ex-ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, ha acusat el president Ximo Puig i el president del Port de València, Aurelio Martínez, de mentir quan diuen que el govern del PP no va sol·licitar davant la Unió Europea la inclusió de la línia Sagunt-Terol-Saragossa i la connexió ferroviària amb Madrid per Albacete com a prioritàries en les xarxes transeuropees. ‘Van mentir sabent perfectament que sí que ho havíem sol·licitat’, ha defensat l’ex-ministre durant una visita a Alacant i València, on ha acudit a defensar la candidatura de l’ex-vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la presidència del PP. De la Serna ha explicat que la Unió Europea va reconèixer la sol·licitud feta per l’anterior govern, i ha afegit: ‘S’han aportat les dates dels documents que avalen que reclamem amb insistència la inclusió d’aquest corredor.’ Amb tot, ha dit que la Comissió Europea va considerar en una primera instància que hi havia algunes línies, entre les quals la de Sagunt-Terol-Saragossa, que no havien de ser incloses, en un procés que no està tancat, segons la versió de l’ex-ministre.

LA XIFRA
2.820 ajuts econòmics va donar el govern d’Andorra durant l’any 2017, la majoria per a cobrir necessitats bàsiques. L’import mitjà és de 3.539 euros per llar.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de juliol de 2006 es mor Enriqueta Gallinat, participant activa en el ‘plebiscit femení’ que va recollir 500.000 signatures en favor del sufragi femení i l’Estatut de Catalunya i membre activa de Les Dones del 36.