Avui el govern de la Generalitat presenta al parlament i la ciutadania les línies mestres del referèndum del primer d’octubre. En aquest context, les declaracions ahir de Jordi Baiget –ara ja ex-conseller– eren una càrrega de profunditat contra el referèndum, contra el govern i contra el president que havien de rebre una resposta sense embuts.

La destitució de Jordi Baiget, el mateix dia que es publicaven les seues declaracions, és un missatge ben contundent al govern i al partit, un missatge que deixa clar que no es toleraran actituds personals que puguen suscitar dubtes sobre el referèndum. La majoria parlamentària i el govern estan disposats a enfrontar-se a l’estat i, en conseqüència, s’enfrontaran també sempre que calga a tot allò que siga un entrebanc. Fins al punt de tocar el fràgil equilibri del govern actual.

Perquè aquest govern té una característica insòlita: el president no el va poder decidir sinó que se’l va trobar fet, amb totes les conselleries adjudicades. De fet, el president no es va presentar a les eleccions per a ser president. I, tot i que és correcte dir que, en la moció de confiança, Puigdemont es va guanyar el dret de ser considerat president, ara amb la destitució de Baiget s’ha erigit en el cap de govern que en la pràctica no podia ser.

L’afer Baiget és, doncs, una oportunitat. Els qui tenien dubtes sobre la decisió del govern dirigit per Puigdemont i Junqueras ja poden deixar de tenir-ne. I els qui especulaven amb les divisions i la por ja poden deixar-ho estar, també. Puigdemont no deixarà tremolar ningú d’aquest govern. Qui no estiga disposat a jugar-s’ho tot per complir el mandat democràtic de les urnes, qui antepose raons personals al projecte col·lectiu, simplement no té lloc en un govern que no és ací per a fer qualsevol cosa que faria un altre govern qualsevol. Aquest és el missatge que Palau ha enviat al país.


[Bon Dia] –Dit tot això, em neguiteja que hi haja gent que vulga oposar el 9-N al referèndum de l’1-O. No són tàctiques enfrontades sinó conseqüents l’una amb l’altra. Presentar els fets d’ahir com una impugnació de la consulta del 2014 és una rebequeria infantil inexplicable. El 9-N, amb el gest de sobirania popular que va significar, fou la pedra angular del procés d’independència, perquè va demostrar que Espanya era un estat fallit a Catalunya, que el país caminava decidit i que la via de la unilateralitat era factible. I menystenir això seria un greu error.

–La presidenta Forcadell va ser ahir a Londres i, a part de ser rebuda i reunir-se amb el grup de suport a Catalunya, també va ser rebuda oficialment pel president de la Cambra dels Comuns, el seu homòleg, John Bercow. A diferència de les ocasions anteriors, va ser rebuda en públic, amb fotografia per a la premsa. És un detall, un detall més.

–Ximo Puig ha donat un cop d’autoritat amb la presentació del doble d’avals que el seu rival. És cert que després de l’episodi dels avals de Susana Díaz tot això s’ha tornat molt relatiu, però també és cert que la diferència en aquest cas és molt més que folgada. I el símptoma més evident és la velocitat amb què Ábalos ha corregut a desmarcar-se de Rafa García, un candidat que comptava amb el vist-i-plau del poderós número dos del PSOE…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]