Puigdemont enterra el PDECat

Dimarts 12 de febrer el president Quim Torra era a Madrid perquè començava el judici contra els dirigents independentistes al Tribunal Suprem espanyol. Aquell dia també es votava el pressupost de Pedro Sánchez i els diputats del PDECat a Madrid eren decisius perquè prosperés. Però n’hi havia alguns que hi volien votar a favor, com ara Carles Campuzano, Jordi Xuclà i Feliu Guillaumes, entre més, que gaudien del suport de la senadora Marta Pascal, ex-dirigent del PDECat, que malgrat haver dimitit en el congrés del partit del mes de juliol passat, de Madrid estant va continuar conspirant contra el president Carles Puigdemont. El president Torra va decidir d’enviar el seu cap de gabinet, l’ex-batlle de Molins de Rei, Joan Ramón Casals, als despatxos del grup mixt, on hi havia els diputats del PDECat, per advertir-los que el vot contra el pressupost era una ordre del president i que no hi havia possibilitat de fer marxa enrere. Finalment, els diputats es van quadrar i Sánchez va caure. Però ni Campuzano, ni Xuclà, ni Pascal repetiran com a candidats a les noves llistes de Junts per Catalunya.

Aquell dia el president Torra ja va tenir clar que calia renovar el grup parlamentari al congrés espanyol perquè allò que es decidia a la Generalitat coincidís amb allò que es defensava a Madrid. Una renovació que Carles Puigdemont ja treballava de feia mesos, mitjançant la diputada Míriam Nogueras. Com que el congrés del partit del mes de juliol es va tancar en fals, perquè no hi va haver renovació més enllà de la dimissió de Pascal, durant aquests mesos s’ha viscut en una tensió molt clara entre un sector del PDECat i Junts per Catalunya en tots els sectors: al parlament, al congrés espanyol i en la confecció de la candidatura de Barcelona. Aquest enfrontament durant els últims mesos no és fruit del personalisme, sinó que és estratègic. El sector del PDECat que controlava el grup parlamentari a Madrid era partidari de refredar el procés i de mantenir una estratègia pactista pragmàtica, mentre que Junts per Catalunya vol que el pactisme tingui resultats concrets, sobretot en el reconeixement del dret d’autodeterminació, i que serveixi per a culminar el mandat de l’1-O.

Aquest enfrontament s’ha acabat avui amb una clara victòria del president Puigdemont, que ha aconseguit de situar persones de la seva confiança a les tres candidatures i garantir una estratègia independentista conjunta en tots els àmbits institucionals: govern, parlament i ajuntaments. I tant a les eleccions espanyoles com a les municipals i europees concorreran amb el nom de Junts per Catalunya, la coalició guanyadora del 21-D encapçalada pel mateix Puigdemont. El futur del PDECat d’avui endavant és molt incert. Les votacions al consell nacional d’avui al matí a l’hotel Hesperia Tower de Cornellà han estat aclaparadores: totes han superat el 80% a favor de concórrer-hi amb Junts per Catalunya acceptant independents, d’acord amb l’estratègia dissenyada per Puigdemont, que hi ha intervingut per Skype. Les úniques veus discrepants han estat la de Jordi Xuclà i la de Marta Subirà. EL PDECat ha acceptat de no encapçalar la llista com a tal i de cedir el protagonisme a Junts per Catalunya, cosa que a la pràctica implica la desaparició com a marca electoral.

L’exemple més clar d’aquesta desaparició és que les llistes no s’han anunciat al final del consell nacional del PDECat, sinó en una conferència de premsa a la seu de Junts per Catalunya, que al matí també havia reunit la direcció. Una reunió a la qual hi ha participat també Toni Morral, secretari general de la Crida, i la dona de Jordi Sánchez. Susana Barreda. Quan s’ha acabat han fet una conferència de premsa, protagonitzada per tres dones: Míriam Nogueras, que serà la tercera de la candidatura al congrés; Laura Borràs, que serà la segona però que a la pràctica la liderarà, perquè Jordi Sánchez, que és el cap de llista, està empresonat i en ple judici; i Elsa Artadi, que deixa el govern per a encapçalar la candidatura a l’Ajuntament de Barcelona, darrere de Quim Forn, en les mateixes condicions de Sánchez. Els altres dos presos de Junts per Catalunya encapçalaran la llista de Tarragona, en el cas de Josep Rull, i de Lleida, en el cas de Jordi Turull.

La imatge de la conferència de premsa no era gratuïta: tres dones que representen renovació i missatge inequívocament independentista. I totes tres, de la confiança de Puigdemont i de Torra. Aquest darrer va convèncer la consellera Laura Borràs aquesta mateixa setmana, durant el ple al parlament. Tot i que estava molt còmode com a consellera de Cultura, va acceptar l’oferiment conscient de l’excepcionalitat del moment. Del grup parlamentari de Junts per Catalunya pot dependre la investidura de Pedro Sánchez, i els canvis aprovats avui encariran el suport a un possible govern del PSOE. Junts per Catalunya no renuncia al diàleg amb els socialistes, però no investiran Sánchez si no hi ha avenços concrets en l’autodeterminació i la llibertat dels presos.

La candidatura de Junts per Catalunya a Madrid incorpora dues novetats més: el fitxatge de l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, que ja estava a la Crida i que serà el cap de llista per Girona, i el de l’eurodiputat Ramon Tremosa, que es va presentar com a independent pel PDECat a les europees del 2014. Tremosa va pactar fa setmanes el retorn d’Estrasburg amb el president Puigdemont, amb qui té una relació excel·lent i serà el quart a la llista al congrés espanyol per Barcelona. Aquesta decisió obria la porta a Puigdemont per a ser candidat a les europees, a les quals concorrerà com a cap de llista, amb una candidatura renovada. Tindrà com a rival a Oriol Junqueras, que encapçalarà la d’ERC. Puigdemont es va oferir per ser el segon de la llista de Junqueras per facilitar una llista unitària, però el dirigent d’ERC va rebutjar-ho. Ara es trobaran cara a cara en unes eleccions europees que també serviran per a dirimir el lideratge de l’independentisme.